<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387</id><updated>2011-04-21T12:35:47.665-07:00</updated><category term='SALUD PUBLICA'/><title type='text'>CENDRES PER DOSRIUS</title><subtitle type='html'>AQUÍ PODEU PUBLICAR TOTA L'INFORMACIÓ O ENLLAÇOS QUE VOLGUEU SOBRE EL TEMA DE L'ABOCAMENT A DOSRIUS DE CENDRES PROVINENTS DE L'INCINERADORA DE MATARÓ</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>22</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-8543384557969817237</id><published>2009-06-05T19:31:00.001-07:00</published><updated>2009-06-05T19:31:47.915-07:00</updated><title type='text'>MENOS MAL QUE SU HUNDIÓ ...</title><content type='html'>SI NO. &amp;#191;SABEIS DONDE IRIAN LAS CENIZAS?&lt;br&gt;Y Nuestro Alcalde sigue defendiendo que son INOCUAS.&lt;br&gt;Casi hay un conflicto internacional por lo mismo...&lt;br&gt;Mirad el Documento PDF. Supongo que se cargar&amp;#225; BIEN.&lt;br&gt;Si no, la direcci&amp;#243;n es ...&lt;br&gt;FUENTE: MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE.&lt;br&gt;&lt;a href="http://www.mma.es/portal/secciones/medios_comunicacion/prensa/notas_pre/2004/09/pdf/ComunicadoNotabarcoTurquia.pdf"&gt;http://www.mma.es/portal/secciones/medios_comunicacion/prensa/notas_pre/2004/09/pdf/ComunicadoNotabarcoTurquia.pdf&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-8543384557969817237?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/8543384557969817237/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/06/menos-mal-que-su-hundio.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/8543384557969817237'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/8543384557969817237'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/06/menos-mal-que-su-hundio.html' title='MENOS MAL QUE SU HUNDIÓ ...'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-6632556938336150303</id><published>2009-04-28T23:14:00.001-07:00</published><updated>2009-04-28T23:14:50.180-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS: EFECTOS DE LA INCINERACION SOBRE LA SALUD</title><content type='html'>&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-6632556938336150303?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/6632556938336150303/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/04/dosrius-efectos-de-la-incineracion.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/6632556938336150303'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/6632556938336150303'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/04/dosrius-efectos-de-la-incineracion.html' title='DOSRIUS: EFECTOS DE LA INCINERACION SOBRE LA SALUD'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-6369516659297852228</id><published>2009-04-27T13:10:00.000-07:00</published><updated>2009-04-27T13:10:01.939-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='SALUD PUBLICA'/><title type='text'>DOSRIUS: EFECTOS DE LA INCINERACION SOBRE LA SALUD</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Los efectos de la incineración de residuos en la salud, 4º informe de la Sociedad Británica de Medicina Ecológica&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;strong&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;10-03-2006 &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Título original: The Health Effects of Waste Incinerators, 4th Report of the British Society for Ecological Medicine&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La Sociedad Británica de Medicina Ecológica acaba de publicar un informe sobre los impactos de la incineración de residuos sobre la salud. El documento define los principales contaminantes emitidos por las incineradoras, los principales grupos de riesgo, las deficiencias en el control de emisiones, entre otras cosas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;A continuación está la traducción del resumen y de algunos fragmentos:&lt;br /&gt;Resumen:&lt;br /&gt;- Numerosos estudios &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;han demostrado la existencia de mayores índices de cáncer en adultos y niños y de malformaciones congénitas en los alrededores de las incineradoras de residuos urbanos:&lt;/span&gt; estos resultados son consistentes y las asociaciones que establecen son causales. Una serie de estudios epidemiológicos de menor alcance apoyan esta interpretación y sugieren que la variedad de enfermedades producida por las incineradoras&lt;span style="color:#cc0000;"&gt; podría ser mucho más amplia&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;- Las emisiones de los incineradores son una fuente importante de partículas finas, metales tóxicos y más de 200 químicos orgánicos, incluyendo cancerígenos conocidos, mutagénicos y disruptores hormonales.Las emisiones también contienen otros compuestos no identificados, &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;cuyo potencial de daño aún se desconoce&lt;/span&gt;, como fue alguna vez el caso de las dioxinas. Como la naturaleza de los residuos cambia continuamente, también cambia la naturaleza química de las emisiones de los incineradores y, en consecuencia, el potencial de que provoquen efectos adversos en la salud.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- Las medidas de seguridad que se adoptan actualmente están diseñadas para evitar efectos tóxicos agudos en los vecindarios inmediatos, pero ignoran el hecho que muchos de los contaminantes se bioacumulan, pueden ingresar en la cadena alimentaria y provocar enfermedades crónicas con el tiempo y en un área geográfica mucho más amplia. No ha habido ningún esfuerzo local por evaluar los efectos de las emisiones en la salud a largo plazo.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- Los incineradores producen cenizas de fondo y cenizas volantes, las cuales representan el 30-50% del volumen de los residuos originales (compactadas), requieren ser transportadas a vertederos sanitarios. Los equipos de los incineradores modernos simplemente transfieren la carga de tóxicos, notablemente de dioxinas y metales pesados, de las emisiones aéreas a las cenizas volantes. Esta ceniza volante es liviana, se vuela fácilmente y en su mayoría tiene el tamaño de partículas pequeñas.&lt;span style="color:#cc0000;"&gt;Representa un peligro para la salud considerable y poco estudiado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;- Dos estudios en Estados Unidos mostraron que la contaminación del aire por partículas finas (PM 2.5) &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;provoca el aumento de mortalidad total, mortalidad cardíaca y mortalidad por cáncer de pulmón,&lt;/span&gt; tras ajustarse otros factores. Las partículas finas se producen principalmente por procesos de combustión y se producen en gran cantidad en los incineradores.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- En uno de los estudios de cohorte la cardiopatía isquémica provocó &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;un cuarto de las muertes&lt;/span&gt; y estaba fuertemente relacionada con el nivel de partículas PM 2.5. Se asoció un aumento de 24,3 mcg/m3 en la contaminación con partículas PM 2.5 &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;con un aumento de la mortalidad cardiopulmonar del 31%&lt;/span&gt;. También se ha mostrado que los aumentos de partículas finas de períodos cortos, como sucede en las áreas ubicadas en la dirección que corre el viento de los incineradores, causan aumentos significativos de infartos de miocardio.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- Altos niveles de partículas finas han asociado con un aumento en la &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;prevalescencia de asma y COPD (enfermedad de obstrucción pulmonar crónica).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- Las partículas finas que se forman en los incineradores en presencia de metales tóxicos y toxinas orgánicas (incluyendo aquellos conocidoscancerígenos) &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;adsorben esos contaminantes y los llevan al torrente sanguíneo y a las células del cuerpo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#cc0000;"&gt;- Los metales tóxicos se acumulan en el cuerpo y han sido implicados con una variedad de problemas emocionales y de comportamiento en niños, como autismo, dislexia, déficit de atención y desorden de hiperactividad (ADHD), problemas de aprendizaje y delincuencia, y en problemas en adultos como violencia, demencia, depresión y mal de Parkinson. Estos metales se encuentran presentes universalmente en las emisiones de los incineradores y también en altas concentraciones en las cenizas volantes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;- La susceptibilidad ante los contaminantes químicos varía dependiendo de factores genéticos y adquiridos, &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;teniendo un impacto máximo en los fetos&lt;/span&gt;. La exposición aguda puede conducir a la sensibilización de algunos individuos, que pueden padecer luego sensibilidad &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;ante bajas dosis químicas de por vida.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- Se ha examinado la toxicidad de unas pocas combinaciones químicas, aunque se han demostrado los efectos sinérgicos en la mayoría de los casos donde se han hecho estas pruebas. Esta sinergia podría aumentar significativamente la toxicidad de los contaminantes emitidos, pero este riesgo no ha sido evaluado.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#cc0000;"&gt;- Tanto el cáncer como el asma han aumentado implacablemente con la industrialización, y los índices de cáncer han mostrado estar correlacionados geográficamente con las plantas de tratamiento de residuos tóxicos y con la presencia de industrias químicas, lo que indica una necesidad urgente de reducir nuestra exposición.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- Los incineradores que queman materiales radiactivos producen partículas radiactivas. Este material es cancerígeno y no se han llevado a cabo estudios para evaluar los riesgos para la salud derivados de estas emisiones radiactivas.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- Se conoce que algunos contaminantes químicos como los hidrocarburos aromáticos policíclicos (HAPs) y los metales pesados &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;provocan modificaciones genéticas.&lt;/span&gt; Esto representa un &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;&lt;strong&gt;daño no solo para las generaciones presentes sino también para las generaciones futuras.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- El control de las incineradoras no ha sido satisfactorio por la falta de rigor, la baja frecuencia, el pequeño número de compuestos medidos, los niveles considerados aceptables, y la ausencia de controles biológicos. La aprobación de instalaciones nuevas ha dependido de datos modelo, que se supone provienen de medidas científicas de seguridad, aunque los métodos que se usan no tienen más de un 30% de precisión e &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;ignoran el importante problema de las partículas secundarias.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- Se ha sostenido que los procedimientos modernos de reducción de la contaminación hacen que las emisiones de los incineradores sean seguras, pero esto es algo imposible de establecer. Más aún, dos de las emisiones más peligrosas – las partículas finas y los metales pesados – son relativamente resistentes a la remoción.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- No se puede establecer de antemano la seguridad de las nuevas plantas de incineración, y si bien un control de la salud riguroso e independiente podría arrojar dudas sobre la generación de efectos adversos en el feto y los infantes en el término de unos pocos años, este tipo de monitoreo no se ha puesto en práctica, y &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;a corto plazo no alcanzaría una significancia estadística para establecimientos individuales&lt;/span&gt;. Otros efectos, &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;como cáncer en adultos, podrían ser retrasados como mucho diez o veinte años.&lt;/span&gt; Por ende sería apropiado aplicar el &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;&lt;strong&gt;principio precautorio&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt; aquí.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#cc0000;"&gt;- Ahora hay métodos alternativos para tratar los residuos, que evitarían las principales amenazas de la incineración y serían mucho más baratos en términos reales, si se toman en cuenta los costos relacionados con la salud.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- Actualmente los incineradores contradicen los derechos humanos básicos, según están establecidos en la Comisión de las Naciones Unidas sobre Derechos Humanos, y también en el Convenio de Estocolmo y la Ley de Protección Ambiental de 1990. &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;El feto, los infantes y niños tienen corren mayor riesgo por las emisiones de incineradores: por ende sus derechos están siendo ignorados y violados, lo que contradice el concepto de una sociedad justa&lt;/span&gt;. También lo contradice la política actual de ubicar incineradores en áreas pobres, donde sus efectos sobre la salud serán maximizados: esto debe ser revisado con urgencia.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;- El análisis de la literatura nos lleva a opinar que no se deberían aprobar nuevos establecimientos que emitan cantidades sustanciales de partículas finas, metales pesados volátiles y contaminantes orgánicos peligrosos, y que se deberían tomar medidas urgentes para reducir las emisiones de las plantas de quema de basura que funcionan actualmente y &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;aplicar un riguroso monitoreo biológico hasta que se las pueda sacar de funcionamiento&lt;/span&gt; y poner en operación métodos de disposición de residuos más seguros. También se deberían hacer vigorosos esfuerzos por reducir la cantidad de residuos que se producen ya que en el presente no hay ninguna solución completamente satisfactoria para su disposición.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Fragmentos del informe:&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;9.1 El coste de la incineración&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;"El coste de la incineración es enorme. Un informe recientemente publicado por la Comisión Europea sugiere que por cada tonelada de residuo quemado &lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;span style="color:#cc0000;"&gt;se provocan daños a la salud y ambientales entre 21 y 126 libras&lt;/span&gt;.&lt;/span&gt; Esto significa que un incinerador que quema 400.000 toneladas al año cuesta al contribuyente entre £9.000.000 y £57.000.000 por año. (240). Otro informe sugirió que un incinerador de este tamaño &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;costaría 48.000.000 euros en concepto de daños a la salud.(240).”&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;“Hay un problema básico con los incineradores modernos. &lt;strong&gt;&lt;span style="color:#cc0000;"&gt;Mientras menos contaminación del aire producen, más tóxicas son las cenizas.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; Los incineradores más antiguos emitían grandes volúmenes de dioxinas. Estas se han reducido significativamente en las emisiones gaseosas pero &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;han aumentado considerablemente en las cenizas volantes&lt;/span&gt;, al igual que los metales pesados y otros químicos tóxicos. Un incinerador que quema 400.000 toneladas de residuos anualmente durante sus 25 años de operación produciría aproximadamente medio millón de toneladas de &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;cenizas volantes altamente tóxicas. No se ha encontrado ningún método adecuado de eliminación de cenizas volantes.&lt;/span&gt; Actualmente van a &lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#cc0000;"&gt;vertederos especia&lt;/span&gt;&lt;span style="color:#cc0000;"&gt;les&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt; lo que implica largos viajes por carretera donde siempre existe la posibilidad de que haya accidentes. La Comisión de la Unión Europea estableció que &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;las filtraciones de los vertederos podría ser una de las fuente de dioxinas más importante en el futuro&lt;/span&gt;. Estos y otros contaminantes podrían filtrarse hacia las aguas subterráneas, de donde &lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;span style="color:#cc0000;"&gt;sería casi imposible quitarlas&lt;/span&gt;.&lt;/span&gt;" &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;10. Cementeras&lt;br /&gt;“Si bien este informe trata principalmente sobre incineradores es útil comparar los incineradores con las cementeras. Ambos producen emisiones tóxicas similares y gran parte de este informe es relevante para ambos. Los hornos de cemento convierten piedra caliza, tiza y arcilla en cemento. Necesitan grandes cantidades de combustible para producir las altas temperaturas que requieren y esto lleva al uso de combustibles no convencionales como neumáticos, combustible derivado de desechos y residuos industriales y peligrosos llamados Cemfuel, combustible líquido secundario, y combustible líquido reciclado.”&lt;br /&gt;“Sin embargo, los controles de contaminación y planificación son significativamente más débiles que los que se aplican a los incineradores de residuos peligrosos. Los hornos de cemento producen una serie de emisiones tóxicas como mercurio, manganeso, bario, plomo, ácido sulfúrico, estirenos, dioxinas y 1,3 butadieno.”&lt;br /&gt;Se están midiendo muy pocos contaminantes&lt;br /&gt;“Solo se mide una pequeña proporción de los cientos de químicos emitidos por un incinerador. Solo media docena de ellos se miden de forma continua en la chimenea y cerca de otra media docena se miden ocasionalmente (con frecuencia cada 6 meses el primer año y después anualmente) por monitoreo de sitios específicos – esto incluye metales pesados y dioxinas. Esto es claramente insatisfactorio &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;y dado que los operadores de residuos son avisados previamente a la visita, se les da una oportunidad de cambiar los residuos que queman poniendo los más limpios, lo cual no es representativo del riesgo tóxico.”&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;"Medir las concentraciones en la chimenea del incinerador en un momento de tiempo &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;no ofrece prácticamente ninguna información sobre la cantidad total de contaminantes a la cual está expuesta la población local."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;"El control actual no nos dice nada sobre la carga corporal de contaminantes. Aunque estén presentes en bajas cantidades, la mayoría de los contaminantes emitidos por los incineradores &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;se acumulan despacio en la gente de las vecindades&lt;/span&gt;. La &lt;strong&gt;&lt;span style="color:#cc0000;"&gt;toxicidad crónica&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; es un riesgo cuando los contaminantes se acumulan más rápido de lo que se eliminan: este es especialmente el caso de los metales pesados y los compuestos orgánicos persistentes (COPs). Para algunos contaminantes la proporción de excreción es muy pobre, por ejemplo la vida media del cadmio en el cuerpo es de 30 años y la de los PCBs es de 75 años, e incluso sin ninguna exposición posterior llevaría mucho más tiempo limpiar el cadmio o los PCBs del cuerpo humano."al contribuyente entre £9.000.000 y £57.000.000 por año. (240). Otro informe sugirió que un incinerador de este tamaño costaría 48.000.000 euros en concepto de daños a la salud.(240).”&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El informe completo está en:&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.noharm.org/details.cfm?ID=1245&amp;amp;type=document" target="_blank"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;http://www.noharm.org/details.cfm?ID=1245&amp;amp;type=document&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;(pdf de 50 páginas, 520 k)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-6369516659297852228?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/6369516659297852228/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/04/efectos-de-la-incineracion-sobre-la.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/6369516659297852228'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/6369516659297852228'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/04/efectos-de-la-incineracion-sobre-la.html' title='DOSRIUS: EFECTOS DE LA INCINERACION SOBRE LA SALUD'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-889248656696723925</id><published>2009-04-11T05:19:00.001-07:00</published><updated>2009-04-11T05:19:10.555-07:00</updated><title type='text'>ESCÒRIES? NO, GRÀCIES</title><content type='html'>&lt;p class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/SeCKvsNXCFI/AAAAAAAAACU/oG1a3-SjOKA/s1600-h/%3D%3FISO-8859-1%3FQ%3FEscori%3DE8s-No-Gracies-jo-750556.jpg%3F%3D"&gt;&lt;img src="http://4.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/SeCKvsNXCFI/AAAAAAAAACU/oG1a3-SjOKA/s320/%3D%3FISO-8859-1%3FQ%3FEscori%3DE8s-No-Gracies-jo-750556.jpg%3F%3D"  border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323407311477606482" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-889248656696723925?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/889248656696723925/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/04/escories-no-gracies.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/889248656696723925'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/889248656696723925'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/04/escories-no-gracies.html' title='ESCÒRIES? NO, GRÀCIES'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/SeCKvsNXCFI/AAAAAAAAACU/oG1a3-SjOKA/s72-c/%3D%3FISO-8859-1%3FQ%3FEscori%3DE8s-No-Gracies-jo-750556.jpg%3F%3D' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-1458591027468227188</id><published>2009-04-11T01:03:00.001-07:00</published><updated>2009-04-11T01:03:54.630-07:00</updated><title type='text'>2ª parte documentos</title><content type='html'>No se han publicado los archivos.&lt;div&gt;Los copio aqui:&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 18px/normal Arial; "&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;"Xavier Manté i Bartra&lt;span style="font: 12.0px Times New Roman"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Arial; min-height: 14.0px"&gt;&amp;nbsp;&lt;br class="webkit-block-placeholder"&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;Tots els que des del primer temps ens hem mogut pels espais polítics de l'entorn&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;socialista podríem comentar moltes vivències viscudes amb en Quico. Ell i jo ens&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;portaven uns quants anys de diferència, però no va ser obstacle per coincidir en&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;èpoques de formació, en activitats polítiques i en feines professionals. &amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Arial; min-height: 14.0px"&gt;&amp;nbsp;&lt;br class="webkit-block-placeholder"&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;En la meva memòria em venen ara uns records d'aquestes tres etapes ben&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;diferenciades en el temps i en cada una d'elles recordo detalls de la seva personalitat.&lt;span style="font: 12.0px Times New Roman"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;Deuria ser cap a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta que els que&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;rebutjàvem el règim i ens plantejàvem canviar el món, ens vàrem fer un tip de llegir,&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;discutir i formar-nos amb els llibres dels grans ideòlegs del moment, tan de les arrels&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;catalanistes com del socialisme. &amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Arial; min-height: 14.0px"&gt;&amp;nbsp;&lt;br class="webkit-block-placeholder"&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;Ell no era pas ni un dogmàtic ni un intel·lectual, però era molt estudiós i prou llest i&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;pràctic per tenir clar cap a on calia anar en cada moment. Aquell període de discussió i&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;formació el varen estructurar per tota la seva vida en la doble fidelitat a Catalunya i al&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;Socialisme. Sense trencaments i fruit d'una evolució natural i aprofundida, vàrem anar&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;passant d'un CC genèric, cap a unes posicions socialistes que van anar evolucionant&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;cap al Front Socialista Federal (ell sempre en deia els FuSuFus), cap el FOC i cap el&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;PSC-C. "&lt;span style="font: 12.0px Times New Roman"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;&lt;font class="Apple-style-span" face="'Times New Roman'"&gt;&lt;br&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal Arial; "&gt;&lt;span style="font: 12.0px Times New Roman"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;font class="Apple-style-span" face="'Times New Roman'"&gt;&lt;img height="782" width="529" apple-width="yes" apple-height="yes" src="cid:EED85746-5475-4B60-AC97-646A511A0ABE"&gt;&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-1458591027468227188?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/1458591027468227188/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/04/2-parte-documentos.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/1458591027468227188'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/1458591027468227188'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/04/2-parte-documentos.html' title='2ª parte documentos'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-6048775455152095275</id><published>2009-04-11T01:00:00.001-07:00</published><updated>2009-04-11T01:00:59.794-07:00</updated><title type='text'>Quien es Pedreres Maresme Rusc S.L. (2ª parte)</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;font class="Apple-style-span" color="#694AFF"&gt;Quien es Xavier Manté i Bartra?&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;font class="Apple-style-span" color="#694AFF"&gt;Es el que firmó el convenio entre el ayuntamiento de Dosrius y Pedreres Maresme Rusc S.L.&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;font class="Apple-style-span" color="#694AFF"&gt;Veamos...&lt;/font&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;img height="782" width="529" apple-width="yes" apple-height="yes" src="cid:ADB99624-42B8-4D53-AA8B-60612B50A798"&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;El firmante por parte de Pedreres Maresme Ruscc S.L. es Xavier Manté i Bartra, que resulta que es el Vicepresidente de Aigües de Mataró S.A., y&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Socialista del PSC tal como el mismo describe en un documento en homenaje a una persona fallecida. Lean y saquen sus conclusiones.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Las redes socialistas de "amiguetes" cada vez son más amplias. ¿Como van a negarse favores entre ellos?&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;img height="423" width="613" apple-width="yes" apple-height="yes" src="cid:BCA6022B-8092-47A5-AF54-9D9CCCDBFF38"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-6048775455152095275?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/6048775455152095275/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/04/quien-es-pedreres-maresme-rusc-sl-2.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/6048775455152095275'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/6048775455152095275'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/04/quien-es-pedreres-maresme-rusc-sl-2.html' title='Quien es Pedreres Maresme Rusc S.L. (2ª parte)'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-8763108317768953961</id><published>2009-04-11T00:44:00.001-07:00</published><updated>2009-04-11T00:44:52.718-07:00</updated><title type='text'>Quien es Pedreres Maresme Rusc S.L.</title><content type='html'>&lt;p class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/SeBKdPpFP2I/AAAAAAAAACM/VGOu5KF6Trk/s1600-h/Imagen+21-792720.png"&gt;&lt;img src="http://4.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/SeBKdPpFP2I/AAAAAAAAACM/VGOu5KF6Trk/s320/Imagen+21-792720.png"  border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323336625827430242" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;Antes de decir cosas, debemos saber quien es la empresa.&lt;br&gt;Os puedo decir que es una empresa de un grupo mucho m&amp;#225;s grande, por lo  &lt;br&gt;que se complica el asunto.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-8763108317768953961?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/8763108317768953961/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/04/quien-es-pedreres-maresme-rusc-sl.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/8763108317768953961'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/8763108317768953961'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/04/quien-es-pedreres-maresme-rusc-sl.html' title='Quien es Pedreres Maresme Rusc S.L.'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/SeBKdPpFP2I/AAAAAAAAACM/VGOu5KF6Trk/s72-c/Imagen+21-792720.png' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-4649617580569937374</id><published>2009-03-11T06:55:00.000-07:00</published><updated>2009-03-11T06:56:02.018-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, DIOXINAS Y FURANOS</title><content type='html'>&lt;div class=Section1&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;b&gt;&lt;font size=4 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:14.5pt;font-family:Arial;color:black;font-weight:bold'&gt;DIOXINAS Y FURANOS&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;Las dioxinas, cuyo nombre genérico es policloro dibenzo-p-dioxinas (PCDD) son el nombre con el que se conoce a un grupo de 75 compuestos formados por un úcleo básico de dos anillos de benceno unidos por dos átomos de oxígeno en el cual puede haber como sustitutos de uno a ocho átomos de cloro. La dioxina más &lt;span style='mso-spacerun:yes'&gt; &lt;/span&gt;estudiada y más tóxica es la 2, 3, 7, 8 -tetracloro-dibenzo-pdioxina, conocida comúnmente como TCDD.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;Los furanos cuyo nombre genérico es policloro-dibenzofuranos (PCDF) son un grupo de 135 compuestos de estructura y efectos similares a las dioxinas y cuyas fuentes de generación son las mismas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;b&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black;font-weight:bold'&gt;&lt;o:p&gt;&amp;nbsp;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;b&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black;font-weight:bold'&gt;Fuentes de generación&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;Las dioxinas y furanos no son producidos comercialmente, ni se les conoce ninguna utilidad o aplicación, aunque se forman de manera espontánea en un gran número de procesos industriales, principalmente de dos modos: &lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;font size=3 color=black&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;color:black'&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial; color:black'&gt;Como un subproducto de procesos industriales en los que interviene el cloro, por ejemplo&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;en la producción del plástico PVC, de plaguicidas y disolventes organoclorados.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face="Times New Roman"&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;color:black'&gt;&lt;o:p&gt;&amp;nbsp;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face="Times New Roman"&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;color:black'&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;Durante procesos de combustión de compuestos organoclorados, esto es que tienen carbono y cloro en su molécula, como ocurre en los incineradores de residuos peligrosos o durante incendios accidentales de materiales o productos clorados. La principal fuente de emisión atmosférica de dioxinas son los incineradores de residuos peligrosos, de residuos domésticos, de residuos hospitalarios o el uso de residuos peligrosos como combustible alterno en los hornos de cemento. Esto se debe a la presencia de cloro en residuos, tales como PVC, o pirorretardantes clorados que se usan en otros plásticos, plaguicidas&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;o disolventes clorados.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;b&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black;font-weight:bold'&gt;&lt;o:p&gt;&amp;nbsp;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;b&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black;font-weight:bold'&gt;Características fisicoquímicas&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;Las dioxinas y furanos tienen varias características comunes: son muy &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style='font-weight: bold;font-style:italic'&gt;tóxicos&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, activos fisiológicamente en dosis extremadamente pequeñas; son &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style='font-weight:bold; font-style:italic'&gt;persistentes&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, es decir no se degradan fácilmente y pueden durar años en el medio ambiente; son &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style='font-weight: bold;font-style:italic'&gt;bioacumulables &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;en los tejidos grasos de los organismos y se biomagnifican, esto significa que aumentan su concentración progresivamente a lo largo de las cadenas alimenticias. Por su persistencia pueden viajar grandes distancias siendo arrastrados por las corrientes atmosféricas, marinas o de agua dulce, y mediante la migración a larga distancia de los organismos que los han bioacumulado. Tal es el caso de ballenas y aves.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;b&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black;font-weight:bold'&gt;&lt;o:p&gt;&amp;nbsp;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;b&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black;font-weight:bold'&gt;Cómo se expone el ser humano a las dioxinas y furanos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;La principal vía de exposición de las dioxinas y furanos para los seres humanos es la ingestión de &lt;span style='mso-spacerun:yes'&gt; &lt;/span&gt;alimentos contaminados, especialmente carne y productos lácteos. La presencia de dioxinas y furanos en estos alimentos se debe a que el ganado consume forraje vegetal contaminado con estos compuestos bioacumulados en los tejidos grasos y leche de los animales, provenientes principalmente de la deposición y transporte atmosférico a grandes distancias desde las fuentes&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;de emisiones atmosférica.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;Otras vías de exposición importantes en ciertas poblaciones incluyen: a) el consumo de pescado contaminado directamente por las descargas de dioxinas y furanos o por el depósito en aguas superficiales a partir de la atmósfera; b) la inhalación de dioxinas y furanos en lugares próximos a las fuentes de emisión atmosférica; y c) ciertas exposiciones ocupacionales, por ejemplo de trabajadores de las industrias que producen compuestos clorados.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;b&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black;font-weight:bold'&gt;&lt;o:p&gt;&amp;nbsp;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;b&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black;font-weight:bold'&gt;Efectos adversos sobre la salud &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;Exposición del feto, lactantes y niños. La exposición a las dioxinas puede comenzar desde la concepción. Es durante el desarrollo del feto, donde la exposición a dioxinas puede ser mayor y los efectos más dañinos. Las dioxinas pasan de la madre al feto a través de la placenta. El mayor riesgo de anomalías por presencia de dioxinas se presenta durante las primeras nueve semanas&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;de embarazo, mientras los mayores defectos en el sistema nervioso central pueden ocurrir durante los primeros cuatro meses del feto. Las dioxinas son del grupo de agentes químicos que afectan el sistema endocrino, es decir, pueden entrar a las células y obstruir, imitar o alterar las acciones de las hormonas, pudiendo tener efectos negativos en el desarrollo neurológico, reproductivo, conductual y en el sistema inmunológico. Esto último puede propiciar que los niños contraigan más fácilmente enfermedades infecciosas como bronquitis y &lt;span style='mso-spacerun:yes'&gt; &lt;/span&gt;enfermedades del oído.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;Diversos estudios a largo plazo en distintas especies de animales (ratones, ratas y hámster) han comprobado que las dioxinas pueden causar cáncer en distintas partes del organismo como hígado, pulmones, lengua, parte superior de la boca, nariz, glándula tiroides, glándula adrenal, en la piel de la cara y bajo la piel.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;b&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black;font-weight:bold'&gt;&lt;o:p&gt;&amp;nbsp;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;b&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black;font-weight:bold'&gt;Opciones frente a las dioxinas y furanos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;Tanto científicos como organizaciones ecologistas agrupadas en la Red Internacional de Eliminación de Contaminantes Orgánicos Persistentes (conocida como IPEN por sus siglas en inglés) han señalado que es necesario adoptar el principio precautorio y cambiar el modelo convencional de regulación (que establece niveles de ingestión y de emisión al ambiente máximo de dioxinas) por una política preventiva que busque eliminar en lo posible las fuentes de&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;generación de contaminantes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;En el caso de las dioxinas y furanos, la opción es adoptar una política de elección de materiales y sustancias tóxicas usadas en los procesos industriales que prevenga la formación de dioxinas y promueva formas de producción limpia. Este nuevo enfoque lleva a la búsqueda de soluciones que permitan la sustitución de procesos industriales y la prohibición de ciertos materiales que puedan producir dioxinas, por ejemplo:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face="Times New Roman"&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;color:black'&gt;&lt;o:p&gt;&amp;nbsp;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face="Times New Roman"&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;color:black'&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;En vez de usar gas cloro para el blanqueo de la pulpa de papel se puede usar peróxido de hidrógeno u oxígeno. Además, incrementar la demanda de papel no blanqueado.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face="Times New Roman"&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;color:black'&gt;&lt;o:p&gt;&amp;nbsp;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face="Times New Roman"&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;color:black'&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;Prohibir la incineración como forma de tratamiento de residuos peligrosos, hospitalarios, domésticos y de su quema como combustible alterno en hornos cementeros.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face="Times New Roman"&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;color:black'&gt;&lt;o:p&gt;&amp;nbsp;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face="Times New Roman"&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;color:black'&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;En el caso de los plaguicidas químicos es posible sustituirlos, desarrollando formas de control ecológico de plagas, que incluyen el uso de insecticidas botánicos de menor riesgo,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class=MsoNormal style='text-align:justify;mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none'&gt;&lt;font size=3 color=black face=Arial&gt;&lt;span style='font-size:11.5pt;font-family:Arial;color:black'&gt;el uso de agentes de control biológico (insectos, parásitos, hongos) y el cambio de manejo de los cultivos, introduciendo variedades más resistentes, formas de fertilización que aumenten la diversidad biológica del suelo, rotaciones y &lt;span style='mso-spacerun:yes'&gt; &lt;/span&gt;asociaciones de cultivos, entre otras.&lt;/span&gt;&lt;/font&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-4649617580569937374?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/4649617580569937374/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/03/dosrius-dioxinas-y-furanos.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/4649617580569937374'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/4649617580569937374'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/03/dosrius-dioxinas-y-furanos.html' title='DOSRIUS, DIOXINAS Y FURANOS'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-7800229482748319907</id><published>2009-03-09T02:31:00.001-07:00</published><updated>2009-03-09T03:10:41.207-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, INCINERADORAS Y SALUD</title><content type='html'>&lt;div class="Section1"&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; mso-layout-grid-align: none"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:11;"&gt;Los &lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;efectos sobre la salud asociados con las dioxinas&lt;/span&gt; han sido bastante estudiados. Las &lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;exposiciones&lt;/span&gt; a altos niveles de dioxinas &lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;pueden causar un tipo de enfermedad de la piel conocida como cloracné, otros problemas dérmicos y daños hepáticos (USEPA 2000b).&lt;/span&gt; Uno de los efectos más estudiados de la exposición a bajos niveles de dioxinas durante periodos prolongados es el &lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;cáncer&lt;/span&gt; y la Organización Mundial de la Salud clasificó a la más tóxica del grupo en la categoría de cancerígeno humano conocido (Mc Gregor 1998). Otros efectos observados en animales de laboratorio luego de la &lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;exposición a dosis bajas por largos periodos&lt;/span&gt; incluyen efectos sobre la reproducción y el desarrollo como alteraciones del sistema inmunológico y en el comportamiento de la descendencia (USEPA 2000b). Las dioxinas y otros contaminantes emitidos por los incineradores pueden viajar largas distancias y por lo tanto, afectar la salud de individuos que estén lejos de la fuente de emisión. Sin embargo, el hecho de vivir cerca de las incineradoras, así como de trabajar en ellas, también se ha asociado con un amplio rango de efectos en la salud, entre los que se incluyen: &lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;cáncer (en adultos y niños)&lt;/span&gt;, impactos adversos en el &lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;sistema respiratorio, enfermedades del corazón, efectos en el sistema inmunológico, incremento de las alergias y malformaciones congénitas.&lt;/span&gt; Las plantas que se han puesto en marcha en los últimos años también se han asociado a efectos nocivos en la salud (Allsopp 2001). En el año 2000 se publicó un estudio epidemiológico realizado en Francia que señala que en las personas que habitan cerca de un incinerador de residuos urbanos &lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;hay más casos de cáncer que en el resto de la población&lt;/span&gt; (Viel 2000).&lt;?xml:namespace prefix = o /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; mso-layout-grid-align: none"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:11;"&gt;A pesar de que la tecnología de las nuevas plantas permite reducir las emisiones de algunas sustancias químicas, no se ha conseguido eliminarlas en su totalidad, así como tampoco han desaparecido los otros residuos procedentes de la incineración, como &lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;cenizas volantes y cenizas de fondo&lt;/span&gt;. En realidad la reducción de dioxinas y otros productos químicos en las emisiones, conlleva &lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;un aumento de estos tóxicos en los otros residuos de incineración&lt;/span&gt; (Allsopp 2001). Algunas empresas &lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;depositan las cenizas de la incineración en rellenos sanitarios o de&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; mso-layout-grid-align: none"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:11;"  &gt;seguridad. Sin embargo, disposición en estos sitios de contaminantes como los presentes en las cenizas no asegura su permanencia allí indefinidamente. De hecho, en los líquidos lixiviados provenientes de los rellenos se han podido hallar contaminantes provenientes de las cenizas allí enterradas (Matsuko 1999).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-7800229482748319907?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/7800229482748319907/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/03/incineradoras-y-salud.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/7800229482748319907'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/7800229482748319907'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/03/incineradoras-y-salud.html' title='DOSRIUS, INCINERADORAS Y SALUD'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-5999291748621095440</id><published>2009-03-06T08:22:00.000-08:00</published><updated>2009-03-09T03:10:29.616-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, RECORDEM ALGUNES DE LES CONDICIONS</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/SbFPQ8aPwYI/AAAAAAAAABc/_2SxTRBECIE/s1600-h/smog%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310112588159238530" style="WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/SbFPQ8aPwYI/AAAAAAAAABc/_2SxTRBECIE/s320/smog%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/SbFPJYqTmOI/AAAAAAAAABU/FMZ4YoKwL34/s1600-h/Escori%C3%A8s+No+Gracies+2.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310112458303838434" style="WIDTH: 229px; CURSOR: hand; HEIGHT: 230px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/SbFPJYqTmOI/AAAAAAAAABU/FMZ4YoKwL34/s320/Escori%C3%A8s+No+Gracies+2.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:arial;color:#ff0000;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:arial;color:#cc0000;"&gt;&lt;strong&gt;ES EVIDENTE QUE BUENAS NO SON!&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Annex 2&lt;br /&gt;Condicions tècniques específiques que han de reunir les instal·lacions de valorització d'escòries&lt;br /&gt;-1 Les zones d'emmagatzematge i tractament d'escòries estaran constituïdes amb resistència suficient per permetre la circulació de vehicles. Aquestes zones estaran degudament pavimentades. -2 Tot el recinte de la instal·lació haurà d'estar envoltat per una tanca. L'entorn s'haurà de mantenir net i condicionat (enjardinat) de forma que no causi impacte visual. -3 Les vies de circulació, les zones de maniobres i pàrquing estaran degudament pavimentades i dimensionades pel nombre i la càrrega dels vehicles que hi han de circular. -4 Les aigües pluvials d'escorrentia de totes les zones brutes es recolliran en una bassa capaç d'emmagatzemar l'aigua caiguda durant els 20 primers minuts de pluja considerant un període de retorn de 10 anys. Les aigües recollides en aquesta bassa no s'evacuaran si no compleixen els límits d'abocament. -5 L'explotador haurà de dur a terme el control de les aigües de recollida. Les mesures s'efectuaran sota la responsabilitat de l'explotador i a càrrec seu. -6 Estarà prohibit dipositar les escòries en les zones de circulació i de pàrquing, que es mantindran netes en tot moment. &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-5999291748621095440?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/5999291748621095440/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/03/recordem-algunes-de-les-condicions.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/5999291748621095440'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/5999291748621095440'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/03/recordem-algunes-de-les-condicions.html' title='DOSRIUS, RECORDEM ALGUNES DE LES CONDICIONS'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/SbFPQ8aPwYI/AAAAAAAAABc/_2SxTRBECIE/s72-c/smog%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-4464805728029119912</id><published>2009-03-06T01:45:00.001-08:00</published><updated>2009-03-09T03:10:17.094-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, Procés de Producció de l'àrid.</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;Informació sobre el producte que es pretén fer:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;a href="http://www.escograva.com/nou_cat/produccio_catala.html"&gt;http://www.escograva.com/nou_cat/produccio_catala.html&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;Procés de producció de l'àrid.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;a href="http://www.escograva.com/nou_cat/proces_produccio_cat.html"&gt;http://www.escograva.com/nou_cat/proces_produccio_cat.html&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;Evidentment, es valoritzarà una part de l'escòria. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;Hi haurà mermes i rebuig un cop feta la valorització. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;No hauria de preocupar, especialment, la gestió d'aquest residu?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-4464805728029119912?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/4464805728029119912/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/03/proces-de-produccio-de-larid.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/4464805728029119912'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/4464805728029119912'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/03/proces-de-produccio-de-larid.html' title='DOSRIUS, Procés de Producció de l&apos;àrid.'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-1491845865252147178</id><published>2009-02-26T06:05:00.000-08:00</published><updated>2009-03-09T03:10:06.190-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, ESCÒRIES?  NO GRÀCIES</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/Sa1Dj6NzS3I/AAAAAAAAABM/Y7sITfEAyTg/s1600-h/Escori%C3%A8s+No+Gracies+2.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5308973819941309298" style="WIDTH: 229px; CURSOR: hand; HEIGHT: 230px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/Sa1Dj6NzS3I/AAAAAAAAABM/Y7sITfEAyTg/s320/Escori%C3%A8s+No+Gracies+2.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="center"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/SaaiKFsTLOI/AAAAAAAAAA0/xl81tdTSUMU/s1600-h/Escori%C3%A8s+No+Gracies+2.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-1491845865252147178?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/1491845865252147178/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/escories-no-gracies.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/1491845865252147178'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/1491845865252147178'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/escories-no-gracies.html' title='DOSRIUS, ESCÒRIES?  NO GRÀCIES'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_lDx8-6FyMZA/Sa1Dj6NzS3I/AAAAAAAAABM/Y7sITfEAyTg/s72-c/Escori%C3%A8s+No+Gracies+2.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-4360422464150026114</id><published>2009-02-26T03:12:00.001-08:00</published><updated>2009-03-09T03:09:54.086-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, Hola</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Hola Jordi,&lt;/span&gt;&lt;?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Te envío la foto de una chapa que me he "currado" para regalarla en el pleno de hoy (la vamos a colgar en los blogs).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;En el comunicado que ha hecho el Ayuntamiento hoy dicen:&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;font-family:Arial;" &gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;"Projectes com aquest demostren que &lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;l'Ajuntament de Dosrius aposta&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; &lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;per&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; l'estalvi energètic, amb la finalitat de &lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;tenir un municipi&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; més sostenible i &lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;respectuós amb el Medi Ambient&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;."&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;font-family:Arial;" &gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;font-family:Arial;" &gt;No tienen verguenza.........&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt; &lt;span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;font-family:Arial;" &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Saludos.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;José Luis&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;P.D. Buena iniciativa con este blog.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-4360422464150026114?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/4360422464150026114/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/hola.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/4360422464150026114'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/4360422464150026114'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/hola.html' title='DOSRIUS, Hola'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-4885683954027298803</id><published>2009-02-19T21:01:00.001-08:00</published><updated>2009-03-09T03:09:35.483-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, Preguntas sobre resíduos...</title><content type='html'>&lt;div   style="font-family:times new roman, new york, times, serif;font-size:12pt;"&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Algunes preguntes sobre els residus&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Si teniu alguna pregunta que no surt aquí, no dubteu a enviar-no un mail a &lt;b&gt;&lt;a href="mailto:cepa@pangea.org"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;cepa@pangea.org&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul type="disc"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:18;"&gt;Incineració&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;ul type="circle"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#elimina#elimina"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;La incineració elimina els residus?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#cendres#cendres"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;Les cendres i les escòries de les incineradores són innòcues?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#energia#energia"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;La incineració produeix energia?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#dioxines#dioxines"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;La incineració emet dioxines i furans?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#filtres#filtres"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;Els filtres de les incineradores no asseguren la eliminació de les substàncies perilloses?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#organo#organo"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;Què són els organoclorats?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;br /&gt;  &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul type="disc"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:18;"&gt;Abocadors&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;ul type="circle"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#aboca1#aboca1"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;Els abocadors són un bon sistema de tractament dels residus?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www..pangea.org/cepa/documents/faq.html#aboca2#aboca2"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;Què passa quan a l'abocador se li acaba la seva vida útil?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;br /&gt;  &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul type="disc"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:18;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/docspcrr/altpmgrm.html"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;Pla Alternatiu al Programa de Gestió de Residus Municipals&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;ul type="circle"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#triatge1#triatge1"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;Per què es proposen tantes plantes, i no poques i grosses, tenint en compte l'escassetat del terreny?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72..0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#groc#groc"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;Per què el model proposat no contempla el contenidor groc d'envasos?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#rebuig#rebuig"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;Què en farem del rebuig?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#rsi#rsi"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;Quant val fer Recollida Selectiva Integral en Origen?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#prods#prods"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;Tenen les indústries capacitat per reciclar tot el material i el mercat per assumir- lo?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#compost#compost"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;I què se'n farà de tant de compost?&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#conts#conts"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;Tants contenidors al carrer no hi cabran...&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-list: l0 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0ptcolor:black;" &gt;&lt;span style="font-size:13;"&gt;&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/documents/faq.html#separa#separa"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:black;"&gt;La gent no separarà...&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="elimina"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;La incineració elimina els residus?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Sovint es parla d'eliminació de residus, però és sabut que la matèria no es crea ni es destrueix, tant sols es transforma. En aquest sentit, la incineració només redueix aparentment el volum dels residus. De tots els residus que entren a una incineradora, aproximadament un terç es converteixen en cendres (partícules sòlides volàtils) i escòries (sòlids no cremats (incremats)) i els restants dos terços s'emeten a l'atmosfera en forma gasosa (que els gasos no es vegin no vol dir que no existeixin!).&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="cendres"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Les cendres i les escòries de les incineradores són innòcues?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Actualment, ningú pot garantir la innocuitat de les cendres i les escòries. En alguns països com Alemanya i Holanda aquests residus s'estan emmagatzemant en condicions especials en abocadors d'alta seguretat i es tracten com residus altament tòxics. Aquests abocadors són inexistents a Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="energia"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;La incineració produeix energia?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;L'energia, com la matèria, ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Per tant, com qualsevol combustió, la incineració simplement produeix calor.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;No obstant, tot i que es promou la incineració com a obtenció d'energia, aquest fet no sempre és possible perquè les condicions de funcionament tant de la pròpia incineradora com de la xarxa elèctrica no ho permeten.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Un altre factor molt important a tenir en compte és que el reciclatge dels materials estalvia entre dues i cinc vegades més energia que la que s'obté amb la calor d'incinerar-los, a banda de la pèrdua de matèries primeres.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="dioxines"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;La incineració emet dioxines i furans?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;La incineració és una font important d'emissió de dioxines i furans. Les dioxines i els furans són unes substàncies organoclorades que ja a concentracions extremadament baixes són molt problemàtiques per al medi i la salut de les persones. Una incineradora, però, no solament emet dioxines i furans sinó d'altres elements igualment perillosos com ara àcid clorhídric (HCl), òxids de nitrogen (NOx), clorfenols i altres derivats del benzè i moltes substàncies més d'efectes desconeguts.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="filtres"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Els filtres de les incineradores asseguren la eliminació de les substàncies perilloses?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Ni els millors filtres d'última generació ho poden assegurar. En el millor dels casos, els filtres només eviten que una certa quantitat de substàncies perilloses vagin a parar a l'atmosfera, però queden retingudes en ells. Així doncs, els filtres no destrueixen les substàncies, sinó que les concentren en cendres i altres residus procedents dels filtres, que aniran a parar a l'aigua quan aquests es rentin o aniran a parar a algun abocador, des d'on es podran escampar pel medi.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="organo"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Què són els organoclorats?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Els organoclorats són substàncies orgàniques (és a dir, que contenen carboni i oxigen) que tenen algun àtom de clor. La immensa majoria d'aquestes substàncies són d'origen antropogènic (fetes per l'home) i moltes d'elles són substàncies tòxiques que, com que són molt poc biodegradables, s'acumulen al llarg de les cadenes alimentàries i arriben a l'home. A més aquests compostos romanen al medi durant molts anys, com, per exemple, el DDT.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="aboca1"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Els abocadors són un bon sistema de tractament dels residus?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Els abocadors, com les incineradores, són uns sistemes que malversen uns recursos tan valuosos com són els residus. A més, són una font de problemes per al medi ja que emeten gasos nocius a l'atmosfera i lixiviats (líquids provinents dels residus) rics en metalls pesants, organoclorats i altres productes perillosos que contaminen les aigües subterrànies (com les del massís del Garraf). I no sempre està clar que confinin els residus establement: malauradament, el recent desastre ocorregut a A Corunha n'és un bon exemple.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="aboca2"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Què passa quan a l'abocador se li acaba la seva vida útil?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Un cop l'abocador està saturat, cal segellar-lo amb grans mesures de seguretat. Tot i així, caldria anar fent un seguiment acurat del que passa al seu interior durant molts anys, fins i tot segles, però sovint les empreses que gestionen els abocadors acaben les seves resposabilitats al cap de 10 o 20 anys. Ningú pot garantir, doncs, que un abocador clausurat no doni problemes en el futur.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="triatge1"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Per què es proposen tantes plantes, i no poques i grosses, tenint en compte l'escassetat del terreny?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;En general, i el cas del compostatge n'és un exemple clar, les grans instal lacions porten associada una gran complexitat. Amb plantes d'un tamany com el proposat s'aconseguirà que siguin tècnicament senzilles i fàcilment controlables i s'incidirà sobre el concepte de corresponsabilització. És a dir, els residus es tractaran prop de la zona on es produeixen; en contra del que s'ha fet fins ara, on unes poques poblacions han assumit els residus de tota l'Àrea Metropolitana. Això a més comportaria un gran estalvi energètic degut a uns desplaçaments molt més curts.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="groc"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Per què el model proposat no contempla el contenidor groc d'envasos?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;El model del contenidor groc per envasos implica forçosament l'existència d'un altre contenidor per a rebuig; el contingut d'aquest darrer contenidor va directament a l'abocador o a la incineradora. En canvi, si tota la brossa inorgànica es diposita al contenidor inorgànic i aquest es porta a la planta de triatge es poden recuperar els materials reciclables sense afegir més contenidors al carrer. Aquest sistema és més eficaç, menys costós i més còmode pels ciutadans/es, i assegura la recuperació màxima dels materials.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="rebuig"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Què en farem del rebuig?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Hores d'ara és impossible aplicar un model de tractament de les deixalles que no produeixi rebuig. El principal motiu és que molts productes d'ús quotidià no són, en absolut, reciclables. A partir d'ara caldria tendir cap a la reducció dels residus i una concepció global dels productes, tancant el cicle des de la producció fins a la recuperació o el reciclatge. Cal, doncs, un autèntic canvi del sistema productiu que, en bona part, ha de ser exigit pels consumidors. Per al rebuig finalment existent caldrà trobar-hi un tractament finalista amb un impacte ambiental el menor possible.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="rsi"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Quant val fer Recollida Selectiva Integral en Origen?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Actualment els costos de qualsevol infrastructura o actuació es calculen sense avaluar econòmicament els impactes ambientals o socials que porten associats. Evidentment, si adoptem una visió econòmica global, fer recollida selectiva integral és molt més barat que desenvolupar qualsevol altre sistema de gestió de les escombraries.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;De totes maneres, tot i adoptant l'enfocament establert (havent vist que és parcial), fer recollida selectiva integral té uns costs d'inversió més baixos que no pas els del pla proposat per l'administració metropolitana. No obstant, les despeses d'explotació són més altes, degut a la major diversitat d'instal lacions de tractament i el major nombre de llocs de treball generats, amb les despeses (però també beneficis) associades que tot plegat comporta.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="prods"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Tenen les indústries capacitat per reciclar tot el material i el mercat per assumir- lo?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Aplicant un programa de recollida selectiva integral es generaran grans quantitats de materials recuperats de bona qualitat. En aquest sentit caldrà que l'administració disposi els mecanismes i incentius adequats per facilitar una recuperació dels materials a zones properes a les de generació, i reguli les importacions. Així mateix també caldrà promocionar l'ús de materials reciclats com a matèria primera de molts sistemes productius que ara s'alimenten de material verge.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="compost"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;I què se'n farà de tant de compost?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;La jardineria ha de ser un dels grans usos del compost, així com la restauració de zones degradades (pedreres, talusos de carreteres, etc.).&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Els sòls agrícoles de Catalunya són, en general, molt pobres en matèria orgànica i un compost de qualitat els pot ser molt beneficiós. Amb tot, la superfície agrària de Catalunya no és prou gran i tendeix a disminuir degut a l'abandonament. Si a això hi afegim el fet que hi ha altres adobs naturals, com els fems (molt abundants en certes comarques ramaderes), els fangs de depuradora, etc... veiem que probablement Catalunya sigui excedentària en matèria orgànica. Això obligarà probablement alas gestors de plantes de compostatge a obrir-se també mercat en zones deficitàries.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="conts"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Tants contenidors al carrer no hi cabran...&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;A part de l'augment del nombre de contenidors de paper i vidre, ja existents actualment a totes les ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el model que plantegem tant sols proposa dos contenidors més al carrer: el contenidor per a brossa orgànica i el contenidor per a brossa inorgànica. No obstant, també proposa la desaparició dels actuals contenidors de brossa barrejada i d'envasos (color groc). Per tant, el nombre total de contenidors augmentarà, però no tant com semblar a primer cop d'ull ja que la brossa total a recollir és la mateixa, o menys si s'apliquen programes correctes de reducció.&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;hr align="center" width="100%" size="2"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-outline-level: 2"&gt;&lt;a name="separa"&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;La gent no separarà...&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size:18;color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-size:13;color:black;"&gt;Els ciutadans i ciutadanes si que separarem les nostres escombraries; ho farem si se'ns explica amb detall la importància de la nostra tasca i si som prou conscients que amb el nostre esforç estem contribuïnt de manera decisiva a evitar instal lacions amb tant impacte com abocadors i incineradores. Per aconseguir la participació de la població és necessari disposar de recursos per a desenvolupar campanyes fortes d'educació ambiental. En aquest sentit, quan s'han fet campanyes extenses i serioses d'informació, la població ha respost perfectament. &lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-4885683954027298803?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/4885683954027298803/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/preguntas-sobre-residuos.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/4885683954027298803'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/4885683954027298803'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/preguntas-sobre-residuos.html' title='DOSRIUS, Preguntas sobre resíduos...'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-1933862119380964336</id><published>2009-02-17T01:02:00.001-08:00</published><updated>2009-03-09T03:09:20.397-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, Sobre les cendres i escòries de la incineradora (ROURE)</title><content type='html'>&lt;p&gt;El Roure ha fet arribar a l'Ajuntament de Dosrius&lt;br /&gt;la següent carta per tal de demanar l'informe tècnic&lt;br /&gt;que està obligat a proporcionar l'Ajuntament sobre&lt;br /&gt;qualsevol tema medi ambiental que afecti al municipi.&lt;br /&gt;Esperem resposta que us transmetre'm puntualment.&lt;br /&gt;També estem en contacte amb tècnics qualificats per&lt;br /&gt;a poder dur a terme una xerrada informativa.&lt;/p&gt;&lt;a href="http://elrouredosrius.wordpress.com/files/2009/02/carta_ajuntament.pdf"&gt;Carta a l'Ajuntament&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://elrouredosrius.files.wordpress.com/2009/02/carta_ajuntament.pdf"&gt;&lt;span style="color:#95c725;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-1933862119380964336?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/1933862119380964336/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/sobre-les-cendres-i-escories-de-la.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/1933862119380964336'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/1933862119380964336'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/sobre-les-cendres-i-escories-de-la.html' title='DOSRIUS, Sobre les cendres i escòries de la incineradora (ROURE)'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-8931292850051755402</id><published>2009-02-13T05:22:00.001-08:00</published><updated>2009-03-09T03:09:06.137-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, Ordre 15-febrer-1996 - Valoritzacio de escories</title><content type='html'>&lt;img class="shape" style="DISPLAY: none; WIDTH: 0px; HEIGHT: 0px" height="0" src="cid:image001.gif@01C98DE6.828887B0" width="0" shapes="_x0000_Mail" /&gt; &lt;div class="Section1"&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:12;"&gt;&lt;a href="http://www.cetig.es/"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;&lt;span style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-weight: normalfont-family:'Times New Roman';" &gt;&lt;?xml:namespace prefix = o /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:12;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="CA" style="FONT-WEIGHT: bold; mso-bidi-font-weight: normalfont-size:12;" &gt;Diari Oficial de &lt;?xml:namespace prefix = st1 /&gt;&lt;st1:personname st="on" productid="la Generalitat"&gt;la Generalitat&lt;/st1:personname&gt; de Catalunya. Núm. 2181 - 13.03.1996&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:12;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="CA" style="FONT-WEIGHT: bold; mso-bidi-font-weight: normalfont-size:12;" &gt;Departament de Medi Ambient.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:12;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:#3333ff;"&gt;&lt;span lang="CA" style="FONT-WEIGHT: bold; mso-ansi-language: CAfont-family:Arial;font-size:12;color:#3333ff;"   &gt;ORDRE&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:#3333ff;"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;font-family:Arial;color:#3333ff;"  &gt; de 15 de febrer de 1996, sobre valorització d'escòries.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;font-family:Arial;font-size:12;color:windowtext;"   &gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color:black;"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;color:windowtext;" &gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;font-family:Arial;" &gt; &lt;b&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;Afectacions actives:&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt; - DESPLEGA la disposició final 1 del Decret Legislatiu 2\1991, de 26 de setembre, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria de residus industrials /DOGC Núm: 1498 /pàg. 5051 /91085008&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;- DESPLEGA el Decret 34\1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de Residus de Catalunya /DOGC Núm: 2166 /pàg. 1186 /96005036 Text de la disposició: La producció anual d'escòries dins l'àmbit territorial de Catalunya, provinents de les instal·lacions d'incineració de residus municipals, suposa un problema de gestió, tant pel volum, estimat en 140.000 tn/any, com per l'escassa alternativa a la disposició en un abocador controlat. Si a les esmentades escòries afegim les produïdes en el sector metal·lúrgic, la xifra de les quals és aproximadament unes 150.000 tn/any o més, trobem que cada any es produeixen al voltant de 300.000 tones d'escòries d'incineració i de fossa de metalls fèrrics.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;D'altra banda, són diversos els sectors en què la utilització de les escòries resulta apropiada, atès el caràcter de residu inert, i pel seu cost, que fent rendible aquest tipus de valorització permeten resoldre un dels cúmuls de residus més important i de més peremptòria regulació.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Els principis d'acció de reciclatge i tractament dels residus valoritzables a què fa referència l'article 21 de &lt;st1:personname st="on" productid="la Llei"&gt;la Llei&lt;/st1:personname&gt; 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, s'han d'orientar a l'existència de les plantes necessàries per acollir-los i que les seves operacions es realitzin amb un alt nivell de protecció ambiental.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Per tant, d'acord amb la disposició final 1 del Decret legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria de residus industrials, i el Decret 34/1996, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Ordeno:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Capítol 1&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;" &gt;Disposicions generals&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Article 1&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;" &gt;Àmbit d'aplicació&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Aquesta Ordre és d'aplicació a les escòries procedents de la incineració de residus municipals i a les resultants de processos termometal·lúrgics, per tal d'afavorir-ne la valorització.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Article 2&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;" &gt;Definicions&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;2.1 Escòries: són els residus industrials de naturalesa principalment inorgànica que resten en el forn un cop acabat el procés tèrmic i una vegada separada la fracció fèrrica. En el cas de la termometal·lúrgia, també s'entendrà per escòries els residus que resten en les culleres, un cop acabat el procés tèrmic o bé són retirats del bany metàl·lic, en el qual sobrevenen, mitjançant l'operació de desescoriació i una vegada separada la fracció fèrrica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;2.2 Cendres: són els residus industrials formats pel conjunt de materials pulverulents de granulometria fina resultants del procés tèrmic d'un forn i que es recullen en els sistemes d'aprofitament de calor, neteja de gasos i precipitadors de partícules.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;2.3 Instal·lacions de valorització: són les instal·lacions degudament autoritzades que tenen per finalitat l'aprofitament de les escòries.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Capítol 2&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;" &gt;Classificació i caracterització de les escòries&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="FR" style="FONT-WEIGHT: bold; BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FRfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Article 3&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FR"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="FR" style="FONT-WEIGHT: bold; BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FRfont-family:Arial;" &gt;Classificació de les escòries&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FR"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FRfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;3.1 Segons la composició química, així com pel seu comportament davant el test de lixiviació, les escòries poden classificar-se en:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FR"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FRfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;3.1.1 Escòries valoritzables: són aquelles escòries que compleixen les característiques especificades a l'annex 1 d'aquesta Ordre.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FR"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FRfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;3.1.2 Escòries no valoritzables: són aquelles que no compleixen alguna de les característiques especificades a l'annex 1. Aquestes escòries han de ser gestionades a través d'un abocador degudament autoritzat d'acord amb la seva classificació segons la normativa vigent.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FR"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;3.2 Per a la classificació de l'escòria generada per una determinada planta com a valoritzable caldrà realitzar prèviament les determinacions analítiques assenyalades a l'annex 1 sobre un nombre de mostres recollides segons el protocol següent: Una mostra diària en el termini d'una setmana. Una mostra quinzenal en el termini de tres mesos. Una escòria es considerarà valoritzable si els resultats d'aquestes anàlisis no superen els valors indicats a l'annex 1.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;3.3 Per a la utilització de les escòries classificades com a valoritzables d'acord amb el punt 3.2 caldrà fer un seguiment de la seva qualitat a través d'anàlisis periòdiques. La freqüència de les anàlisis de seguiment seran determinades per &lt;st1:personname st="on" productid="la Junta"&gt;la Junta&lt;/st1:personname&gt; de Residus en funció dels resultats obtinguts en la fase de classificació descrita al punt 3.2, que com a mínim comportarà una anàlisi cada dos mesos. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FRfont-family:Arial;" &gt;Les escòries mantindran la classificació com a valoritzables si els resultats d'aquestes anàlisis no superen els valors indicats a l'annex 1.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FR"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FRfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;3.4 Si els resultats de les anàlisis realitzades superen els valors de l'annex 1, se'n permetrà l'emmagatzematge amb un termini no superior a 12 mesos a comptar de la data de la seva producció. Si transcorregut aquest període els resultats de noves anàlisis fetes sobre aquestes escòries compleixen els valors límit de l'annex 1, es consideraran escòries valoritzables. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;" &gt;En cas contrari es consideraran escòries no valoritzables i hauran de ser gestionades com a tals.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Article 4&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;" &gt;Determinació de la classificació de les escòries&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;4.1 La classificació de les escòries en valoritzables o no valoritzables estarà determinada per les anàlisis realitzades per &lt;st1:personname st="on" productid="la Junta"&gt;la Junta&lt;/st1:personname&gt; de Residus o per un laboratori acreditat pel Departament de Medi Ambient en l'àmbit dels residus.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;4.2 &lt;st1:personname st="on" productid="la Junta"&gt;La Junta&lt;/st1:personname&gt; de Residus podrà considerar una escòria no valoritzable si en la seva anàlisi es detecten en quantitats apreciables elements contaminants no previstos en la llista de l'annex 1 que així ho aconsellin.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Article 5&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;" &gt;Instal·lacions de valorització d'escòries&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;El reciclatge de les escòries es farà en els mateixos centres de producció o en plantes externes. Les plantes de valorització d'escòries externes als centres de producció, ja siguin de residus propis o de tercers, hauran d'estar inscrites al Registre general de gestors de residus de Catalunya que regula el Decret 115/1994, de 6 d'abril, i tindran les característiques que s'especifiquen a l'annex 2 d'aquesta Ordre.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Article 6&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;" &gt;Mostreig i anàlisi d'escòries&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;6.1 El mostreig es realitzarà d'acord amb l'annex 7 de l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre qualificació i acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FRfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;6.2 Les mostres es prendran obligatòriament un cop les escòries hagin passat pels sistemes de separació de metalls.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FR"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FRfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;6.3 Els paràmetres a determinar són els que s'especifiquen a l'annex 1 d'aquesta Ordre, emprant els mètodes analítics amb els límits de detecció i l'expressió dels resultats especificats a l'Ordre d'1 de juny de 1995 esmentada, i complementàriament els que s'especifiquen en l'annex 3 d'aquesta Ordre.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow; mso-ansi-language: FR"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;6.4 Cada mostra estarà composta per un mínim de deu submostres recollides a l'atzar i en una quantitat final de &lt;st1:metricconverter st="on" productid="2 kg"&gt;2 kg&lt;/st1:metricconverter&gt; per mostra.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;6.5 Les anàlisis de les mostres estaran degudament arxivades i a disposició de &lt;st1:personname st="on" productid="la Junta"&gt;la Junta&lt;/st1:personname&gt; de Residus durant un període mínim de 5 anys.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Capítol 3&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;" &gt;Utilització d'escòries valoritzables&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Article 7&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;" &gt;Utilització de les escòries valoritzables&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Les escòries valoritzables podran ser utilitzades per a les següents finalitats, d'acord amb les especificacions d'aquesta Ordre: subbase de carreteres, anivellaments de terreny i terraplenada, rebliments i restauració d'àrees degradades per activitats extractives, altres autoritzades per &lt;st1:personname st="on" productid="la Junta"&gt;la Junta&lt;/st1:personname&gt; de Residus.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Article 8&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;" &gt;Limitacions a la seva utilització&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;8.1 Totes les alternatives d'utilització de les escòries valoritzables han de tenir en compte les prohibicions d'utilització següents:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;8.1.1 No s'utilitzaran en zones inundables.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;8.1.2 No s'utilitzaran a menys de &lt;st1:metricconverter st="on" productid="30 m"&gt;30 m&lt;/st1:metricconverter&gt; de distància de rius ni de torrents.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;8.1.3 No s'utilitzaran en terrenys que tinguin el seu nivell freàtic a menys de &lt;st1:metricconverter st="on" productid="5 m"&gt;5 m&lt;/st1:metricconverter&gt; de la superfície del sòl.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;8.1.4 No s'utilitzaran a menys de &lt;st1:metricconverter st="on" productid="100 m"&gt;100 m&lt;/st1:metricconverter&gt; de distància de cap explotació d'aigües subterrànies per a abastaments d'aigua potable a poblacions. Si hi ha pous d'abastament dintre del seu radi d'influència que es puguin veure afectats, caldrà un estudi del seu comportament potencial per a la seva autorització.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;8.1.5 Les escòries no es podran emprar en zones amb importants gruixos dels materials següents:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;8.1.5.1 Materials consolidats amb elevada permeabilitat per carstificació o per intensa fissuració.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;8.1.5.2 Materials porosos no consolidats com ara dipòsits al·luvials i planes costaneres actuals, terrasses i dipòsits al·luvials antics poc cimentats.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;8.1.5.3 Capes d'alteració superficial de materials originalment poc permeables.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellow"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="BACKGROUND: yellow; mso-highlight: yellowfont-family:Arial;font-size:12;"  &gt;8.2 La utilització de les escòries com a material de rebliment fora d'aquestes limitacions i les establertes pels articles 9, 10 i 11 necessitarà una autorització específica de &lt;st1:personname st="on" productid="la Junta"&gt;la Junta&lt;/st1:personname&gt; de Residus.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Article 9&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;" &gt;Utilització com a subbase de carreteres&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Les escòries valoritzables solament poden ser utilitzades com a subbase de carreteres quan la capa d'escòries utilitzada no sobrepassi un gruix de &lt;st1:metricconverter st="on" productid="50 cm"&gt;50 cm&lt;/st1:metricconverter&gt; i si la carretera té una capa de rodament asfàltic en la seva superfície.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Article 10&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;" &gt;Utilització per a l'anivellament de terrenys i terraplenada&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Les escòries valoritzables podran ser utilitzades per a aquesta finalitat solament si s'apliquen en capes d'un gruix d'&lt;st1:metricconverter st="on" productid="1 m"&gt;1 m&lt;/st1:metricconverter&gt; de mitjana per cada &lt;st1:metricconverter st="on" productid="1.000 m2"&gt;1.000 m2&lt;/st1:metricconverter&gt; d'extensió, sense sobrepassar la capa de reompliment d'escòries en cap moment els &lt;st1:metricconverter st="on" productid="2 m"&gt;2 m&lt;/st1:metricconverter&gt; d'alçada i sempre que la superfície sigui recoberta després amb materials argilosos degudament compactats.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Article 11&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;" &gt;Utilització per a rebliments i per a la restauració d'àrees degradades per activitats extractives&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;11.1 Les escòries valoritzables podran ser utilitzades per a aquesta finalitat solament si es tracta de rebliments sobre sòls argilosos o de restauració d'extraccions d'argiles.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;11.2 En qualsevol cas caldrà fer un segellament adequat de la superfície i un drenatge de les aigües pluvials.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Article 12&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;" &gt;Obligacions del productor-posseïdor de les escòries&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;El productor-posseïdor d'escòries valoritzables conforme a l'article 7 d'aquesta Ordre ha de presentar mensualment a &lt;st1:personname st="on" productid="la Junta"&gt;la Junta&lt;/st1:personname&gt; de Residus la documentació detallada en l'annex 4 d'aquesta Ordre.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;  &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Barcelona, 15 de febrer de 1996&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Albert Vilalta i Gonzàlez&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Conseller de Medi Ambient&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;  &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Annex 1&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Paràmetres i valors màxims admissibles per valorar la possibilitat d'utilització d'escòries de termometal·lúrgia&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;S'entén que una escòria és valoritzable quan els resultats de les anàlisis fetes sobre els paràmetres que s'indiquen a continuació no sobrepassen els valors indicats.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt; -1 Paràmetres a determinar directament sobre les escòries:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Fracció soluble                 3% (s.m.t.q.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;          &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;---------------------------------------------&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="GramE"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;Arsènic ...............&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;    250 mg/kg (s.m.s.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;Cadmi .................     50 mg/kg (s.m.s.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="GramE"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;Coure ................. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt; &lt;span class="GramE"&gt;6.000 mg/kg (s.m.s.)&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;&lt;span style="font-family:'Times New Roman';"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;Crom ..................  3.000 mg/kg (s.m.s.)&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;&lt;span style="font-family:'Times New Roman';"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;Mercuri ...............     25 mg/kg (s.m.s.)&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;&lt;span style="font-family:'Times New Roman';"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;Níquel ................  2.000 mg/kg (s.m.s.)&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;&lt;span style="font-family:'Times New Roman';"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;Plom ..................  2.000 mg/kg (s.m.s.)&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;&lt;span style="font-family:'Times New Roman';"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;Zenc ..................  8.000 mg/kg (s.m.s.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;-2 Paràmetres a determinar sobre el lixiviat obtingut segons norma DIN 38414-S4:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Conductivitat                    6.000 miS/cm&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;font-family:Arial;" &gt;---------------------------------------------&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;font-family:Arial;" &gt;Arsènic ...........................  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;0&lt;span class="GramE"&gt;,1&lt;/span&gt; mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;Cadmi .............................  0&lt;span class="GramE"&gt;,1&lt;/span&gt; mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;Coure .............................    2 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;Crom VI ...........................  0,1 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;Crom total ........................  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;0,5 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Mercuri ........................... &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;0,02 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;Níquel ............................  0,5 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;Plom ..............................  0,5 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;Zenc ..............................    &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;2 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;s.m.s.=sobre mostra seca.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;s.m.t.q.=sobre mostra tal qual.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Paràmetres i valors màxims admissibles per valorar la possibilitat d'utilització d'escòries d'incineració de residus urbans&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;S'entén que una escòria és valoritzable quan els resultats de les anàlisis fetes sobre els paràmetres que s'indiquen a continuació no sobrepassen els valors indicats.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;-1 Paràmetres a determinar directament sobre les escòries:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Diferència   de   pèrdua  a  500ºC  i  105ºC  5%  (s.m.t.q.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB;font-family:Arial;" &gt;Incremats: 5% (s.m.t.q.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Fracció soluble: 3% (s.m.t.q.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;-2 Paràmetres a determinar sobre el lixiviat obtingut segons norma DIN 38414-S4: Arsènic: 0,1 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Cadmi: 0,1 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Coure: 2 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Crom VI: 0,1 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Plom: 0,5 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Zenc: 2 mg/l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;s.m.s.=sobre mostra seca.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;s.m.t.q.=sobre mostra tal qual.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Annex 2&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Condicions tècniques específiques que han de reunir les instal·lacions de valorització d'escòries&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;-1 Les zones d'emmagatzematge i tractament d'escòries estaran constituïdes amb resistència suficient per permetre la circulació de vehicles. Aquestes zones estaran degudament pavimentades.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;-2 Tot el recinte de la instal·lació haurà d'estar envoltat per una tanca. L'entorn s'haurà de mantenir net i condicionat (enjardinat) de forma que no causi impacte visual.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;-3 Les vies de circulació, les zones de maniobres i pàrquing estaran degudament pavimentades i dimensionades pel nombre i la càrrega dels vehicles que hi han de circular.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;-4 Les aigües pluvials d'escorrentia de totes les zones brutes es recolliran en una bassa capaç d'emmagatzemar l'aigua caiguda durant els 20 primers minuts de pluja considerant un període de retorn de 10 anys. Les aigües recollides en aquesta bassa no s'evacuaran si no compleixen els límits d'abocament.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;-&lt;st1:metricconverter st="on" productid="5 L"&gt;5 L&lt;/st1:metricconverter&gt;'explotador haurà de dur a terme el control de les aigües de recollida. Les mesures s'efectuaran sota la responsabilitat de l'explotador i a càrrec seu.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;-6 Estarà prohibit dipositar les escòries en les zones de circulació i de pàrquing, que es mantindran netes en tot moment.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Annex 3&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Mètodes analítics per a la determinació dels paràmetres especificats en aquesta Ordre&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Els mètodes exposats a continuació són complementaris dels que s'especifiquen a l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre qualificació i acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;-1 Fracció soluble de la mostra determinada a partir de la lixiviació Fonament: Determinació del residu a &lt;st1:metricconverter st="on" productid="105ﾺC"&gt;105ºC&lt;/st1:metricconverter&gt; de lixiviat de la mostra.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Procediment:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;En primer lloc es realitza la lixiviació de la mostra (escòria) segons la norma DIN 38414-S4 i a continuació es determina la fracció soluble seguint el procediment que es descriu a continuació:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Es pesa un vas de precipitats (T) de 100 ml prèviament assecat a &lt;st1:metricconverter st="on" productid="105ﾺC"&gt;105ºC&lt;/st1:metricconverter&gt;. S'afegeixen b ml (usualment 50 ml) del lixiviat V, mesurats amb pipeta, dins del vas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Es col·loca el vas sobre una placa calefactora i s'evapora suaument fins que restin uns pocs mil·lilitres de líquid. Es posa el vas dins l'estufa a &lt;st1:metricconverter st="on" productid="105ﾺC"&gt;105ºC&lt;/st1:metricconverter&gt; i es deixa fins a pes constant (S).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Es calcula la fracció soluble (R) com:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;      (S-T)    V&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;R = ----- x --- x 100&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;        m      b&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;S:&lt;span class="GramE"&gt;  pes&lt;/span&gt;  (en  g)  del  vas més la mostra després d'assecar a          &lt;st1:metricconverter st="on" productid="105ﾺC"&gt;105ºC&lt;/st1:metricconverter&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;T: pes (en g) del vas de precipitat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;V:&lt;span class="GramE"&gt;  volum&lt;/span&gt;  final  (en ml) del lixiviat DIN 38414-S4 obtingut          en el procés de lixiviació un cop filtrat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="GramE"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;m&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;: pes de mostra (en g) pres per fer la lixiviació.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="GramE"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;b&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;:   volum   en   ml  de  lixiviat  pres  per  realitzar  la          determinació de la fracció soluble.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;R: fracció soluble en % (sobre mostra tal qual).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;-2  Determinació d'incremats&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Fonaments:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Determinació del contingut d'incremats presents en una escòria mitjançant calcinació a &lt;st1:metricconverter st="on" productid="500ﾺC"&gt;500ºC&lt;/st1:metricconverter&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Procediment:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Es col·loquen dins d'una estufa a &lt;st1:metricconverter st="on" productid="105ﾺC"&gt;105ºC&lt;/st1:metricconverter&gt; durant 2 hores un gresol i un paper de filtre sense cendres.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Es deixen refredar en el dessecador i es pesa el gresol sol (G), i el gresol amb el paper de filtre a dins (F).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Es pesen &lt;st1:metricconverter st="on" productid="2 g"&gt;2 g&lt;/st1:metricconverter&gt; de mostra (P) prèviament triturada i homogeneïtzada, dins d'un tub roscat de 50 ml.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;S'hi afegeixen 25 ml d'HCl al 10% (v/v), es tanca el tub i es col·loca a l'estufa durant 10 minuts a &lt;st1:metricconverter st="on" productid="90ﾺC"&gt;90ºC&lt;/st1:metricconverter&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Es filtra la mostra mitjançant bomba de buit, utilitzant el paper de filtre tarat anteriorment, es renta dues vegades amb 25 ml d'HCl al 3% (v/v), escalfat aproximadament a &lt;st1:metricconverter st="on" productid="40ﾺC"&gt;40ºC&lt;/st1:metricconverter&gt; (escalfar en placa calefactora, sota campana extractora de fums).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Seguidament es renta amb aigua destil·lada fins a eliminar l'àcid (comprovant-ho en les aigües de rentat mitjançant paper de pH).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Totes les aigües de rentat es poden llençar.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Es col·loca el paper de filtre que conté el residu no solubilitzat en el gresol, s'asseca durant 2 hores a l'estufa a &lt;st1:metricconverter st="on" productid="105ﾺC"&gt;105ºC&lt;/st1:metricconverter&gt; i, després de deixar refredar en dessecador, es pesa (D).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Es col·loca el gresol amb filtre a dins de la mufla a &lt;st1:metricconverter st="on" productid="500ﾺC"&gt;500ºC&lt;/st1:metricconverter&gt; durant 6 hores i, després de deixar refredar en el dessecador, es pesa (C).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;Es calcula el contingut d'incremats, procedents d'un procés d'incineració, referit a la mostra tal qual, d'acord amb la fórmula:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;                                      &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;font-family:Arial;" &gt;(D-F) - (C-G)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;font-family:Arial;" &gt;Percentatge d'incremats = ------------- x 1.000&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR;font-family:Arial;" &gt;                                              P&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="mso-ansi-language: FR"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;(Nota: D, F, C, G i P han d'expressar-se en les mateixes unitats, usualment grams.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-family:Arial;font-size:12;"  &gt;Annex 4&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;Documentació a presentar a &lt;st1:personname st="on" productid="la Junta"&gt;la Junta&lt;/st1:personname&gt; de Residus:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:12;"&gt;a) Ús a què han estat destinades les escòries valoritzables.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;b) Receptor de la partida d'escòries valoritzables.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;c) En cas que la utilització sigui tant l'anivellament de terrenys com rebliments o restauració d'àrees degradades per activitats extractives, cal aportar la informació gràfica i escrita suficient per localitzar i situar geogràficament l'indret a recuperar, així com les dades del propietari dels terrenys en qüestió.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;d) Manifestació expressa del receptor de la partida d'escòries conforme en la valorització prevista es compleixen tots els requisits de l'article 8 d'aquesta Ordre.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;color:black;"&gt;&lt;span style="mso-ansi-language: ES;font-size:12;" &gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-8931292850051755402?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/8931292850051755402/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/ordre-15-febrer-1996-valoritzacio-de.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/8931292850051755402'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/8931292850051755402'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/ordre-15-febrer-1996-valoritzacio-de.html' title='DOSRIUS, Ordre 15-febrer-1996 - Valoritzacio de escories'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-1929287522049928426</id><published>2009-02-13T05:10:00.000-08:00</published><updated>2009-03-09T03:08:49.152-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, PROHIBIR L'INCINERACIÓ A CATALUNYA</title><content type='html'>&lt;a href="http://www.pangea.org/cepa/docspcrr/memoILP.html"&gt;http://www.pangea.org/cepa/docspcrr/memoILP.html&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-1929287522049928426?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/1929287522049928426/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/prohibir-lincineracio-catalunya.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/1929287522049928426'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/1929287522049928426'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/prohibir-lincineracio-catalunya.html' title='DOSRIUS, PROHIBIR L&apos;INCINERACIÓ A CATALUNYA'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-5689621086996197451</id><published>2009-02-10T09:59:00.001-08:00</published><updated>2009-03-09T03:08:35.600-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, La Llei i una noticia de Greenpace</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;Departament de Medi Ambient, &lt;a title="http://www.arc.cat/ca/publicacions/pdf/normativa/catalana/ordres/ordre_15021996.pdf&amp;#10;CTRL + clic para seguir el vínculo" href="http://www.arc.cat/ca/publicacions/pdf/normativa/catalana/ordres/ordre_15021996.pdf"&gt;valorització d'escories&lt;/a&gt;...aquesta es la Llei, per que tothom la llegeixi i sàpiga el que diu i en quina mesura podem protestar...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;També hi posso un &lt;a href="http://www.greenpeace.org/espana/news/greenpeace-entra-en-la-inciner"&gt;article de Greenpace &lt;/a&gt;sobre les incineradores, es refereix a una incineradora que hi ha a Mallorca.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;p align="left"&gt; &lt;/p&gt;&lt;p align="left"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;També hi ha un estudi que ha fet la GAIA :  &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;strong&gt;Alianza Global para Alternativas a la Incineración &lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;Alianza Global Anti-Incineración &lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;p align="left"&gt;&lt;strong&gt;CONCLUSIONES &lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;&lt;p align="justify"&gt;A pesar de todo lo mencionado anteriormente, los promotores de la incineración todavía están activos, incansablemente alegando que la nueva generación de dispositivos ha solucionado todos los problemas de años anteriores. Para muchos, por supuesto, hay un incentivo financiero directo para apoyar la incineración, y entonces el debate científico se nubla por los intereses privados. Cada década trae una serie nueva de tecnologías para el control de emisiones al aire, tratamiento de cenizas, diseño de hornos, etc.; que tratan de aplicar tecnologías mal dirigidas. El problema de la incineración no es sólo la tecnología: el problema está en el propósito de la misma y los objetivos que tiene. &lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Mientras los residuos sean considerados una consecuencia inevitable de la actividad humana, tendremos que seguir lidiando con el problema de su disposición: deshacernos de ellos. La disposición de residuos nunca va a ser una práctica sustentable. En un planeta abrumado por tóxicos y escaso en recursos para la mayoría de sus habitantes, se necesita una re-evaluación fundamental de la generación de residuos y el uso de materiales. Los humanos están continuamente extrayendo recursos del medio ambiente y devolviendo sólo residuos. Muchos de los residuos no se pueden absorber ni intercambiar útilmente debido a su volumen o su naturaleza sintética y peligrosa. En un planeta finito este tipo de actividad claramente puede continuar sólo por tiempo limitado antes de que nos sofoquemos con nuestros propios residuos. Ningún nuevo diseño de hornos ni sistema de filtración va a cambiar este tema fundamental: la generación y disposición de residuos sacan materiales de un circuito útil, y esto empobrece más al planeta. &lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Sólo cambiando los sistemas de producción, transporte y consumo puede la sociedad cambiar esta dinámica. Las soluciones indicadas en la segunda sección de este informe intentan resolver este tema. A través de la minimización de residuos, reducción de toxinas, reutilización, reciclaje, compostaje y una multitud de otras estrategias podemos cortar tajantemente la pérdida de materiales de la economía. Estas estrategias reducen simultáneamente nuestras demandas por recursos de la tierra y nuestras descargas de residuos finalmente, podrían conducirnos a una economía estable y sustentable. &lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;La incineración es una tecnología muriendo. &lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Ha fallado en todo lo que se puede imaginar: &lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Wingdings,Wingdings;font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-family:Wingdings,Wingdings;font-size:130%;"&gt;&lt;p align="justify"&gt;􀂃 &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;Como tecnología de tratamiento de residuos no es confiable y produce una corriente de residuos secundarios más peligrosos que los originales. &lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Wingdings,Wingdings;font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-family:Wingdings,Wingdings;font-size:130%;"&gt;&lt;p align="justify"&gt;􀂃 &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;Como método de producción de energía es ineficiente y derrocha recursos. &lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Wingdings,Wingdings;font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-family:Wingdings,Wingdings;font-size:130%;"&gt;&lt;p align="justify"&gt;􀂃 &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;Como herramienta de desarrollo económico es una catástrofe. &lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Wingdings,Wingdings;font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-family:Wingdings,Wingdings;font-size:130%;"&gt;&lt;p align="justify"&gt;􀂃 &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;Sus problemas ambientales todavía están siendo identificados. &lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Wingdings,Wingdings;font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-family:Wingdings,Wingdings;font-size:130%;"&gt;&lt;p align="justify"&gt;􀂃 &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;Es profundamente impopular y poco democrática. &lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;p&gt; &lt;/p&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:130%;"&gt;&lt;p align="justify"&gt;En términos de políticas, el camino a seguir por los gobiernos es clara. Necesitan poner un fin a los incineradores existentes y a los propuestos e implementar alternativas. Aunque los problemas de la incineración son universales, no hay soluciones universales. Cada país, cada ciudad, cada industria y cada institución tendrá que desarrollar sus propios sistemas para el manejo sustentable de materiales. En muchos casos serán locales, incluso extremadamente locales: compostaje a nivel domiciliario, por ejemplo. En otros casos – la aplicación de Extensión de la Responsabilidad del Productor a los artículos del mercado internacional – los cambios deberán llegar a todo el mundo. No habrá un modelo de "solución para todos los problemas"; no obstante, hemos presentado algunos principios generales que se pueden aplicar para sistemas exitosos y algunos ejemplos que muestran programas modelos. &lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Para individuos y activistas hay al menos dos posturas claramente marcadas desde las cuales comprometerse con el problema. Continuar cerrando incineradores, rellenos sanitarios y otras tecnologías de "final de tubería" mientras presionan cada vez más a toda la economía a producir menos basura y menos tóxica. Al mismo tiempo, son necesarias alternativas viables. Aunque, generalmente, son del dominio del gobierno, pocos gobiernos o industrias han mostrado la creatividad y el compromiso necesarios para involucrar activamente al público y crear sistemas apropiados de manejo de materiales locales. Por lo tanto, será importante por algún tiempo en lo sucesivo para individuos y organizaciones de interés público describir y obtener soluciones alternativas prácticas. Fundamentalmente, por supuesto, los gobiernos deben sensibilizarse con el pueblo al que sirven; pero, mientras tanto, los ciudadanos comunes seguirán marcando el camino. &lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-family:Garamond,Garamond;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-5689621086996197451?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/5689621086996197451/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/la-llei-i-una-noticia-de-greenpace.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/5689621086996197451'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/5689621086996197451'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/la-llei-i-una-noticia-de-greenpace.html' title='DOSRIUS, La Llei i una noticia de Greenpace'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-4185821399914982519</id><published>2009-02-08T12:07:00.001-08:00</published><updated>2009-03-09T03:08:21.770-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, UN ENLACE A FAVOR</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="Section1"&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-size:12;"&gt;Casi nadie está a favor:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-size:12;"&gt;&lt;a href="http://www.kwira.org/ambiente/antecedentescosydac.htm"&gt;http://www.kwira.org/ambiente/antecedentescosydac.htm&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-size:12;"&gt;&lt;?xml:namespace prefix = o /&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;color:blue;"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:blue;"&gt;&lt;a href="http://noalaincineracion.org/wp-content/uploads/inciysaluhumanaresumen.pdf"&gt;http://noalaincineracion.org/wp-content/uploads/inciysaluhumanaresumen.pdf&lt;/a&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;color:blue;"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:blue;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;color:blue;"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:blue;"&gt;&lt;a href="http://www.caata.org/index.php?option=com_content&amp;amp;task=view&amp;amp;id=71&amp;amp;Itemid=89"&gt;http://www.caata.org/index.php?option=com_content&amp;amp;task=view&amp;amp;id=71&amp;amp;Itemid=89&lt;/a&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;color:blue;"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:blue;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;color:blue;"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:blue;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-size:12;"&gt;Los que lo consideran una ventaja &lt;span class="GramE"&gt;( casi&lt;/span&gt; siempre &lt;?xml:namespace prefix = st1 /&gt;&lt;st1:personname st="on" productid="la Administración"&gt;la Administración&lt;/st1:personname&gt; y basandose en questiones economicas)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-size:12;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;color:blue;"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:blue;"&gt;&lt;a href="http://www.gencat.net/mediamb/revista/rev29-4-c.htm"&gt;http://www.gencat.net/mediamb/revista/rev29-4-c.htm&lt;/a&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;color:blue;"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:blue;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;font-size:100%;color:blue;"&gt;&lt;span style="font-size:12;color:blue;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-4185821399914982519?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/4185821399914982519/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/un-enlace-favor.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/4185821399914982519'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/4185821399914982519'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/un-enlace-favor.html' title='DOSRIUS, UN ENLACE A FAVOR'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-4768048814500969876</id><published>2009-02-07T01:31:00.000-08:00</published><updated>2009-03-09T03:08:05.546-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, RIESGOS DE LA INCINERACION</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;En Nombre de la Coalición Ciudadana Anti-Incineración nos dirigimos a usted, para informarle de los riesgos que generan la incineración de residuos y de la responsabilidad de quienes proveen residuos a estos incineradores.Responsabilidad de los Generadores de Residuos Patológicos&lt;br /&gt;Capítulo IV de la Ley 24.051.Art. 22.- Todo generador de residuos peligrosos es responsable, en calidad de dueño de los mismos, de todos los daños producidos por estos, en los términos del cap. VII de la presente Ley.Capitulo VII: DE LAS RESPONSABILIDADESArt. 47.- El dueño o guardián de los residuos peligrosos no se exime de responsabilidad por demostrar la culpa de un tercero de quien no debe responder, cuya acción pudo ser evitada con el empleo del debido cuidado y atendiendo a las circunstancias del caso.Art. 48.- La responsabilidad del generador por los daños ocasionados por los residuos peligrosos no desaparece por la transformación, especificación, desarrollo, evolución o tratamientos de éstos, a excepción de aquellos daños causados por la mayor peligrosidad que un determinado residuo adquiere como consecuencia de un tratamiento defectuoso realizado en la planta de tratamiento o disposición final.&lt;br /&gt;Qué implica la incineración de residuos tóxicos?&lt;br /&gt;La incineración, como tecnología de tratamiento y disposición final de residuos peligrosos, está siendo cuestionada cada vez más por la creciente evidencia científica que vincula algunas de sus emisiones con graves efectos sobre la salud humana: defectos en el sistema inmunológico, malformaciones congénitas, distintos tipos de cáncer, problemas en el sistema nervioso, etcétera.Las incertidumbres sobre la tecnología de la incineración, así como la creciente evidencia sobre los efectos de sus emisiones sobre la salud deben servir para que se tomen medidas inmediatas tendientes a impedir la migración masiva de esta tecnología a la Argentina.&lt;br /&gt;Emisiones y residuos de las incineradoras&lt;br /&gt;La incineración de residuos peligrosos a altas temperaturas libera al medio ambiente residuos sin quemar, metales pesados, y productos de combustión incompleta (PICs) - compuestos que se forman durante el proceso de incineración-. Estos contaminantes se distribuyen en el medio ambiente por los siguientes caminos:- emisiones de la chimenea;- emisiones fugitivas;- cenizas de fondo y volantes;- efluentes provenientes de los dispositivos de control de la contaminación (torre lavadora de gases, filtros, quench);- derrames que puedan ocurrir en el lugar o durante el transporte de los residuos.Si además existen filtraciones, pérdidas, o accidentes durante el transporte habrá más emisiones de compuestos tóxicos al ambiente.Además de quemar residuos, los incineradores los producen: cenizas de fondo que quedan en el incinerador, cenizas volantes que son capturadas por los dispositivos de control de la contaminación y efluentes líquidos provenientes de la planta de lavado de gases.Cuanto más efectivos son estos dispositivos en evitar que los compuestos tóxicos salgan por la chimenea, más contaminados serán los residuos del incinerador (cenizas y efluentes). Las cenizas deben ser entonces enterradas en rellenos, donde sus componentes tóxicos pueden filtrarse al suelo y a las napas de agua subterráneas. Los efluentes (líquidos) son en algunos casos tratados y luego descargados en lagos, arroyos, ríos y hasta en el sistema cloacal.En general, si se queman residuos peligrosos líquidos, las cenizas pueden alcanzar el 9% del volumen inicial de los residuos originales. Cuando los residuos son sólidos, las cenizas pueden ocupar un 29% del volumen inicial (Trenholm, 1984).Emisiones de la incineracióna) Residuos sin quemarLos residuos sin quemar son parte de los residuos originales y pueden liberarse al medio ambiente a través de la chimenea (como vapores o depositados sobre pequeñas partículas), por emisiones fugitivas, por derrames accidentales, como constituyentes de las cenizas de fondo o volantes y a través de los efluentes de los dispositivos de control de la contaminación.A pesar de su amplia distribución, sólo aquellos residuos sin quemar que se detectan a la salida de la chimenea son los que se consideran al momento de calcular la eficiencia de destrucción y eliminación de un incinerador (DRE) -el criterio más ampliamente utilizado para determinar y aceptar o rechazar la operación de un incinerador.b) Productos de Combustión IncompletaUn Producto de Combustión Incompleta (PIC) es cualquier compuesto que no haya sido identificado a través de los análisis de los residuos que alimentan el incinerador, pero que se encuentra en los gases de salida (Tessitore, 1990).Estos PICs, algunos de los cuales pueden ser más complejos que los residuos originales, son a veces más tóxicos y difíciles de destruir que los compuestos que les dieron origen. Las cantidades de PICs que se forman dependen de la composición de los residuos que se queman, las condiciones de combustión y -potencialmente- hasta de las condiciones meteorológicas.Los PICs formados durante las condiciones normales de operación y los volúmenes aún mayores formados durante desajustes del funcionamiento, son liberados al medio ambiente a través de la chimenea, en las cenizas y en los efluentes de los dispositivos de control de la contaminación. Los desajustes en la operación de los incineradores de residuos peligrosos ocurren frecuentemente aún en los más modernos y mejor manejados, y pueden provocar la formación de dioxinas y furanos policlorados.Las dioxinas y furanos policlorados (PCDDs y PCDFs) representan tal vez los PICs más preocupantes y existen altas probabilidades de que se produzcan en los procesos de combustión a altas temperaturas de prácticamente cualquier combustible con una base de carbono y en presencia de cualquier fuente de cloro.Las dioxinas y furanos merecen especial atención debido a su extremada toxicidad, persistencia en el ambiente y tendencia a bioacumularse.c) Metales PesadosLos metales pesados no pueden ser destruidos por el proceso de incineración. La misma cantidad de metales presente en los residuos a quemar es liberada al medio ambiente a través de la chimenea (en la forma de emisiones gaseosas o pequeñas partículas), en las cenizas volantes y de fondo o en los efluentes de los dispositivos de control de la contaminación.En algunos casos los incineradores cambian la forma física o química de los metales de su forma elemental a óxidos metálicos o complejos organometálicos; o de estado sólido a la forma de vapor o finas partículas. Estos cambios pueden resultar en un incremento de la toxicidad. Por ejemplo, los óxidos de cromo, hierro y zinc y ciertas formas organometálicas de mercurio, manganeso o níquel son más tóxicas que los metales en su forma elemental (Dreisbach, 1987).La distribución de los metales entre las emisiones aéreas de los incineradores, las cenizas de fondo y los residuos de los dispositivos de control de la contaminación está determinada por factores tales como temperatura, contenido de cloro en los residuos a incinerar y la eficiencia de los dispositivos de control de la contaminación.¿Qué daños produce la incineración en la salud?Las emisiones de los incineradores contienen muchos contaminantes que son tóxicos, persistentes y bioacumulativos. Luego de meses o años, aún trazas de estos compuestos pueden alcanzar concentraciones dañinas en los ecosistemas locales desde el punto de vista agudo o crónico para los seres humanos o para otras especies.Tanto a concentraciones altas como bajas, las sustancias contenidas en las emisiones de las incineradoras pueden afectar la salud pública y ambiental. Ciertos productos contaminantes emitidos por las incineradoras, tales como las dibenzodioxinas y dibenzofuranos policlorados ejercen efectos transmisibles por herencia sobre los sistemas fisiológicos de las especies, aún a dosis extraordinariamente bajas. Por ejemplo, no se ha podido establecer la existencia de niveles de exposición a determinados productos por debajo de los que no se vean efectos sobre el organismo (niveles conocidos como umbrales de seguridad).Es el caso del impacto de la 2,3,7,8 tetraclorodibenzodioxina (TCDD) sobre el sistema reproductor y el desarrollo (Streisinger, 1980 y Kimmel, 1987) así como sobre el sistema inmunológico (Sonawane, 1987). Otro ejemplo es el efecto que sobre el sistema nervioso y el desarrollo tiene el plomo (Needleman, 1989 y Needleman, 1980), y para cuya exposición tampoco ha podido establecerse el umbral de seguridad.Se cree que el efecto cancerígeno y mutagénico de un producto químico sigue una pauta de comportamiento que no contempla un umbral de seguridad, de manera que incluso una molécula del producto cancerígeno o mutagénico puede iniciar un proceso de mutación o multiplicación celular que degenere en enfermedad (Kamrin, 1988 y Epstein, 1989). Algunos investigadores han sugerido este tipo de impacto sin umbral de seguridad en el caso de efectos neurotóxicos (USOTA, 1990), de alteración del desarrollo (Shane, 1989) y del sistema reproductor (Shane, 1989), asociados a la exposición a cualquier producto químico sintético. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Leandro ALTOLAGUIRRE&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-4768048814500969876?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/4768048814500969876/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/riesgos-de-la-incineracion.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/4768048814500969876'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/4768048814500969876'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/riesgos-de-la-incineracion.html' title='DOSRIUS, RIESGOS DE LA INCINERACION'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-8874847148149002157</id><published>2009-02-06T22:59:00.000-08:00</published><updated>2009-03-09T03:07:30.969-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, Un enlace con un articulo sobre el tema</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:Arial;font-size:85%;"&gt;&lt;a href="http://www.ekologistakmartxan.org/497.html"&gt;http://www.ekologistakmartxan.org/497.html&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-8874847148149002157?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/8874847148149002157/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/un-enlace-con-un-articulo-sobre-el-tema.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/8874847148149002157'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/8874847148149002157'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/un-enlace-con-un-articulo-sobre-el-tema.html' title='DOSRIUS, Un enlace con un articulo sobre el tema'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-649568582427815387.post-1346586542389906079</id><published>2009-02-05T23:21:00.000-08:00</published><updated>2009-03-09T03:06:41.677-07:00</updated><title type='text'>DOSRIUS, EFECTES DE LES INCINERADORES DE RESIDUS SOBRE LA SALUD</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;strong&gt;Título original: The Health Effects of Waste Incinerators, 4th Report of the British Society for Ecological Medicine&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;La Sociedad Británica de Medicina Ecológica acaba de publicar un informe sobre los impactos de la incineración de residuos sobre la salud. El documento define los principales contaminantes emitidos por las incineradoras, los principales grupos de riesgo, las deficiencias en el control de emisiones, entre otras cosas.&lt;br /&gt;A continuación está la traducción del resumen y de algunos fragmentos:&lt;br /&gt;Resumen:&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Numerosos estudios han demostrado la existencia de mayores índices de cáncer en adultos y niños y de malformaciones congénitas en los alrededores de las incineradoras de residuos urbanos: estos resultados son consistentes y las asociaciones que establecen son causales. Una serie de estudios epidemiológicos de menor alcance apoyan esta interpretación y sugieren que la variedad de enfermedades producida por las incineradoras podría ser mucho más amplia.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Las emisiones de los incineradores son una fuente importante de partículas finas, metales tóxicos y más de 200 químicos orgánicos, incluyendo cancerígenos conocidos, mutagénicos y disruptores hormonales.Las emisiones también contienen otros compuestos no identificados, cuyo potencial de daño aún se desconoce, como fue alguna vez el caso de las dioxinas. Como la naturaleza de los residuos cambia continuamente, también cambia la naturaleza química de las emisiones de los incineradores y, en consecuencia, el potencial de que provoquen efectos adversos en la salud.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Las medidas de seguridad que se adoptan actualmente están diseñadas para evitar efectos tóxicos agudos en los vecindarios inmediatos, pero ignoran el hecho que muchos de los contaminantes se bioacumulan, pueden ingresar en la cadena alimentaria y provocar enfermedades crónicas con el tiempo y en un área geográfica mucho más amplia. No ha habido ningún esfuerzo local por evaluar los efectos de las emisiones en la salud a largo plazo.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Los incineradores producen cenizas de fondo y cenizas volantes, las cuales representan el 30-50% del volumen de los residuos originales (compactadas), requieren ser transportadas a vertederos sanitarios. Los equipos de los incineradores modernos simplemente transfieren la carga de tóxicos, notablemente de dioxinas y metales pesados, de las emisiones aéreas a las cenizas volantes. Esta ceniza volante es liviana, se vuela fácilmente y en su mayoría tiene el tamaño de partículas pequeñas.Representa un peligro para la salud considerable y poco estudiado.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Dos estudios en Estados Unidos mostraron que la contaminación del aire por partículas finas (PM 2.5) provoca el aumento de mortalidad total, mortalidad cardíaca y mortalidad por cáncer de pulmón, tras ajustarse otros factores. Las partículas finas se producen principalmente por procesos de combustión y se producen en gran cantidad en los incineradores.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- En uno de los estudios de cohorte la cardiopatía isquémica provocó un cuarto de las muertes y estaba fuertemente relacionada con el nivel de partículas PM 2.5. Se asoció un aumento de 24,3 mcg/m3 en la contaminación con partículas PM 2.5 con un aumento de la mortalidad cardiopulmonar del 31%. También se ha mostrado que los aumentos de partículas finas de períodos cortos, como sucede en las áreas ubicadas en la dirección que corre el viento de los incineradores, causan aumentos significativos de infartos de miocardio.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Altos niveles de partículas finas han asociado con un aumento en la prevalescencia de asma y COPD (enfermedad de obstrucción pulmonar crónica).&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Las partículas finas que se forman en los incineradores en presencia de metales tóxicos y toxinas orgánicas (incluyendo aquellos conocidoscancerígenos) adsorben esos contaminantes y los llevan al torrente sanguíneo y a las células del cuerpo.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Los metales tóxicos se acumulan en el cuerpo y han sido implicados con una variedad de problemas emocionales y de comportamiento en niños, como autismo, dislexia, déficit de atención y desorden de hiperactividad (ADHD), problemas de aprendizaje y delincuencia, y en problemas en adultos como violencia, demencia, depresión y mal de Parkinson. Estos metales se encuentran presentes universalmente en las emisiones de los incineradores y también en altas concentraciones en las cenizas volantes.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- La susceptibilidad ante los contaminantes químicos varía dependiendo de factores genéticos y adquiridos, teniendo un impacto máximo en los fetos. La exposición aguda puede conducir a la sensibilización de algunos individuos, que pueden padecer luego sensibilidad ante bajas dosis químicas de por vida.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Se ha examinado la toxicidad de unas pocas combinaciones químicas, aunque se han demostrado los efectos sinérgicos en la mayoría de los casos donde se han hecho estas pruebas. Esta sinergia podría aumentar significativamente la toxicidad de los contaminantes emitidos, pero este riesgo no ha sido evaluado.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Tanto el cáncer como el asma han aumentado implacablemente con la industrialización, y los índices de cáncer han mostrado estar correlacionados geográficamente con las plantas de tratamiento de residuos tóxicos y con la presencia de industrias químicas, lo que indica una necesidad urgente de reducir nuestra exposición.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Los incineradores que queman materiales radiactivos producen partículas radiactivas. Este material es cancerígeno y no se han llevado a cabo estudios para evaluar los riesgos para la salud derivados de estas emisiones radiactivas.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Se conoce que algunos contaminantes químicos como los hidrocarburos aromáticos policíclicos (HAPs) y los metales pesados provocan modificaciones genéticas. Esto representa un daño no solo para las generaciones presentes sino también para las generaciones futuras.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- El control de las incineradoras no ha sido satisfactorio por la falta de rigor, la baja frecuencia, el pequeño número de compuestos medidos, los niveles considerados aceptables, y la ausencia de controles biológicos. La aprobación de instalaciones nuevas ha dependido de datos modelo, que se supone provienen de medidas científicas de seguridad, aunque los métodos que se usan no tienen más de un 30% de precisión e ignoran el importante problema de las partículas secundarias.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Se ha sostenido que los procedimientos modernos de reducción de la contaminación hacen que las emisiones de los incineradores sean seguras, pero esto es algo imposible de establecer. Más aún, dos de las emisiones más peligrosas – las partículas finas y los metales pesados – son relativamente resistentes a la remoción.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- No se puede establecer de antemano la seguridad de las nuevas plantas de incineración, y si bien un control de la salud riguroso e independiente podría arrojar dudas sobre la generación de efectos adversos en el feto y los infantes en el término de unos pocos años, este tipo de monitoreo no se ha puesto en práctica, y a corto plazo no alcanzaría una significancia estadística para establecimientos individuales. Otros efectos, como cáncer en adultos, podrían ser retrasados como mucho diez o veinte años. Por ende sería apropiado aplicar el principio precautorio aquí.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Ahora hay métodos alternativos para tratar los residuos, que evitarían las principales amenazas de la incineración y serían mucho más baratos en términos reales, si se toman en cuenta los costos relacionados con la salud.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- Actualmente los incineradores contradicen los derechos humanos básicos, según están establecidos en la Comisión de las Naciones Unidas sobre Derechos Humanos, y también en el Convenio de Estocolmo y la Ley de Protección Ambiental de 1990. El feto, los infantes y niños tienen corren mayor riesgo por las emisiones de incineradores: por ende sus derechos están siendo ignorados y violados, lo que contradice el concepto de una sociedad justa. También lo contradice la política actual de ubicar incineradores en áreas pobres, donde sus efectos sobre la salud serán maximizados: esto debe ser revisado con urgencia.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;- El análisis de la literatura nos lleva a opinar que no se deberían aprobar nuevos establecimientos que emitan cantidades sustanciales de partículas finas, metales pesados volátiles y contaminantes orgánicos peligrosos, y que se deberían tomar medidas urgentes para reducir las emisiones de las plantas de quema de basura que funcionan actualmente y aplicar un riguroso monitoreo biológico hasta que se las pueda sacar de funcionamiento y poner en operación métodos de disposición de residuos más seguros. También se deberían hacer vigorosos esfuerzos por reducir la cantidad de residuos que se producen ya que en el presente no hay ninguna solución completamente satisfactoria para su disposición.&lt;br /&gt;Fragmentos del informe:&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;9.1 El coste de la incineración&lt;br /&gt;"El coste de la incineración es enorme. Un informe recientemente publicado por la Comisión Europea sugiere que por cada tonelada de residuo quemado se provocan daños a la salud y ambientales entre 21 y 126 libras. Esto significa que un incinerador que quema 400.000 toneladas al año cuesta al contribuyente entre £9.000.000 y £57.000.000 por año. (240). Otro informe sugirió que un incinerador de este tamaño costaría 48.000.000 euros en concepto de daños a la salud.(240).”&lt;br /&gt;“Hay un problema básico con los incineradores modernos. Mientras menos contaminación del aire producen, más tóxicas son las cenizas. Los incineradores más antiguos emitían grandes volúmenes de dioxinas. Estas se han reducido significativamente en las emisiones gaseosas pero han aumentado considerablemente en las cenizas volantes, al igual que los metales pesados y otros químicos tóxicos. Un incinerador que quema 400.000 toneladas de residuos anualmente durante sus 25 años de operación produciría aproximadamente medio millón de toneladas de cenizas volantes altamente tóxicas. No se ha encontrado ningún método adecuado de eliminación de cenizas volantes. Actualmente van a vertederos especiales lo que implica largos viajes por carretera donde siempre existe la posibilidad de que haya accidentes. La Comisión de la Unión Europea estableció que las filtraciones de los vertederos podría ser una de las fuente de dioxinas más importante en el futuro. Estos y otros contaminantes podrían filtrarse hacia las aguas subterráneas, de donde sería casi imposible quitarlas." &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Nota: El informe completo está en: &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.noharm.org/details.cfm?ID=1245&amp;amp;type=document" target="_blank"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;http://www.noharm.org/details.cfm?ID=1245&amp;amp;type=document&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/649568582427815387-1346586542389906079?l=cendresdosrius.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/feeds/1346586542389906079/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/cendres-dosrius-no.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/1346586542389906079'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/649568582427815387/posts/default/1346586542389906079'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://cendresdosrius.blogspot.com/2009/02/cendres-dosrius-no.html' title='DOSRIUS, EFECTES DE LES INCINERADORES DE RESIDUS SOBRE LA SALUD'/><author><name>CENDRES PER DOSRIUS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17855855871251019027</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
