MENOS MAL QUE SU HUNDIÓ ...

SI NO. ¿SABEIS DONDE IRIAN LAS CENIZAS?
Y Nuestro Alcalde sigue defendiendo que son INOCUAS.
Casi hay un conflicto internacional por lo mismo...
Mirad el Documento PDF. Supongo que se cargará BIEN.
Si no, la dirección es ...
FUENTE: MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE.
http://www.mma.es/portal/secciones/medios_comunicacion/prensa/notas_pre/2004/09/pdf/ComunicadoNotabarcoTurquia.pdf

DOSRIUS: EFECTOS DE LA INCINERACION SOBRE LA SALUD

DOSRIUS: EFECTOS DE LA INCINERACION SOBRE LA SALUD

Los efectos de la incineración de residuos en la salud, 4º informe de la Sociedad Británica de Medicina Ecológica

10-03-2006

Título original: The Health Effects of Waste Incinerators, 4th Report of the British Society for Ecological Medicine

La Sociedad Británica de Medicina Ecológica acaba de publicar un informe sobre los impactos de la incineración de residuos sobre la salud. El documento define los principales contaminantes emitidos por las incineradoras, los principales grupos de riesgo, las deficiencias en el control de emisiones, entre otras cosas.

A continuación está la traducción del resumen y de algunos fragmentos:
Resumen:
- Numerosos estudios han demostrado la existencia de mayores índices de cáncer en adultos y niños y de malformaciones congénitas en los alrededores de las incineradoras de residuos urbanos: estos resultados son consistentes y las asociaciones que establecen son causales. Una serie de estudios epidemiológicos de menor alcance apoyan esta interpretación y sugieren que la variedad de enfermedades producida por las incineradoras podría ser mucho más amplia.

- Las emisiones de los incineradores son una fuente importante de partículas finas, metales tóxicos y más de 200 químicos orgánicos, incluyendo cancerígenos conocidos, mutagénicos y disruptores hormonales.Las emisiones también contienen otros compuestos no identificados, cuyo potencial de daño aún se desconoce, como fue alguna vez el caso de las dioxinas. Como la naturaleza de los residuos cambia continuamente, también cambia la naturaleza química de las emisiones de los incineradores y, en consecuencia, el potencial de que provoquen efectos adversos en la salud.

- Las medidas de seguridad que se adoptan actualmente están diseñadas para evitar efectos tóxicos agudos en los vecindarios inmediatos, pero ignoran el hecho que muchos de los contaminantes se bioacumulan, pueden ingresar en la cadena alimentaria y provocar enfermedades crónicas con el tiempo y en un área geográfica mucho más amplia. No ha habido ningún esfuerzo local por evaluar los efectos de las emisiones en la salud a largo plazo.

- Los incineradores producen cenizas de fondo y cenizas volantes, las cuales representan el 30-50% del volumen de los residuos originales (compactadas), requieren ser transportadas a vertederos sanitarios. Los equipos de los incineradores modernos simplemente transfieren la carga de tóxicos, notablemente de dioxinas y metales pesados, de las emisiones aéreas a las cenizas volantes. Esta ceniza volante es liviana, se vuela fácilmente y en su mayoría tiene el tamaño de partículas pequeñas.Representa un peligro para la salud considerable y poco estudiado.

- Dos estudios en Estados Unidos mostraron que la contaminación del aire por partículas finas (PM 2.5) provoca el aumento de mortalidad total, mortalidad cardíaca y mortalidad por cáncer de pulmón, tras ajustarse otros factores. Las partículas finas se producen principalmente por procesos de combustión y se producen en gran cantidad en los incineradores.

- En uno de los estudios de cohorte la cardiopatía isquémica provocó un cuarto de las muertes y estaba fuertemente relacionada con el nivel de partículas PM 2.5. Se asoció un aumento de 24,3 mcg/m3 en la contaminación con partículas PM 2.5 con un aumento de la mortalidad cardiopulmonar del 31%. También se ha mostrado que los aumentos de partículas finas de períodos cortos, como sucede en las áreas ubicadas en la dirección que corre el viento de los incineradores, causan aumentos significativos de infartos de miocardio.

- Altos niveles de partículas finas han asociado con un aumento en la prevalescencia de asma y COPD (enfermedad de obstrucción pulmonar crónica).

- Las partículas finas que se forman en los incineradores en presencia de metales tóxicos y toxinas orgánicas (incluyendo aquellos conocidoscancerígenos) adsorben esos contaminantes y los llevan al torrente sanguíneo y a las células del cuerpo.

- Los metales tóxicos se acumulan en el cuerpo y han sido implicados con una variedad de problemas emocionales y de comportamiento en niños, como autismo, dislexia, déficit de atención y desorden de hiperactividad (ADHD), problemas de aprendizaje y delincuencia, y en problemas en adultos como violencia, demencia, depresión y mal de Parkinson. Estos metales se encuentran presentes universalmente en las emisiones de los incineradores y también en altas concentraciones en las cenizas volantes.

- La susceptibilidad ante los contaminantes químicos varía dependiendo de factores genéticos y adquiridos, teniendo un impacto máximo en los fetos. La exposición aguda puede conducir a la sensibilización de algunos individuos, que pueden padecer luego sensibilidad ante bajas dosis químicas de por vida.

- Se ha examinado la toxicidad de unas pocas combinaciones químicas, aunque se han demostrado los efectos sinérgicos en la mayoría de los casos donde se han hecho estas pruebas. Esta sinergia podría aumentar significativamente la toxicidad de los contaminantes emitidos, pero este riesgo no ha sido evaluado.

- Tanto el cáncer como el asma han aumentado implacablemente con la industrialización, y los índices de cáncer han mostrado estar correlacionados geográficamente con las plantas de tratamiento de residuos tóxicos y con la presencia de industrias químicas, lo que indica una necesidad urgente de reducir nuestra exposición.

- Los incineradores que queman materiales radiactivos producen partículas radiactivas. Este material es cancerígeno y no se han llevado a cabo estudios para evaluar los riesgos para la salud derivados de estas emisiones radiactivas.

- Se conoce que algunos contaminantes químicos como los hidrocarburos aromáticos policíclicos (HAPs) y los metales pesados provocan modificaciones genéticas. Esto representa un daño no solo para las generaciones presentes sino también para las generaciones futuras.

- El control de las incineradoras no ha sido satisfactorio por la falta de rigor, la baja frecuencia, el pequeño número de compuestos medidos, los niveles considerados aceptables, y la ausencia de controles biológicos. La aprobación de instalaciones nuevas ha dependido de datos modelo, que se supone provienen de medidas científicas de seguridad, aunque los métodos que se usan no tienen más de un 30% de precisión e ignoran el importante problema de las partículas secundarias.

- Se ha sostenido que los procedimientos modernos de reducción de la contaminación hacen que las emisiones de los incineradores sean seguras, pero esto es algo imposible de establecer. Más aún, dos de las emisiones más peligrosas – las partículas finas y los metales pesados – son relativamente resistentes a la remoción.

- No se puede establecer de antemano la seguridad de las nuevas plantas de incineración, y si bien un control de la salud riguroso e independiente podría arrojar dudas sobre la generación de efectos adversos en el feto y los infantes en el término de unos pocos años, este tipo de monitoreo no se ha puesto en práctica, y a corto plazo no alcanzaría una significancia estadística para establecimientos individuales. Otros efectos, como cáncer en adultos, podrían ser retrasados como mucho diez o veinte años. Por ende sería apropiado aplicar el principio precautorio aquí.

- Ahora hay métodos alternativos para tratar los residuos, que evitarían las principales amenazas de la incineración y serían mucho más baratos en términos reales, si se toman en cuenta los costos relacionados con la salud.

- Actualmente los incineradores contradicen los derechos humanos básicos, según están establecidos en la Comisión de las Naciones Unidas sobre Derechos Humanos, y también en el Convenio de Estocolmo y la Ley de Protección Ambiental de 1990. El feto, los infantes y niños tienen corren mayor riesgo por las emisiones de incineradores: por ende sus derechos están siendo ignorados y violados, lo que contradice el concepto de una sociedad justa. También lo contradice la política actual de ubicar incineradores en áreas pobres, donde sus efectos sobre la salud serán maximizados: esto debe ser revisado con urgencia.

- El análisis de la literatura nos lleva a opinar que no se deberían aprobar nuevos establecimientos que emitan cantidades sustanciales de partículas finas, metales pesados volátiles y contaminantes orgánicos peligrosos, y que se deberían tomar medidas urgentes para reducir las emisiones de las plantas de quema de basura que funcionan actualmente y aplicar un riguroso monitoreo biológico hasta que se las pueda sacar de funcionamiento y poner en operación métodos de disposición de residuos más seguros. También se deberían hacer vigorosos esfuerzos por reducir la cantidad de residuos que se producen ya que en el presente no hay ninguna solución completamente satisfactoria para su disposición.

Fragmentos del informe:

9.1 El coste de la incineración
"El coste de la incineración es enorme. Un informe recientemente publicado por la Comisión Europea sugiere que por cada tonelada de residuo quemado se provocan daños a la salud y ambientales entre 21 y 126 libras. Esto significa que un incinerador que quema 400.000 toneladas al año cuesta al contribuyente entre £9.000.000 y £57.000.000 por año. (240). Otro informe sugirió que un incinerador de este tamaño costaría 48.000.000 euros en concepto de daños a la salud.(240).”

“Hay un problema básico con los incineradores modernos. Mientras menos contaminación del aire producen, más tóxicas son las cenizas. Los incineradores más antiguos emitían grandes volúmenes de dioxinas. Estas se han reducido significativamente en las emisiones gaseosas pero han aumentado considerablemente en las cenizas volantes, al igual que los metales pesados y otros químicos tóxicos. Un incinerador que quema 400.000 toneladas de residuos anualmente durante sus 25 años de operación produciría aproximadamente medio millón de toneladas de cenizas volantes altamente tóxicas. No se ha encontrado ningún método adecuado de eliminación de cenizas volantes. Actualmente van a vertederos especiales lo que implica largos viajes por carretera donde siempre existe la posibilidad de que haya accidentes. La Comisión de la Unión Europea estableció que las filtraciones de los vertederos podría ser una de las fuente de dioxinas más importante en el futuro. Estos y otros contaminantes podrían filtrarse hacia las aguas subterráneas, de donde sería casi imposible quitarlas."

10. Cementeras
“Si bien este informe trata principalmente sobre incineradores es útil comparar los incineradores con las cementeras. Ambos producen emisiones tóxicas similares y gran parte de este informe es relevante para ambos. Los hornos de cemento convierten piedra caliza, tiza y arcilla en cemento. Necesitan grandes cantidades de combustible para producir las altas temperaturas que requieren y esto lleva al uso de combustibles no convencionales como neumáticos, combustible derivado de desechos y residuos industriales y peligrosos llamados Cemfuel, combustible líquido secundario, y combustible líquido reciclado.”
“Sin embargo, los controles de contaminación y planificación son significativamente más débiles que los que se aplican a los incineradores de residuos peligrosos. Los hornos de cemento producen una serie de emisiones tóxicas como mercurio, manganeso, bario, plomo, ácido sulfúrico, estirenos, dioxinas y 1,3 butadieno.”
Se están midiendo muy pocos contaminantes
“Solo se mide una pequeña proporción de los cientos de químicos emitidos por un incinerador. Solo media docena de ellos se miden de forma continua en la chimenea y cerca de otra media docena se miden ocasionalmente (con frecuencia cada 6 meses el primer año y después anualmente) por monitoreo de sitios específicos – esto incluye metales pesados y dioxinas. Esto es claramente insatisfactorio y dado que los operadores de residuos son avisados previamente a la visita, se les da una oportunidad de cambiar los residuos que queman poniendo los más limpios, lo cual no es representativo del riesgo tóxico.”

"Medir las concentraciones en la chimenea del incinerador en un momento de tiempo no ofrece prácticamente ninguna información sobre la cantidad total de contaminantes a la cual está expuesta la población local."

"El control actual no nos dice nada sobre la carga corporal de contaminantes. Aunque estén presentes en bajas cantidades, la mayoría de los contaminantes emitidos por los incineradores se acumulan despacio en la gente de las vecindades. La toxicidad crónica es un riesgo cuando los contaminantes se acumulan más rápido de lo que se eliminan: este es especialmente el caso de los metales pesados y los compuestos orgánicos persistentes (COPs). Para algunos contaminantes la proporción de excreción es muy pobre, por ejemplo la vida media del cadmio en el cuerpo es de 30 años y la de los PCBs es de 75 años, e incluso sin ninguna exposición posterior llevaría mucho más tiempo limpiar el cadmio o los PCBs del cuerpo humano."al contribuyente entre £9.000.000 y £57.000.000 por año. (240). Otro informe sugirió que un incinerador de este tamaño costaría 48.000.000 euros en concepto de daños a la salud.(240).”

El informe completo está en:http://www.noharm.org/details.cfm?ID=1245&type=document(pdf de 50 páginas, 520 k)

ESCÒRIES? NO, GRÀCIES

2ª parte documentos

No se han publicado los archivos.

Los copio aqui:

"Xavier Manté i Bartra 

 

Tots els que des del primer temps ens hem mogut pels espais polítics de l'entorn 

socialista podríem comentar moltes vivències viscudes amb en Quico. Ell i jo ens 

portaven uns quants anys de diferència, però no va ser obstacle per coincidir en 

èpoques de formació, en activitats polítiques i en feines professionals.  

 

En la meva memòria em venen ara uns records d'aquestes tres etapes ben 

diferenciades en el temps i en cada una d'elles recordo detalls de la seva personalitat. 

Deuria ser cap a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta que els que 

rebutjàvem el règim i ens plantejàvem canviar el món, ens vàrem fer un tip de llegir, 

discutir i formar-nos amb els llibres dels grans ideòlegs del moment, tan de les arrels 

catalanistes com del socialisme.  

 

Ell no era pas ni un dogmàtic ni un intel·lectual, però era molt estudiós i prou llest i 

pràctic per tenir clar cap a on calia anar en cada moment. Aquell període de discussió i 

formació el varen estructurar per tota la seva vida en la doble fidelitat a Catalunya i al 

Socialisme. Sense trencaments i fruit d'una evolució natural i aprofundida, vàrem anar 

passant d'un CC genèric, cap a unes posicions socialistes que van anar evolucionant 

cap al Front Socialista Federal (ell sempre en deia els FuSuFus), cap el FOC i cap el 

PSC-C. "

 

Quien es Pedreres Maresme Rusc S.L. (2ª parte)

Quien es Xavier Manté i Bartra?

Es el que firmó el convenio entre el ayuntamiento de Dosrius y Pedreres Maresme Rusc S.L.

Veamos...

El firmante por parte de Pedreres Maresme Ruscc S.L. es Xavier Manté i Bartra, que resulta que es el Vicepresidente de Aigües de Mataró S.A., y

Socialista del PSC tal como el mismo describe en un documento en homenaje a una persona fallecida. Lean y saquen sus conclusiones. 

Las redes socialistas de "amiguetes" cada vez son más amplias. ¿Como van a negarse favores entre ellos?

Quien es Pedreres Maresme Rusc S.L.

Antes de decir cosas, debemos saber quien es la empresa.
Os puedo decir que es una empresa de un grupo mucho más grande, por lo
que se complica el asunto.

DOSRIUS, DIOXINAS Y FURANOS

DIOXINAS Y FURANOS

Las dioxinas, cuyo nombre genérico es policloro dibenzo-p-dioxinas (PCDD) son el nombre con el que se conoce a un grupo de 75 compuestos formados por un úcleo básico de dos anillos de benceno unidos por dos átomos de oxígeno en el cual puede haber como sustitutos de uno a ocho átomos de cloro. La dioxina más  estudiada y más tóxica es la 2, 3, 7, 8 -tetracloro-dibenzo-pdioxina, conocida comúnmente como TCDD.

Los furanos cuyo nombre genérico es policloro-dibenzofuranos (PCDF) son un grupo de 135 compuestos de estructura y efectos similares a las dioxinas y cuyas fuentes de generación son las mismas.

 

Fuentes de generación

Las dioxinas y furanos no son producidos comercialmente, ni se les conoce ninguna utilidad o aplicación, aunque se forman de manera espontánea en un gran número de procesos industriales, principalmente de dos modos: - Como un subproducto de procesos industriales en los que interviene el cloro, por ejemplo

en la producción del plástico PVC, de plaguicidas y disolventes organoclorados.

 

- Durante procesos de combustión de compuestos organoclorados, esto es que tienen carbono y cloro en su molécula, como ocurre en los incineradores de residuos peligrosos o durante incendios accidentales de materiales o productos clorados. La principal fuente de emisión atmosférica de dioxinas son los incineradores de residuos peligrosos, de residuos domésticos, de residuos hospitalarios o el uso de residuos peligrosos como combustible alterno en los hornos de cemento. Esto se debe a la presencia de cloro en residuos, tales como PVC, o pirorretardantes clorados que se usan en otros plásticos, plaguicidas

o disolventes clorados.

 

Características fisicoquímicas

Las dioxinas y furanos tienen varias características comunes: son muy tóxicos, activos fisiológicamente en dosis extremadamente pequeñas; son persistentes, es decir no se degradan fácilmente y pueden durar años en el medio ambiente; son bioacumulables en los tejidos grasos de los organismos y se biomagnifican, esto significa que aumentan su concentración progresivamente a lo largo de las cadenas alimenticias. Por su persistencia pueden viajar grandes distancias siendo arrastrados por las corrientes atmosféricas, marinas o de agua dulce, y mediante la migración a larga distancia de los organismos que los han bioacumulado. Tal es el caso de ballenas y aves.

 

Cómo se expone el ser humano a las dioxinas y furanos

La principal vía de exposición de las dioxinas y furanos para los seres humanos es la ingestión de  alimentos contaminados, especialmente carne y productos lácteos. La presencia de dioxinas y furanos en estos alimentos se debe a que el ganado consume forraje vegetal contaminado con estos compuestos bioacumulados en los tejidos grasos y leche de los animales, provenientes principalmente de la deposición y transporte atmosférico a grandes distancias desde las fuentes

de emisiones atmosférica.

Otras vías de exposición importantes en ciertas poblaciones incluyen: a) el consumo de pescado contaminado directamente por las descargas de dioxinas y furanos o por el depósito en aguas superficiales a partir de la atmósfera; b) la inhalación de dioxinas y furanos en lugares próximos a las fuentes de emisión atmosférica; y c) ciertas exposiciones ocupacionales, por ejemplo de trabajadores de las industrias que producen compuestos clorados.

 

Efectos adversos sobre la salud

Exposición del feto, lactantes y niños. La exposición a las dioxinas puede comenzar desde la concepción. Es durante el desarrollo del feto, donde la exposición a dioxinas puede ser mayor y los efectos más dañinos. Las dioxinas pasan de la madre al feto a través de la placenta. El mayor riesgo de anomalías por presencia de dioxinas se presenta durante las primeras nueve semanas

de embarazo, mientras los mayores defectos en el sistema nervioso central pueden ocurrir durante los primeros cuatro meses del feto. Las dioxinas son del grupo de agentes químicos que afectan el sistema endocrino, es decir, pueden entrar a las células y obstruir, imitar o alterar las acciones de las hormonas, pudiendo tener efectos negativos en el desarrollo neurológico, reproductivo, conductual y en el sistema inmunológico. Esto último puede propiciar que los niños contraigan más fácilmente enfermedades infecciosas como bronquitis y  enfermedades del oído.

Diversos estudios a largo plazo en distintas especies de animales (ratones, ratas y hámster) han comprobado que las dioxinas pueden causar cáncer en distintas partes del organismo como hígado, pulmones, lengua, parte superior de la boca, nariz, glándula tiroides, glándula adrenal, en la piel de la cara y bajo la piel.

 

Opciones frente a las dioxinas y furanos

Tanto científicos como organizaciones ecologistas agrupadas en la Red Internacional de Eliminación de Contaminantes Orgánicos Persistentes (conocida como IPEN por sus siglas en inglés) han señalado que es necesario adoptar el principio precautorio y cambiar el modelo convencional de regulación (que establece niveles de ingestión y de emisión al ambiente máximo de dioxinas) por una política preventiva que busque eliminar en lo posible las fuentes de

generación de contaminantes.

En el caso de las dioxinas y furanos, la opción es adoptar una política de elección de materiales y sustancias tóxicas usadas en los procesos industriales que prevenga la formación de dioxinas y promueva formas de producción limpia. Este nuevo enfoque lleva a la búsqueda de soluciones que permitan la sustitución de procesos industriales y la prohibición de ciertos materiales que puedan producir dioxinas, por ejemplo:

 

- En vez de usar gas cloro para el blanqueo de la pulpa de papel se puede usar peróxido de hidrógeno u oxígeno. Además, incrementar la demanda de papel no blanqueado.

 

- Prohibir la incineración como forma de tratamiento de residuos peligrosos, hospitalarios, domésticos y de su quema como combustible alterno en hornos cementeros.

 

- En el caso de los plaguicidas químicos es posible sustituirlos, desarrollando formas de control ecológico de plagas, que incluyen el uso de insecticidas botánicos de menor riesgo,

el uso de agentes de control biológico (insectos, parásitos, hongos) y el cambio de manejo de los cultivos, introduciendo variedades más resistentes, formas de fertilización que aumenten la diversidad biológica del suelo, rotaciones y  asociaciones de cultivos, entre otras.

DOSRIUS, INCINERADORAS Y SALUD

Los efectos sobre la salud asociados con las dioxinas han sido bastante estudiados. Las exposiciones a altos niveles de dioxinas pueden causar un tipo de enfermedad de la piel conocida como cloracné, otros problemas dérmicos y daños hepáticos (USEPA 2000b). Uno de los efectos más estudiados de la exposición a bajos niveles de dioxinas durante periodos prolongados es el cáncer y la Organización Mundial de la Salud clasificó a la más tóxica del grupo en la categoría de cancerígeno humano conocido (Mc Gregor 1998). Otros efectos observados en animales de laboratorio luego de la exposición a dosis bajas por largos periodos incluyen efectos sobre la reproducción y el desarrollo como alteraciones del sistema inmunológico y en el comportamiento de la descendencia (USEPA 2000b). Las dioxinas y otros contaminantes emitidos por los incineradores pueden viajar largas distancias y por lo tanto, afectar la salud de individuos que estén lejos de la fuente de emisión. Sin embargo, el hecho de vivir cerca de las incineradoras, así como de trabajar en ellas, también se ha asociado con un amplio rango de efectos en la salud, entre los que se incluyen: cáncer (en adultos y niños), impactos adversos en el sistema respiratorio, enfermedades del corazón, efectos en el sistema inmunológico, incremento de las alergias y malformaciones congénitas. Las plantas que se han puesto en marcha en los últimos años también se han asociado a efectos nocivos en la salud (Allsopp 2001). En el año 2000 se publicó un estudio epidemiológico realizado en Francia que señala que en las personas que habitan cerca de un incinerador de residuos urbanos hay más casos de cáncer que en el resto de la población (Viel 2000).

A pesar de que la tecnología de las nuevas plantas permite reducir las emisiones de algunas sustancias químicas, no se ha conseguido eliminarlas en su totalidad, así como tampoco han desaparecido los otros residuos procedentes de la incineración, como cenizas volantes y cenizas de fondo. En realidad la reducción de dioxinas y otros productos químicos en las emisiones, conlleva un aumento de estos tóxicos en los otros residuos de incineración (Allsopp 2001). Algunas empresas depositan las cenizas de la incineración en rellenos sanitarios o de

seguridad. Sin embargo, disposición en estos sitios de contaminantes como los presentes en las cenizas no asegura su permanencia allí indefinidamente. De hecho, en los líquidos lixiviados provenientes de los rellenos se han podido hallar contaminantes provenientes de las cenizas allí enterradas (Matsuko 1999).

DOSRIUS, RECORDEM ALGUNES DE LES CONDICIONS

ES EVIDENTE QUE BUENAS NO SON!

Annex 2
Condicions tècniques específiques que han de reunir les instal·lacions de valorització d'escòries
-1 Les zones d'emmagatzematge i tractament d'escòries estaran constituïdes amb resistència suficient per permetre la circulació de vehicles. Aquestes zones estaran degudament pavimentades. -2 Tot el recinte de la instal·lació haurà d'estar envoltat per una tanca. L'entorn s'haurà de mantenir net i condicionat (enjardinat) de forma que no causi impacte visual. -3 Les vies de circulació, les zones de maniobres i pàrquing estaran degudament pavimentades i dimensionades pel nombre i la càrrega dels vehicles que hi han de circular. -4 Les aigües pluvials d'escorrentia de totes les zones brutes es recolliran en una bassa capaç d'emmagatzemar l'aigua caiguda durant els 20 primers minuts de pluja considerant un període de retorn de 10 anys. Les aigües recollides en aquesta bassa no s'evacuaran si no compleixen els límits d'abocament. -5 L'explotador haurà de dur a terme el control de les aigües de recollida. Les mesures s'efectuaran sota la responsabilitat de l'explotador i a càrrec seu. -6 Estarà prohibit dipositar les escòries en les zones de circulació i de pàrquing, que es mantindran netes en tot moment.

DOSRIUS, Procés de Producció de l'àrid.

Informació sobre el producte que es pretén fer:

http://www.escograva.com/nou_cat/produccio_catala.html


Procés de producció de l'àrid.

http://www.escograva.com/nou_cat/proces_produccio_cat.html


Evidentment, es valoritzarà una part de l'escòria.

Hi haurà mermes i rebuig un cop feta la valorització.

No hauria de preocupar, especialment, la gestió d'aquest residu?

DOSRIUS, ESCÒRIES? NO GRÀCIES

DOSRIUS, Hola

Hola Jordi,

Te envío la foto de una chapa que me he "currado" para regalarla en el pleno de hoy (la vamos a colgar en los blogs).

En el comunicado que ha hecho el Ayuntamiento hoy dicen:

"Projectes com aquest demostren que l'Ajuntament de Dosrius aposta per l'estalvi energètic, amb la finalitat de tenir un municipi més sostenible i respectuós amb el Medi Ambient."

No tienen verguenza.........

Saludos.

José Luis

P.D. Buena iniciativa con este blog.

DOSRIUS, Preguntas sobre resíduos...

Algunes preguntes sobre els residus

Si teniu alguna pregunta que no surt aquí, no dubteu a enviar-no un mail a cepa@pangea.org

• Incineració
• La incineració elimina els residus?
• Les cendres i les escòries de les incineradores són innòcues?
• La incineració produeix energia?
• La incineració emet dioxines i furans?
• Els filtres de les incineradores no asseguren la eliminació de les substàncies perilloses?
• Què són els organoclorats?

• Abocadors
• Els abocadors són un bon sistema de tractament dels residus?
• Què passa quan a l'abocador se li acaba la seva vida útil?

• Pla Alternatiu al Programa de Gestió de Residus Municipals
• Per què es proposen tantes plantes, i no poques i grosses, tenint en compte l'escassetat del terreny?
• Per què el model proposat no contempla el contenidor groc d'envasos?
• Què en farem del rebuig?
• Quant val fer Recollida Selectiva Integral en Origen?
• Tenen les indústries capacitat per reciclar tot el material i el mercat per assumir- lo?
• I què se'n farà de tant de compost?
• Tants contenidors al carrer no hi cabran...
• La gent no separarà...

---

La incineració elimina els residus?

Sovint es parla d'eliminació de residus, però és sabut que la matèria no es crea ni es destrueix, tant sols es transforma. En aquest sentit, la incineració només redueix aparentment el volum dels residus. De tots els residus que entren a una incineradora, aproximadament un terç es converteixen en cendres (partícules sòlides volàtils) i escòries (sòlids no cremats (incremats)) i els restants dos terços s'emeten a l'atmosfera en forma gasosa (que els gasos no es vegin no vol dir que no existeixin!).

---

Les cendres i les escòries de les incineradores són innòcues?

Actualment, ningú pot garantir la innocuitat de les cendres i les escòries. En alguns països com Alemanya i Holanda aquests residus s'estan emmagatzemant en condicions especials en abocadors d'alta seguretat i es tracten com residus altament tòxics. Aquests abocadors són inexistents a Catalunya.

---

La incineració produeix energia?

L'energia, com la matèria, ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Per tant, com qualsevol combustió, la incineració simplement produeix calor.
No obstant, tot i que es promou la incineració com a obtenció d'energia, aquest fet no sempre és possible perquè les condicions de funcionament tant de la pròpia incineradora com de la xarxa elèctrica no ho permeten.
Un altre factor molt important a tenir en compte és que el reciclatge dels materials estalvia entre dues i cinc vegades més energia que la que s'obté amb la calor d'incinerar-los, a banda de la pèrdua de matèries primeres.

---

La incineració emet dioxines i furans?

La incineració és una font important d'emissió de dioxines i furans. Les dioxines i els furans són unes substàncies organoclorades que ja a concentracions extremadament baixes són molt problemàtiques per al medi i la salut de les persones. Una incineradora, però, no solament emet dioxines i furans sinó d'altres elements igualment perillosos com ara àcid clorhídric (HCl), òxids de nitrogen (NOx), clorfenols i altres derivats del benzè i moltes substàncies més d'efectes desconeguts.

---

Els filtres de les incineradores asseguren la eliminació de les substàncies perilloses?

Ni els millors filtres d'última generació ho poden assegurar. En el millor dels casos, els filtres només eviten que una certa quantitat de substàncies perilloses vagin a parar a l'atmosfera, però queden retingudes en ells. Així doncs, els filtres no destrueixen les substàncies, sinó que les concentren en cendres i altres residus procedents dels filtres, que aniran a parar a l'aigua quan aquests es rentin o aniran a parar a algun abocador, des d'on es podran escampar pel medi.

---

Què són els organoclorats?

Els organoclorats són substàncies orgàniques (és a dir, que contenen carboni i oxigen) que tenen algun àtom de clor. La immensa majoria d'aquestes substàncies són d'origen antropogènic (fetes per l'home) i moltes d'elles són substàncies tòxiques que, com que són molt poc biodegradables, s'acumulen al llarg de les cadenes alimentàries i arriben a l'home. A més aquests compostos romanen al medi durant molts anys, com, per exemple, el DDT.

---

Els abocadors són un bon sistema de tractament dels residus?

Els abocadors, com les incineradores, són uns sistemes que malversen uns recursos tan valuosos com són els residus. A més, són una font de problemes per al medi ja que emeten gasos nocius a l'atmosfera i lixiviats (líquids provinents dels residus) rics en metalls pesants, organoclorats i altres productes perillosos que contaminen les aigües subterrànies (com les del massís del Garraf). I no sempre està clar que confinin els residus establement: malauradament, el recent desastre ocorregut a A Corunha n'és un bon exemple.

---

Què passa quan a l'abocador se li acaba la seva vida útil?

Un cop l'abocador està saturat, cal segellar-lo amb grans mesures de seguretat. Tot i així, caldria anar fent un seguiment acurat del que passa al seu interior durant molts anys, fins i tot segles, però sovint les empreses que gestionen els abocadors acaben les seves resposabilitats al cap de 10 o 20 anys. Ningú pot garantir, doncs, que un abocador clausurat no doni problemes en el futur.

---

Per què es proposen tantes plantes, i no poques i grosses, tenint en compte l'escassetat del terreny?

En general, i el cas del compostatge n'és un exemple clar, les grans instal lacions porten associada una gran complexitat. Amb plantes d'un tamany com el proposat s'aconseguirà que siguin tècnicament senzilles i fàcilment controlables i s'incidirà sobre el concepte de corresponsabilització. És a dir, els residus es tractaran prop de la zona on es produeixen; en contra del que s'ha fet fins ara, on unes poques poblacions han assumit els residus de tota l'Àrea Metropolitana. Això a més comportaria un gran estalvi energètic degut a uns desplaçaments molt més curts.

---

Per què el model proposat no contempla el contenidor groc d'envasos?

El model del contenidor groc per envasos implica forçosament l'existència d'un altre contenidor per a rebuig; el contingut d'aquest darrer contenidor va directament a l'abocador o a la incineradora. En canvi, si tota la brossa inorgànica es diposita al contenidor inorgànic i aquest es porta a la planta de triatge es poden recuperar els materials reciclables sense afegir més contenidors al carrer. Aquest sistema és més eficaç, menys costós i més còmode pels ciutadans/es, i assegura la recuperació màxima dels materials.

---

Què en farem del rebuig?

Hores d'ara és impossible aplicar un model de tractament de les deixalles que no produeixi rebuig. El principal motiu és que molts productes d'ús quotidià no són, en absolut, reciclables. A partir d'ara caldria tendir cap a la reducció dels residus i una concepció global dels productes, tancant el cicle des de la producció fins a la recuperació o el reciclatge. Cal, doncs, un autèntic canvi del sistema productiu que, en bona part, ha de ser exigit pels consumidors. Per al rebuig finalment existent caldrà trobar-hi un tractament finalista amb un impacte ambiental el menor possible.

---

Quant val fer Recollida Selectiva Integral en Origen?

Actualment els costos de qualsevol infrastructura o actuació es calculen sense avaluar econòmicament els impactes ambientals o socials que porten associats. Evidentment, si adoptem una visió econòmica global, fer recollida selectiva integral és molt més barat que desenvolupar qualsevol altre sistema de gestió de les escombraries.
De totes maneres, tot i adoptant l'enfocament establert (havent vist que és parcial), fer recollida selectiva integral té uns costs d'inversió més baixos que no pas els del pla proposat per l'administració metropolitana. No obstant, les despeses d'explotació són més altes, degut a la major diversitat d'instal lacions de tractament i el major nombre de llocs de treball generats, amb les despeses (però també beneficis) associades que tot plegat comporta.

---

Tenen les indústries capacitat per reciclar tot el material i el mercat per assumir- lo?

Aplicant un programa de recollida selectiva integral es generaran grans quantitats de materials recuperats de bona qualitat. En aquest sentit caldrà que l'administració disposi els mecanismes i incentius adequats per facilitar una recuperació dels materials a zones properes a les de generació, i reguli les importacions. Així mateix també caldrà promocionar l'ús de materials reciclats com a matèria primera de molts sistemes productius que ara s'alimenten de material verge.

---

I què se'n farà de tant de compost?

La jardineria ha de ser un dels grans usos del compost, així com la restauració de zones degradades (pedreres, talusos de carreteres, etc.).
Els sòls agrícoles de Catalunya són, en general, molt pobres en matèria orgànica i un compost de qualitat els pot ser molt beneficiós. Amb tot, la superfície agrària de Catalunya no és prou gran i tendeix a disminuir degut a l'abandonament. Si a això hi afegim el fet que hi ha altres adobs naturals, com els fems (molt abundants en certes comarques ramaderes), els fangs de depuradora, etc... veiem que probablement Catalunya sigui excedentària en matèria orgànica. Això obligarà probablement alas gestors de plantes de compostatge a obrir-se també mercat en zones deficitàries.

---

Tants contenidors al carrer no hi cabran...

A part de l'augment del nombre de contenidors de paper i vidre, ja existents actualment a totes les ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el model que plantegem tant sols proposa dos contenidors més al carrer: el contenidor per a brossa orgànica i el contenidor per a brossa inorgànica. No obstant, també proposa la desaparició dels actuals contenidors de brossa barrejada i d'envasos (color groc). Per tant, el nombre total de contenidors augmentarà, però no tant com semblar a primer cop d'ull ja que la brossa total a recollir és la mateixa, o menys si s'apliquen programes correctes de reducció.

---

La gent no separarà...

Els ciutadans i ciutadanes si que separarem les nostres escombraries; ho farem si se'ns explica amb detall la importància de la nostra tasca i si som prou conscients que amb el nostre esforç estem contribuïnt de manera decisiva a evitar instal lacions amb tant impacte com abocadors i incineradores. Per aconseguir la participació de la població és necessari disposar de recursos per a desenvolupar campanyes fortes d'educació ambiental. En aquest sentit, quan s'han fet campanyes extenses i serioses d'informació, la població ha respost perfectament.

DOSRIUS, Sobre les cendres i escòries de la incineradora (ROURE)

El Roure ha fet arribar a l'Ajuntament de Dosrius
la següent carta per tal de demanar l'informe tècnic
que està obligat a proporcionar l'Ajuntament sobre
qualsevol tema medi ambiental que afecti al municipi.
Esperem resposta que us transmetre'm puntualment.
També estem en contacte amb tècnics qualificats per
a poder dur a terme una xerrada informativa.

Carta a l'Ajuntament

DOSRIUS, Ordre 15-febrer-1996 - Valoritzacio de escories

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2181 - 13.03.1996

Departament de Medi Ambient.

ORDRE de 15 de febrer de 1996, sobre valorització d'escòries.

Afectacions actives:

- DESPLEGA la disposició final 1 del Decret Legislatiu 2\1991, de 26 de setembre, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria de residus industrials /DOGC Núm: 1498 /pàg. 5051 /91085008

- DESPLEGA el Decret 34\1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de Residus de Catalunya /DOGC Núm: 2166 /pàg. 1186 /96005036 Text de la disposició: La producció anual d'escòries dins l'àmbit territorial de Catalunya, provinents de les instal·lacions d'incineració de residus municipals, suposa un problema de gestió, tant pel volum, estimat en 140.000 tn/any, com per l'escassa alternativa a la disposició en un abocador controlat. Si a les esmentades escòries afegim les produïdes en el sector metal·lúrgic, la xifra de les quals és aproximadament unes 150.000 tn/any o més, trobem que cada any es produeixen al voltant de 300.000 tones d'escòries d'incineració i de fossa de metalls fèrrics.

D'altra banda, són diversos els sectors en què la utilització de les escòries resulta apropiada, atès el caràcter de residu inert, i pel seu cost, que fent rendible aquest tipus de valorització permeten resoldre un dels cúmuls de residus més important i de més peremptòria regulació.

Els principis d'acció de reciclatge i tractament dels residus valoritzables a què fa referència l'article 21 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, s'han d'orientar a l'existència de les plantes necessàries per acollir-los i que les seves operacions es realitzin amb un alt nivell de protecció ambiental.

Per tant, d'acord amb la disposició final 1 del Decret legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria de residus industrials, i el Decret 34/1996, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya,

Ordeno:

Capítol 1
Disposicions generals

Article 1
Àmbit d'aplicació

Aquesta Ordre és d'aplicació a les escòries procedents de la incineració de residus municipals i a les resultants de processos termometal·lúrgics, per tal d'afavorir-ne la valorització.

Article 2
Definicions

2.1 Escòries: són els residus industrials de naturalesa principalment inorgànica que resten en el forn un cop acabat el procés tèrmic i una vegada separada la fracció fèrrica. En el cas de la termometal·lúrgia, també s'entendrà per escòries els residus que resten en les culleres, un cop acabat el procés tèrmic o bé són retirats del bany metàl·lic, en el qual sobrevenen, mitjançant l'operació de desescoriació i una vegada separada la fracció fèrrica.

2.2 Cendres: són els residus industrials formats pel conjunt de materials pulverulents de granulometria fina resultants del procés tèrmic d'un forn i que es recullen en els sistemes d'aprofitament de calor, neteja de gasos i precipitadors de partícules.

2.3 Instal·lacions de valorització: són les instal·lacions degudament autoritzades que tenen per finalitat l'aprofitament de les escòries.

Capítol 2
Classificació i caracterització de les escòries

Article 3
Classificació de les escòries

3.1 Segons la composició química, així com pel seu comportament davant el test de lixiviació, les escòries poden classificar-se en:

3.1.1 Escòries valoritzables: són aquelles escòries que compleixen les característiques especificades a l'annex 1 d'aquesta Ordre.

3.1.2 Escòries no valoritzables: són aquelles que no compleixen alguna de les característiques especificades a l'annex 1. Aquestes escòries han de ser gestionades a través d'un abocador degudament autoritzat d'acord amb la seva classificació segons la normativa vigent.

3.2 Per a la classificació de l'escòria generada per una determinada planta com a valoritzable caldrà realitzar prèviament les determinacions analítiques assenyalades a l'annex 1 sobre un nombre de mostres recollides segons el protocol següent: Una mostra diària en el termini d'una setmana. Una mostra quinzenal en el termini de tres mesos. Una escòria es considerarà valoritzable si els resultats d'aquestes anàlisis no superen els valors indicats a l'annex 1.

3.3 Per a la utilització de les escòries classificades com a valoritzables d'acord amb el punt 3.2 caldrà fer un seguiment de la seva qualitat a través d'anàlisis periòdiques. La freqüència de les anàlisis de seguiment seran determinades per la Junta de Residus en funció dels resultats obtinguts en la fase de classificació descrita al punt 3.2, que com a mínim comportarà una anàlisi cada dos mesos. Les escòries mantindran la classificació com a valoritzables si els resultats d'aquestes anàlisis no superen els valors indicats a l'annex 1.

3.4 Si els resultats de les anàlisis realitzades superen els valors de l'annex 1, se'n permetrà l'emmagatzematge amb un termini no superior a 12 mesos a comptar de la data de la seva producció. Si transcorregut aquest període els resultats de noves anàlisis fetes sobre aquestes escòries compleixen els valors límit de l'annex 1, es consideraran escòries valoritzables. En cas contrari es consideraran escòries no valoritzables i hauran de ser gestionades com a tals.

Article 4
Determinació de la classificació de les escòries

4.1 La classificació de les escòries en valoritzables o no valoritzables estarà determinada per les anàlisis realitzades per la Junta de Residus o per un laboratori acreditat pel Departament de Medi Ambient en l'àmbit dels residus.

4.2 La Junta de Residus podrà considerar una escòria no valoritzable si en la seva anàlisi es detecten en quantitats apreciables elements contaminants no previstos en la llista de l'annex 1 que així ho aconsellin.

Article 5
Instal·lacions de valorització d'escòries

El reciclatge de les escòries es farà en els mateixos centres de producció o en plantes externes. Les plantes de valorització d'escòries externes als centres de producció, ja siguin de residus propis o de tercers, hauran d'estar inscrites al Registre general de gestors de residus de Catalunya que regula el Decret 115/1994, de 6 d'abril, i tindran les característiques que s'especifiquen a l'annex 2 d'aquesta Ordre.

Article 6
Mostreig i anàlisi d'escòries

6.1 El mostreig es realitzarà d'acord amb l'annex 7 de l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre qualificació i acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus.

6.2 Les mostres es prendran obligatòriament un cop les escòries hagin passat pels sistemes de separació de metalls.

6.3 Els paràmetres a determinar són els que s'especifiquen a l'annex 1 d'aquesta Ordre, emprant els mètodes analítics amb els límits de detecció i l'expressió dels resultats especificats a l'Ordre d'1 de juny de 1995 esmentada, i complementàriament els que s'especifiquen en l'annex 3 d'aquesta Ordre.

6.4 Cada mostra estarà composta per un mínim de deu submostres recollides a l'atzar i en una quantitat final de 2 kg per mostra.

6.5 Les anàlisis de les mostres estaran degudament arxivades i a disposició de la Junta de Residus durant un període mínim de 5 anys.

Capítol 3
Utilització d'escòries valoritzables

Article 7
Utilització de les escòries valoritzables

Les escòries valoritzables podran ser utilitzades per a les següents finalitats, d'acord amb les especificacions d'aquesta Ordre: subbase de carreteres, anivellaments de terreny i terraplenada, rebliments i restauració d'àrees degradades per activitats extractives, altres autoritzades per la Junta de Residus.

Article 8
Limitacions a la seva utilització

8.1 Totes les alternatives d'utilització de les escòries valoritzables han de tenir en compte les prohibicions d'utilització següents:

8.1.1 No s'utilitzaran en zones inundables.

8.1.2 No s'utilitzaran a menys de 30 m de distància de rius ni de torrents.

8.1.3 No s'utilitzaran en terrenys que tinguin el seu nivell freàtic a menys de 5 m de la superfície del sòl.

8.1.4 No s'utilitzaran a menys de 100 m de distància de cap explotació d'aigües subterrànies per a abastaments d'aigua potable a poblacions. Si hi ha pous d'abastament dintre del seu radi d'influència que es puguin veure afectats, caldrà un estudi del seu comportament potencial per a la seva autorització.

8.1.5 Les escòries no es podran emprar en zones amb importants gruixos dels materials següents:

8.1.5.1 Materials consolidats amb elevada permeabilitat per carstificació o per intensa fissuració.

8.1.5.2 Materials porosos no consolidats com ara dipòsits al·luvials i planes costaneres actuals, terrasses i dipòsits al·luvials antics poc cimentats.

8.1.5.3 Capes d'alteració superficial de materials originalment poc permeables.

8.2 La utilització de les escòries com a material de rebliment fora d'aquestes limitacions i les establertes pels articles 9, 10 i 11 necessitarà una autorització específica de la Junta de Residus.

Article 9
Utilització com a subbase de carreteres

Les escòries valoritzables solament poden ser utilitzades com a subbase de carreteres quan la capa d'escòries utilitzada no sobrepassi un gruix de 50 cm i si la carretera té una capa de rodament asfàltic en la seva superfície.

Article 10
Utilització per a l'anivellament de terrenys i terraplenada

Les escòries valoritzables podran ser utilitzades per a aquesta finalitat solament si s'apliquen en capes d'un gruix d'1 m de mitjana per cada 1.000 m2 d'extensió, sense sobrepassar la capa de reompliment d'escòries en cap moment els 2 m d'alçada i sempre que la superfície sigui recoberta després amb materials argilosos degudament compactats.

Article 11
Utilització per a rebliments i per a la restauració d'àrees degradades per activitats extractives

11.1 Les escòries valoritzables podran ser utilitzades per a aquesta finalitat solament si es tracta de rebliments sobre sòls argilosos o de restauració d'extraccions d'argiles.

11.2 En qualsevol cas caldrà fer un segellament adequat de la superfície i un drenatge de les aigües pluvials.

Article 12
Obligacions del productor-posseïdor de les escòries

El productor-posseïdor d'escòries valoritzables conforme a l'article 7 d'aquesta Ordre ha de presentar mensualment a la Junta de Residus la documentació detallada en l'annex 4 d'aquesta Ordre.

Barcelona, 15 de febrer de 1996

Albert Vilalta i Gonzàlez
Conseller de Medi Ambient

Annex 1
Paràmetres i valors màxims admissibles per valorar la possibilitat d'utilització d'escòries de termometal·lúrgia

S'entén que una escòria és valoritzable quan els resultats de les anàlisis fetes sobre els paràmetres que s'indiquen a continuació no sobrepassen els valors indicats.

-1 Paràmetres a determinar directament sobre les escòries:

Fracció soluble 3% (s.m.t.q.)
---------------------------------------------
Arsènic ............... 250 mg/kg (s.m.s.)
Cadmi ................. 50 mg/kg (s.m.s.)
Coure ................. 6.000 mg/kg (s.m.s.)
Crom .................. 3.000 mg/kg (s.m.s.)
Mercuri ............... 25 mg/kg (s.m.s.)
Níquel ................ 2.000 mg/kg (s.m.s.)
Plom .................. 2.000 mg/kg (s.m.s.)
Zenc .................. 8.000 mg/kg (s.m.s.)

-2 Paràmetres a determinar sobre el lixiviat obtingut segons norma DIN 38414-S4:

Conductivitat 6.000 miS/cm
---------------------------------------------
Arsènic ........................... 0,1 mg/l
Cadmi ............................. 0,1 mg/l
Coure ............................. 2 mg/l
Crom VI ........................... 0,1 mg/l
Crom total ........................ 0,5 mg/l
Mercuri ........................... 0,02 mg/l
Níquel ............................ 0,5 mg/l
Plom .............................. 0,5 mg/l
Zenc .............................. 2 mg/l

s.m.s.=sobre mostra seca.
s.m.t.q.=sobre mostra tal qual.

Paràmetres i valors màxims admissibles per valorar la possibilitat d'utilització d'escòries d'incineració de residus urbans

S'entén que una escòria és valoritzable quan els resultats de les anàlisis fetes sobre els paràmetres que s'indiquen a continuació no sobrepassen els valors indicats.

-1 Paràmetres a determinar directament sobre les escòries:
Diferència de pèrdua a 500ºC i 105ºC 5% (s.m.t.q.)
Incremats: 5% (s.m.t.q.)
Fracció soluble: 3% (s.m.t.q.)

-2 Paràmetres a determinar sobre el lixiviat obtingut segons norma DIN 38414-S4: Arsènic: 0,1 mg/l
Cadmi: 0,1 mg/l
Coure: 2 mg/l
Crom VI: 0,1 mg/l
Plom: 0,5 mg/l
Zenc: 2 mg/l

s.m.s.=sobre mostra seca.
s.m.t.q.=sobre mostra tal qual.

Annex 2

Condicions tècniques específiques que han de reunir les instal·lacions de valorització d'escòries

-1 Les zones d'emmagatzematge i tractament d'escòries estaran constituïdes amb resistència suficient per permetre la circulació de vehicles. Aquestes zones estaran degudament pavimentades.
-2 Tot el recinte de la instal·lació haurà d'estar envoltat per una tanca. L'entorn s'haurà de mantenir net i condicionat (enjardinat) de forma que no causi impacte visual.
-3 Les vies de circulació, les zones de maniobres i pàrquing estaran degudament pavimentades i dimensionades pel nombre i la càrrega dels vehicles que hi han de circular.
-4 Les aigües pluvials d'escorrentia de totes les zones brutes es recolliran en una bassa capaç d'emmagatzemar l'aigua caiguda durant els 20 primers minuts de pluja considerant un període de retorn de 10 anys. Les aigües recollides en aquesta bassa no s'evacuaran si no compleixen els límits d'abocament.
-5 L'explotador haurà de dur a terme el control de les aigües de recollida. Les mesures s'efectuaran sota la responsabilitat de l'explotador i a càrrec seu.
-6 Estarà prohibit dipositar les escòries en les zones de circulació i de pàrquing, que es mantindran netes en tot moment.

Annex 3

Mètodes analítics per a la determinació dels paràmetres especificats en aquesta Ordre

Els mètodes exposats a continuació són complementaris dels que s'especifiquen a l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre qualificació i acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus.

-1 Fracció soluble de la mostra determinada a partir de la lixiviació Fonament: Determinació del residu a 105ºC de lixiviat de la mostra.

Procediment:
En primer lloc es realitza la lixiviació de la mostra (escòria) segons la norma DIN 38414-S4 i a continuació es determina la fracció soluble seguint el procediment que es descriu a continuació:

Es pesa un vas de precipitats (T) de 100 ml prèviament assecat a 105ºC. S'afegeixen b ml (usualment 50 ml) del lixiviat V, mesurats amb pipeta, dins del vas.

Es col·loca el vas sobre una placa calefactora i s'evapora suaument fins que restin uns pocs mil·lilitres de líquid. Es posa el vas dins l'estufa a 105ºC i es deixa fins a pes constant (S).

Es calcula la fracció soluble (R) com:

(S-T) V
R = ----- x --- x 100
m b
S: pes (en g) del vas més la mostra després d'assecar a 105ºC.
T: pes (en g) del vas de precipitat.
V: volum final (en ml) del lixiviat DIN 38414-S4 obtingut en el procés de lixiviació un cop filtrat.
m: pes de mostra (en g) pres per fer la lixiviació.
b: volum en ml de lixiviat pres per realitzar la determinació de la fracció soluble.
R: fracció soluble en % (sobre mostra tal qual).

-2 Determinació d'incremats

Fonaments:
Determinació del contingut d'incremats presents en una escòria mitjançant calcinació a 500ºC.

Procediment:
Es col·loquen dins d'una estufa a 105ºC durant 2 hores un gresol i un paper de filtre sense cendres.
Es deixen refredar en el dessecador i es pesa el gresol sol (G), i el gresol amb el paper de filtre a dins (F).
Es pesen 2 g de mostra (P) prèviament triturada i homogeneïtzada, dins d'un tub roscat de 50 ml.
S'hi afegeixen 25 ml d'HCl al 10% (v/v), es tanca el tub i es col·loca a l'estufa durant 10 minuts a 90ºC.
Es filtra la mostra mitjançant bomba de buit, utilitzant el paper de filtre tarat anteriorment, es renta dues vegades amb 25 ml d'HCl al 3% (v/v), escalfat aproximadament a 40ºC (escalfar en placa calefactora, sota campana extractora de fums).
Seguidament es renta amb aigua destil·lada fins a eliminar l'àcid (comprovant-ho en les aigües de rentat mitjançant paper de pH).
Totes les aigües de rentat es poden llençar.
Es col·loca el paper de filtre que conté el residu no solubilitzat en el gresol, s'asseca durant 2 hores a l'estufa a 105ºC i, després de deixar refredar en dessecador, es pesa (D).
Es col·loca el gresol amb filtre a dins de la mufla a 500ºC durant 6 hores i, després de deixar refredar en el dessecador, es pesa (C).
Es calcula el contingut d'incremats, procedents d'un procés d'incineració, referit a la mostra tal qual, d'acord amb la fórmula:

(D-F) - (C-G)
Percentatge d'incremats = ------------- x 1.000
P

(Nota: D, F, C, G i P han d'expressar-se en les mateixes unitats, usualment grams.)

Annex 4

Documentació a presentar a la Junta de Residus:

a) Ús a què han estat destinades les escòries valoritzables.
b) Receptor de la partida d'escòries valoritzables.
c) En cas que la utilització sigui tant l'anivellament de terrenys com rebliments o restauració d'àrees degradades per activitats extractives, cal aportar la informació gràfica i escrita suficient per localitzar i situar geogràficament l'indret a recuperar, així com les dades del propietari dels terrenys en qüestió.
d) Manifestació expressa del receptor de la partida d'escòries conforme en la valorització prevista es compleixen tots els requisits de l'article 8 d'aquesta Ordre.