Algunes preguntes sobre els residus
Si teniu alguna pregunta que no surt aquí, no dubteu a enviar-no un mail a cepa@pangea.org
- Incineració
- Abocadors
- Pla Alternatiu al Programa de Gestió de Residus Municipals
- Per què es proposen tantes plantes, i no poques i grosses, tenint en compte l'escassetat del terreny?
- Per què el model proposat no contempla el contenidor groc d'envasos?
- Què en farem del rebuig?
- Quant val fer Recollida Selectiva Integral en Origen?
- Tenen les indústries capacitat per reciclar tot el material i el mercat per assumir- lo?
- I què se'n farà de tant de compost?
- Tants contenidors al carrer no hi cabran...
- La gent no separarà...
La incineració elimina els residus?
Sovint es parla d'eliminació de residus, però és sabut que la matèria no es crea ni es destrueix, tant sols es transforma. En aquest sentit, la incineració només redueix aparentment el volum dels residus. De tots els residus que entren a una incineradora, aproximadament un terç es converteixen en cendres (partícules sòlides volàtils) i escòries (sòlids no cremats (incremats)) i els restants dos terços s'emeten a l'atmosfera en forma gasosa (que els gasos no es vegin no vol dir que no existeixin!).
Les cendres i les escòries de les incineradores són innòcues?
Actualment, ningú pot garantir la innocuitat de les cendres i les escòries. En alguns països com Alemanya i Holanda aquests residus s'estan emmagatzemant en condicions especials en abocadors d'alta seguretat i es tracten com residus altament tòxics. Aquests abocadors són inexistents a Catalunya.
La incineració produeix energia?
L'energia, com la matèria, ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Per tant, com qualsevol combustió, la incineració simplement produeix calor.
No obstant, tot i que es promou la incineració com a obtenció d'energia, aquest fet no sempre és possible perquè les condicions de funcionament tant de la pròpia incineradora com de la xarxa elèctrica no ho permeten.
Un altre factor molt important a tenir en compte és que el reciclatge dels materials estalvia entre dues i cinc vegades més energia que la que s'obté amb la calor d'incinerar-los, a banda de la pèrdua de matèries primeres.
La incineració emet dioxines i furans?
La incineració és una font important d'emissió de dioxines i furans. Les dioxines i els furans són unes substàncies organoclorades que ja a concentracions extremadament baixes són molt problemàtiques per al medi i la salut de les persones. Una incineradora, però, no solament emet dioxines i furans sinó d'altres elements igualment perillosos com ara àcid clorhídric (HCl), òxids de nitrogen (NOx), clorfenols i altres derivats del benzè i moltes substàncies més d'efectes desconeguts.
Els filtres de les incineradores asseguren la eliminació de les substàncies perilloses?
Ni els millors filtres d'última generació ho poden assegurar. En el millor dels casos, els filtres només eviten que una certa quantitat de substàncies perilloses vagin a parar a l'atmosfera, però queden retingudes en ells. Així doncs, els filtres no destrueixen les substàncies, sinó que les concentren en cendres i altres residus procedents dels filtres, que aniran a parar a l'aigua quan aquests es rentin o aniran a parar a algun abocador, des d'on es podran escampar pel medi.
Els organoclorats són substàncies orgàniques (és a dir, que contenen carboni i oxigen) que tenen algun àtom de clor. La immensa majoria d'aquestes substàncies són d'origen antropogènic (fetes per l'home) i moltes d'elles són substàncies tòxiques que, com que són molt poc biodegradables, s'acumulen al llarg de les cadenes alimentàries i arriben a l'home. A més aquests compostos romanen al medi durant molts anys, com, per exemple, el DDT.
Els abocadors són un bon sistema de tractament dels residus?
Els abocadors, com les incineradores, són uns sistemes que malversen uns recursos tan valuosos com són els residus. A més, són una font de problemes per al medi ja que emeten gasos nocius a l'atmosfera i lixiviats (líquids provinents dels residus) rics en metalls pesants, organoclorats i altres productes perillosos que contaminen les aigües subterrànies (com les del massís del Garraf). I no sempre està clar que confinin els residus establement: malauradament, el recent desastre ocorregut a A Corunha n'és un bon exemple.
Què passa quan a l'abocador se li acaba la seva vida útil?
Un cop l'abocador està saturat, cal segellar-lo amb grans mesures de seguretat. Tot i així, caldria anar fent un seguiment acurat del que passa al seu interior durant molts anys, fins i tot segles, però sovint les empreses que gestionen els abocadors acaben les seves resposabilitats al cap de 10 o 20 anys. Ningú pot garantir, doncs, que un abocador clausurat no doni problemes en el futur.
Per què es proposen tantes plantes, i no poques i grosses, tenint en compte l'escassetat del terreny?
En general, i el cas del compostatge n'és un exemple clar, les grans instal lacions porten associada una gran complexitat. Amb plantes d'un tamany com el proposat s'aconseguirà que siguin tècnicament senzilles i fàcilment controlables i s'incidirà sobre el concepte de corresponsabilització. És a dir, els residus es tractaran prop de la zona on es produeixen; en contra del que s'ha fet fins ara, on unes poques poblacions han assumit els residus de tota l'Àrea Metropolitana. Això a més comportaria un gran estalvi energètic degut a uns desplaçaments molt més curts.
Per què el model proposat no contempla el contenidor groc d'envasos?
El model del contenidor groc per envasos implica forçosament l'existència d'un altre contenidor per a rebuig; el contingut d'aquest darrer contenidor va directament a l'abocador o a la incineradora. En canvi, si tota la brossa inorgànica es diposita al contenidor inorgànic i aquest es porta a la planta de triatge es poden recuperar els materials reciclables sense afegir més contenidors al carrer. Aquest sistema és més eficaç, menys costós i més còmode pels ciutadans/es, i assegura la recuperació màxima dels materials.
Hores d'ara és impossible aplicar un model de tractament de les deixalles que no produeixi rebuig. El principal motiu és que molts productes d'ús quotidià no són, en absolut, reciclables. A partir d'ara caldria tendir cap a la reducció dels residus i una concepció global dels productes, tancant el cicle des de la producció fins a la recuperació o el reciclatge. Cal, doncs, un autèntic canvi del sistema productiu que, en bona part, ha de ser exigit pels consumidors. Per al rebuig finalment existent caldrà trobar-hi un tractament finalista amb un impacte ambiental el menor possible.
Quant val fer Recollida Selectiva Integral en Origen?
Actualment els costos de qualsevol infrastructura o actuació es calculen sense avaluar econòmicament els impactes ambientals o socials que porten associats. Evidentment, si adoptem una visió econòmica global, fer recollida selectiva integral és molt més barat que desenvolupar qualsevol altre sistema de gestió de les escombraries.
De totes maneres, tot i adoptant l'enfocament establert (havent vist que és parcial), fer recollida selectiva integral té uns costs d'inversió més baixos que no pas els del pla proposat per l'administració metropolitana. No obstant, les despeses d'explotació són més altes, degut a la major diversitat d'instal lacions de tractament i el major nombre de llocs de treball generats, amb les despeses (però també beneficis) associades que tot plegat comporta.
Tenen les indústries capacitat per reciclar tot el material i el mercat per assumir- lo?
Aplicant un programa de recollida selectiva integral es generaran grans quantitats de materials recuperats de bona qualitat. En aquest sentit caldrà que l'administració disposi els mecanismes i incentius adequats per facilitar una recuperació dels materials a zones properes a les de generació, i reguli les importacions. Així mateix també caldrà promocionar l'ús de materials reciclats com a matèria primera de molts sistemes productius que ara s'alimenten de material verge.
I què se'n farà de tant de compost?
La jardineria ha de ser un dels grans usos del compost, així com la restauració de zones degradades (pedreres, talusos de carreteres, etc.).
Els sòls agrícoles de Catalunya són, en general, molt pobres en matèria orgànica i un compost de qualitat els pot ser molt beneficiós. Amb tot, la superfície agrària de Catalunya no és prou gran i tendeix a disminuir degut a l'abandonament. Si a això hi afegim el fet que hi ha altres adobs naturals, com els fems (molt abundants en certes comarques ramaderes), els fangs de depuradora, etc... veiem que probablement Catalunya sigui excedentària en matèria orgànica. Això obligarà probablement alas gestors de plantes de compostatge a obrir-se també mercat en zones deficitàries.
Tants contenidors al carrer no hi cabran...
A part de l'augment del nombre de contenidors de paper i vidre, ja existents actualment a totes les ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el model que plantegem tant sols proposa dos contenidors més al carrer: el contenidor per a brossa orgànica i el contenidor per a brossa inorgànica. No obstant, també proposa la desaparició dels actuals contenidors de brossa barrejada i d'envasos (color groc). Per tant, el nombre total de contenidors augmentarà, però no tant com semblar a primer cop d'ull ja que la brossa total a recollir és la mateixa, o menys si s'apliquen programes correctes de reducció.
Els ciutadans i ciutadanes si que separarem les nostres escombraries; ho farem si se'ns explica amb detall la importància de la nostra tasca i si som prou conscients que amb el nostre esforç estem contribuïnt de manera decisiva a evitar instal lacions amb tant impacte com abocadors i incineradores. Per aconseguir la participació de la població és necessari disposar de recursos per a desenvolupar campanyes fortes d'educació ambiental. En aquest sentit, quan s'han fet campanyes extenses i serioses d'informació, la població ha respost perfectament.
