jueves, 26 de febrero de 2009

DOSRIUS, ESCÒRIES? NO GRÀCIES


DOSRIUS, Hola

Hola Jordi,

Te envío la foto de una chapa que me he "currado" para regalarla en el pleno de hoy (la vamos a colgar en los blogs).

En el comunicado que ha hecho el Ayuntamiento hoy dicen:

"Projectes com aquest demostren que l'Ajuntament de Dosrius aposta per l'estalvi energètic, amb la finalitat de tenir un municipi més sostenible i respectuós amb el Medi Ambient."

No tienen verguenza.........

Saludos.

José Luis

P.D. Buena iniciativa con este blog.

jueves, 19 de febrero de 2009

DOSRIUS, Preguntas sobre resíduos...

Algunes preguntes sobre els residus

Si teniu alguna pregunta que no surt aquí, no dubteu a enviar-no un mail a cepa@pangea.org



La incineració elimina els residus?

Sovint es parla d'eliminació de residus, però és sabut que la matèria no es crea ni es destrueix, tant sols es transforma. En aquest sentit, la incineració només redueix aparentment el volum dels residus. De tots els residus que entren a una incineradora, aproximadament un terç es converteixen en cendres (partícules sòlides volàtils) i escòries (sòlids no cremats (incremats)) i els restants dos terços s'emeten a l'atmosfera en forma gasosa (que els gasos no es vegin no vol dir que no existeixin!).

Les cendres i les escòries de les incineradores són innòcues?

Actualment, ningú pot garantir la innocuitat de les cendres i les escòries. En alguns països com Alemanya i Holanda aquests residus s'estan emmagatzemant en condicions especials en abocadors d'alta seguretat i es tracten com residus altament tòxics. Aquests abocadors són inexistents a Catalunya.

La incineració produeix energia?

L'energia, com la matèria, ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Per tant, com qualsevol combustió, la incineració simplement produeix calor.
No obstant, tot i que es promou la incineració com a obtenció d'energia, aquest fet no sempre és possible perquè les condicions de funcionament tant de la pròpia incineradora com de la xarxa elèctrica no ho permeten.
Un altre factor molt important a tenir en compte és que el reciclatge dels materials estalvia entre dues i cinc vegades més energia que la que s'obté amb la calor d'incinerar-los, a banda de la pèrdua de matèries primeres.

La incineració emet dioxines i furans?

La incineració és una font important d'emissió de dioxines i furans. Les dioxines i els furans són unes substàncies organoclorades que ja a concentracions extremadament baixes són molt problemàtiques per al medi i la salut de les persones. Una incineradora, però, no solament emet dioxines i furans sinó d'altres elements igualment perillosos com ara àcid clorhídric (HCl), òxids de nitrogen (NOx), clorfenols i altres derivats del benzè i moltes substàncies més d'efectes desconeguts.

Els filtres de les incineradores asseguren la eliminació de les substàncies perilloses?

Ni els millors filtres d'última generació ho poden assegurar. En el millor dels casos, els filtres només eviten que una certa quantitat de substàncies perilloses vagin a parar a l'atmosfera, però queden retingudes en ells. Així doncs, els filtres no destrueixen les substàncies, sinó que les concentren en cendres i altres residus procedents dels filtres, que aniran a parar a l'aigua quan aquests es rentin o aniran a parar a algun abocador, des d'on es podran escampar pel medi.

Què són els organoclorats?

Els organoclorats són substàncies orgàniques (és a dir, que contenen carboni i oxigen) que tenen algun àtom de clor. La immensa majoria d'aquestes substàncies són d'origen antropogènic (fetes per l'home) i moltes d'elles són substàncies tòxiques que, com que són molt poc biodegradables, s'acumulen al llarg de les cadenes alimentàries i arriben a l'home. A més aquests compostos romanen al medi durant molts anys, com, per exemple, el DDT.

Els abocadors són un bon sistema de tractament dels residus?

Els abocadors, com les incineradores, són uns sistemes que malversen uns recursos tan valuosos com són els residus. A més, són una font de problemes per al medi ja que emeten gasos nocius a l'atmosfera i lixiviats (líquids provinents dels residus) rics en metalls pesants, organoclorats i altres productes perillosos que contaminen les aigües subterrànies (com les del massís del Garraf). I no sempre està clar que confinin els residus establement: malauradament, el recent desastre ocorregut a A Corunha n'és un bon exemple.

Què passa quan a l'abocador se li acaba la seva vida útil?

Un cop l'abocador està saturat, cal segellar-lo amb grans mesures de seguretat. Tot i així, caldria anar fent un seguiment acurat del que passa al seu interior durant molts anys, fins i tot segles, però sovint les empreses que gestionen els abocadors acaben les seves resposabilitats al cap de 10 o 20 anys. Ningú pot garantir, doncs, que un abocador clausurat no doni problemes en el futur.

Per què es proposen tantes plantes, i no poques i grosses, tenint en compte l'escassetat del terreny?

En general, i el cas del compostatge n'és un exemple clar, les grans instal lacions porten associada una gran complexitat. Amb plantes d'un tamany com el proposat s'aconseguirà que siguin tècnicament senzilles i fàcilment controlables i s'incidirà sobre el concepte de corresponsabilització. És a dir, els residus es tractaran prop de la zona on es produeixen; en contra del que s'ha fet fins ara, on unes poques poblacions han assumit els residus de tota l'Àrea Metropolitana. Això a més comportaria un gran estalvi energètic degut a uns desplaçaments molt més curts.

Per què el model proposat no contempla el contenidor groc d'envasos?

El model del contenidor groc per envasos implica forçosament l'existència d'un altre contenidor per a rebuig; el contingut d'aquest darrer contenidor va directament a l'abocador o a la incineradora. En canvi, si tota la brossa inorgànica es diposita al contenidor inorgànic i aquest es porta a la planta de triatge es poden recuperar els materials reciclables sense afegir més contenidors al carrer. Aquest sistema és més eficaç, menys costós i més còmode pels ciutadans/es, i assegura la recuperació màxima dels materials.

Què en farem del rebuig?

Hores d'ara és impossible aplicar un model de tractament de les deixalles que no produeixi rebuig. El principal motiu és que molts productes d'ús quotidià no són, en absolut, reciclables. A partir d'ara caldria tendir cap a la reducció dels residus i una concepció global dels productes, tancant el cicle des de la producció fins a la recuperació o el reciclatge. Cal, doncs, un autèntic canvi del sistema productiu que, en bona part, ha de ser exigit pels consumidors. Per al rebuig finalment existent caldrà trobar-hi un tractament finalista amb un impacte ambiental el menor possible.

Quant val fer Recollida Selectiva Integral en Origen?

Actualment els costos de qualsevol infrastructura o actuació es calculen sense avaluar econòmicament els impactes ambientals o socials que porten associats. Evidentment, si adoptem una visió econòmica global, fer recollida selectiva integral és molt més barat que desenvolupar qualsevol altre sistema de gestió de les escombraries.
De totes maneres, tot i adoptant l'enfocament establert (havent vist que és parcial), fer recollida selectiva integral té uns costs d'inversió més baixos que no pas els del pla proposat per l'administració metropolitana. No obstant, les despeses d'explotació són més altes, degut a la major diversitat d'instal lacions de tractament i el major nombre de llocs de treball generats, amb les despeses (però també beneficis) associades que tot plegat comporta.

Tenen les indústries capacitat per reciclar tot el material i el mercat per assumir- lo?

Aplicant un programa de recollida selectiva integral es generaran grans quantitats de materials recuperats de bona qualitat. En aquest sentit caldrà que l'administració disposi els mecanismes i incentius adequats per facilitar una recuperació dels materials a zones properes a les de generació, i reguli les importacions. Així mateix també caldrà promocionar l'ús de materials reciclats com a matèria primera de molts sistemes productius que ara s'alimenten de material verge.

I què se'n farà de tant de compost?

La jardineria ha de ser un dels grans usos del compost, així com la restauració de zones degradades (pedreres, talusos de carreteres, etc.).
Els sòls agrícoles de Catalunya són, en general, molt pobres en matèria orgànica i un compost de qualitat els pot ser molt beneficiós. Amb tot, la superfície agrària de Catalunya no és prou gran i tendeix a disminuir degut a l'abandonament. Si a això hi afegim el fet que hi ha altres adobs naturals, com els fems (molt abundants en certes comarques ramaderes), els fangs de depuradora, etc... veiem que probablement Catalunya sigui excedentària en matèria orgànica. Això obligarà probablement alas gestors de plantes de compostatge a obrir-se també mercat en zones deficitàries.

Tants contenidors al carrer no hi cabran...

A part de l'augment del nombre de contenidors de paper i vidre, ja existents actualment a totes les ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el model que plantegem tant sols proposa dos contenidors més al carrer: el contenidor per a brossa orgànica i el contenidor per a brossa inorgànica. No obstant, també proposa la desaparició dels actuals contenidors de brossa barrejada i d'envasos (color groc). Per tant, el nombre total de contenidors augmentarà, però no tant com semblar a primer cop d'ull ja que la brossa total a recollir és la mateixa, o menys si s'apliquen programes correctes de reducció.

La gent no separarà...

Els ciutadans i ciutadanes si que separarem les nostres escombraries; ho farem si se'ns explica amb detall la importància de la nostra tasca i si som prou conscients que amb el nostre esforç estem contribuïnt de manera decisiva a evitar instal lacions amb tant impacte com abocadors i incineradores. Per aconseguir la participació de la població és necessari disposar de recursos per a desenvolupar campanyes fortes d'educació ambiental. En aquest sentit, quan s'han fet campanyes extenses i serioses d'informació, la població ha respost perfectament.


martes, 17 de febrero de 2009

DOSRIUS, Sobre les cendres i escòries de la incineradora (ROURE)

El Roure ha fet arribar a l'Ajuntament de Dosrius
la següent carta per tal de demanar l'informe tècnic
que està obligat a proporcionar l'Ajuntament sobre
qualsevol tema medi ambiental que afecti al municipi.
Esperem resposta que us transmetre'm puntualment.
També estem en contacte amb tècnics qualificats per
a poder dur a terme una xerrada informativa.

Carta a l'Ajuntament

viernes, 13 de febrero de 2009

DOSRIUS, Ordre 15-febrer-1996 - Valoritzacio de escories

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2181 - 13.03.1996

Departament de Medi Ambient.

ORDRE de 15 de febrer de 1996, sobre valorització d'escòries.


Afectacions actives:

- DESPLEGA la disposició final 1 del Decret Legislatiu 2\1991, de 26 de setembre, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria de residus industrials /DOGC Núm: 1498 /pàg. 5051 /91085008

- DESPLEGA el Decret 34\1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de Residus de Catalunya /DOGC Núm: 2166 /pàg. 1186 /96005036 Text de la disposició: La producció anual d'escòries dins l'àmbit territorial de Catalunya, provinents de les instal·lacions d'incineració de residus municipals, suposa un problema de gestió, tant pel volum, estimat en 140.000 tn/any, com per l'escassa alternativa a la disposició en un abocador controlat. Si a les esmentades escòries afegim les produïdes en el sector metal·lúrgic, la xifra de les quals és aproximadament unes 150.000 tn/any o més, trobem que cada any es produeixen al voltant de 300.000 tones d'escòries d'incineració i de fossa de metalls fèrrics.

D'altra banda, són diversos els sectors en què la utilització de les escòries resulta apropiada, atès el caràcter de residu inert, i pel seu cost, que fent rendible aquest tipus de valorització permeten resoldre un dels cúmuls de residus més important i de més peremptòria regulació.

Els principis d'acció de reciclatge i tractament dels residus valoritzables a què fa referència l'article 21 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, s'han d'orientar a l'existència de les plantes necessàries per acollir-los i que les seves operacions es realitzin amb un alt nivell de protecció ambiental.

Per tant, d'acord amb la disposició final 1 del Decret legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria de residus industrials, i el Decret 34/1996, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya,

Ordeno:

Capítol 1
Disposicions generals

Article 1
Àmbit d'aplicació

Aquesta Ordre és d'aplicació a les escòries procedents de la incineració de residus municipals i a les resultants de processos termometal·lúrgics, per tal d'afavorir-ne la valorització.

Article 2
Definicions

2.1 Escòries: són els residus industrials de naturalesa principalment inorgànica que resten en el forn un cop acabat el procés tèrmic i una vegada separada la fracció fèrrica. En el cas de la termometal·lúrgia, també s'entendrà per escòries els residus que resten en les culleres, un cop acabat el procés tèrmic o bé són retirats del bany metàl·lic, en el qual sobrevenen, mitjançant l'operació de desescoriació i una vegada separada la fracció fèrrica.

2.2 Cendres: són els residus industrials formats pel conjunt de materials pulverulents de granulometria fina resultants del procés tèrmic d'un forn i que es recullen en els sistemes d'aprofitament de calor, neteja de gasos i precipitadors de partícules.

2.3 Instal·lacions de valorització: són les instal·lacions degudament autoritzades que tenen per finalitat l'aprofitament de les escòries.

Capítol 2
Classificació i caracterització de les escòries

Article 3
Classificació de les escòries

3.1 Segons la composició química, així com pel seu comportament davant el test de lixiviació, les escòries poden classificar-se en:

3.1.1 Escòries valoritzables: són aquelles escòries que compleixen les característiques especificades a l'annex 1 d'aquesta Ordre.

3.1.2 Escòries no valoritzables: són aquelles que no compleixen alguna de les característiques especificades a l'annex 1. Aquestes escòries han de ser gestionades a través d'un abocador degudament autoritzat d'acord amb la seva classificació segons la normativa vigent.

3.2 Per a la classificació de l'escòria generada per una determinada planta com a valoritzable caldrà realitzar prèviament les determinacions analítiques assenyalades a l'annex 1 sobre un nombre de mostres recollides segons el protocol següent: Una mostra diària en el termini d'una setmana. Una mostra quinzenal en el termini de tres mesos. Una escòria es considerarà valoritzable si els resultats d'aquestes anàlisis no superen els valors indicats a l'annex 1.

3.3 Per a la utilització de les escòries classificades com a valoritzables d'acord amb el punt 3.2 caldrà fer un seguiment de la seva qualitat a través d'anàlisis periòdiques. La freqüència de les anàlisis de seguiment seran determinades per la Junta de Residus en funció dels resultats obtinguts en la fase de classificació descrita al punt 3.2, que com a mínim comportarà una anàlisi cada dos mesos. Les escòries mantindran la classificació com a valoritzables si els resultats d'aquestes anàlisis no superen els valors indicats a l'annex 1.

3.4 Si els resultats de les anàlisis realitzades superen els valors de l'annex 1, se'n permetrà l'emmagatzematge amb un termini no superior a 12 mesos a comptar de la data de la seva producció. Si transcorregut aquest període els resultats de noves anàlisis fetes sobre aquestes escòries compleixen els valors límit de l'annex 1, es consideraran escòries valoritzables. En cas contrari es consideraran escòries no valoritzables i hauran de ser gestionades com a tals.

Article 4
Determinació de la classificació de les escòries

4.1 La classificació de les escòries en valoritzables o no valoritzables estarà determinada per les anàlisis realitzades per la Junta de Residus o per un laboratori acreditat pel Departament de Medi Ambient en l'àmbit dels residus.

4.2 La Junta de Residus podrà considerar una escòria no valoritzable si en la seva anàlisi es detecten en quantitats apreciables elements contaminants no previstos en la llista de l'annex 1 que així ho aconsellin.

Article 5
Instal·lacions de valorització d'escòries

El reciclatge de les escòries es farà en els mateixos centres de producció o en plantes externes. Les plantes de valorització d'escòries externes als centres de producció, ja siguin de residus propis o de tercers, hauran d'estar inscrites al Registre general de gestors de residus de Catalunya que regula el Decret 115/1994, de 6 d'abril, i tindran les característiques que s'especifiquen a l'annex 2 d'aquesta Ordre.

Article 6
Mostreig i anàlisi d'escòries

6.1 El mostreig es realitzarà d'acord amb l'annex 7 de l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre qualificació i acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus.

6.2 Les mostres es prendran obligatòriament un cop les escòries hagin passat pels sistemes de separació de metalls.

6.3 Els paràmetres a determinar són els que s'especifiquen a l'annex 1 d'aquesta Ordre, emprant els mètodes analítics amb els límits de detecció i l'expressió dels resultats especificats a l'Ordre d'1 de juny de 1995 esmentada, i complementàriament els que s'especifiquen en l'annex 3 d'aquesta Ordre.

6.4 Cada mostra estarà composta per un mínim de deu submostres recollides a l'atzar i en una quantitat final de 2 kg per mostra.

6.5 Les anàlisis de les mostres estaran degudament arxivades i a disposició de la Junta de Residus durant un període mínim de 5 anys.

Capítol 3
Utilització d'escòries valoritzables

Article 7
Utilització de les escòries valoritzables

Les escòries valoritzables podran ser utilitzades per a les següents finalitats, d'acord amb les especificacions d'aquesta Ordre: subbase de carreteres, anivellaments de terreny i terraplenada, rebliments i restauració d'àrees degradades per activitats extractives, altres autoritzades per la Junta de Residus.

Article 8
Limitacions a la seva utilització

8.1 Totes les alternatives d'utilització de les escòries valoritzables han de tenir en compte les prohibicions d'utilització següents:

8.1.1 No s'utilitzaran en zones inundables.

8.1.2 No s'utilitzaran a menys de 30 m de distància de rius ni de torrents.

8.1.3 No s'utilitzaran en terrenys que tinguin el seu nivell freàtic a menys de 5 m de la superfície del sòl.

8.1.4 No s'utilitzaran a menys de 100 m de distància de cap explotació d'aigües subterrànies per a abastaments d'aigua potable a poblacions. Si hi ha pous d'abastament dintre del seu radi d'influència que es puguin veure afectats, caldrà un estudi del seu comportament potencial per a la seva autorització.

8.1.5 Les escòries no es podran emprar en zones amb importants gruixos dels materials següents:

8.1.5.1 Materials consolidats amb elevada permeabilitat per carstificació o per intensa fissuració.

8.1.5.2 Materials porosos no consolidats com ara dipòsits al·luvials i planes costaneres actuals, terrasses i dipòsits al·luvials antics poc cimentats.

8.1.5.3 Capes d'alteració superficial de materials originalment poc permeables.

8.2 La utilització de les escòries com a material de rebliment fora d'aquestes limitacions i les establertes pels articles 9, 10 i 11 necessitarà una autorització específica de la Junta de Residus.

Article 9
Utilització com a subbase de carreteres

Les escòries valoritzables solament poden ser utilitzades com a subbase de carreteres quan la capa d'escòries utilitzada no sobrepassi un gruix de 50 cm i si la carretera té una capa de rodament asfàltic en la seva superfície.

Article 10
Utilització per a l'anivellament de terrenys i terraplenada

Les escòries valoritzables podran ser utilitzades per a aquesta finalitat solament si s'apliquen en capes d'un gruix d'1 m de mitjana per cada 1.000 m2 d'extensió, sense sobrepassar la capa de reompliment d'escòries en cap moment els 2 m d'alçada i sempre que la superfície sigui recoberta després amb materials argilosos degudament compactats.

Article 11
Utilització per a rebliments i per a la restauració d'àrees degradades per activitats extractives

11.1 Les escòries valoritzables podran ser utilitzades per a aquesta finalitat solament si es tracta de rebliments sobre sòls argilosos o de restauració d'extraccions d'argiles.

11.2 En qualsevol cas caldrà fer un segellament adequat de la superfície i un drenatge de les aigües pluvials.

Article 12
Obligacions del productor-posseïdor de les escòries

El productor-posseïdor d'escòries valoritzables conforme a l'article 7 d'aquesta Ordre ha de presentar mensualment a la Junta de Residus la documentació detallada en l'annex 4 d'aquesta Ordre.

Barcelona, 15 de febrer de 1996

Albert Vilalta i Gonzàlez
Conseller de Medi Ambient

Annex 1
Paràmetres i valors màxims admissibles per valorar la possibilitat d'utilització d'escòries de termometal·lúrgia

S'entén que una escòria és valoritzable quan els resultats de les anàlisis fetes sobre els paràmetres que s'indiquen a continuació no sobrepassen els valors indicats.

-1 Paràmetres a determinar directament sobre les escòries:

Fracció soluble 3% (s.m.t.q.)
---------------------------------------------
Arsènic ............... 250 mg/kg (s.m.s.)
Cadmi ................. 50 mg/kg (s.m.s.)
Coure ................. 6.000 mg/kg (s.m.s.)
Crom .................. 3.000 mg/kg (s.m.s.)
Mercuri ............... 25 mg/kg (s.m.s.)
Níquel ................ 2.000 mg/kg (s.m.s.)
Plom .................. 2.000 mg/kg (s.m.s.)
Zenc .................. 8.000 mg/kg (s.m.s.)

-2 Paràmetres a determinar sobre el lixiviat obtingut segons norma DIN 38414-S4:

Conductivitat 6.000 miS/cm
---------------------------------------------
Arsènic ........................... 0,1 mg/l
Cadmi ............................. 0,1 mg/l
Coure ............................. 2 mg/l
Crom VI ........................... 0,1 mg/l
Crom total ........................ 0,5 mg/l
Mercuri ........................... 0,02 mg/l
Níquel ............................ 0,5 mg/l
Plom .............................. 0,5 mg/l
Zenc .............................. 2 mg/l

s.m.s.=sobre mostra seca.
s.m.t.q.=sobre mostra tal qual.

Paràmetres i valors màxims admissibles per valorar la possibilitat d'utilització d'escòries d'incineració de residus urbans

S'entén que una escòria és valoritzable quan els resultats de les anàlisis fetes sobre els paràmetres que s'indiquen a continuació no sobrepassen els valors indicats.

-1 Paràmetres a determinar directament sobre les escòries:
Diferència de pèrdua a 500ºC i 105ºC 5% (s.m.t.q.)
Incremats: 5% (s.m.t.q.)
Fracció soluble: 3% (s.m.t.q.)

-2 Paràmetres a determinar sobre el lixiviat obtingut segons norma DIN 38414-S4: Arsènic: 0,1 mg/l
Cadmi: 0,1 mg/l
Coure: 2 mg/l
Crom VI: 0,1 mg/l
Plom: 0,5 mg/l
Zenc: 2 mg/l

s.m.s.=sobre mostra seca.
s.m.t.q.=sobre mostra tal qual.

Annex 2

Condicions tècniques específiques que han de reunir les instal·lacions de valorització d'escòries

-1 Les zones d'emmagatzematge i tractament d'escòries estaran constituïdes amb resistència suficient per permetre la circulació de vehicles. Aquestes zones estaran degudament pavimentades.
-2 Tot el recinte de la instal·lació haurà d'estar envoltat per una tanca. L'entorn s'haurà de mantenir net i condicionat (enjardinat) de forma que no causi impacte visual.
-3 Les vies de circulació, les zones de maniobres i pàrquing estaran degudament pavimentades i dimensionades pel nombre i la càrrega dels vehicles que hi han de circular.
-4 Les aigües pluvials d'escorrentia de totes les zones brutes es recolliran en una bassa capaç d'emmagatzemar l'aigua caiguda durant els 20 primers minuts de pluja considerant un període de retorn de 10 anys. Les aigües recollides en aquesta bassa no s'evacuaran si no compleixen els límits d'abocament.
-5 L'explotador haurà de dur a terme el control de les aigües de recollida. Les mesures s'efectuaran sota la responsabilitat de l'explotador i a càrrec seu.
-6 Estarà prohibit dipositar les escòries en les zones de circulació i de pàrquing, que es mantindran netes en tot moment.

Annex 3

Mètodes analítics per a la determinació dels paràmetres especificats en aquesta Ordre

Els mètodes exposats a continuació són complementaris dels que s'especifiquen a l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre qualificació i acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus.

-1 Fracció soluble de la mostra determinada a partir de la lixiviació Fonament: Determinació del residu a 105ºC de lixiviat de la mostra.

Procediment:
En primer lloc es realitza la lixiviació de la mostra (escòria) segons la norma DIN 38414-S4 i a continuació es determina la fracció soluble seguint el procediment que es descriu a continuació:

Es pesa un vas de precipitats (T) de 100 ml prèviament assecat a 105ºC. S'afegeixen b ml (usualment 50 ml) del lixiviat V, mesurats amb pipeta, dins del vas.

Es col·loca el vas sobre una placa calefactora i s'evapora suaument fins que restin uns pocs mil·lilitres de líquid. Es posa el vas dins l'estufa a 105ºC i es deixa fins a pes constant (S).

Es calcula la fracció soluble (R) com:

(S-T) V
R = ----- x --- x 100
m b
S: pes (en g) del vas més la mostra després d'assecar a 105ºC.
T: pes (en g) del vas de precipitat.
V: volum final (en ml) del lixiviat DIN 38414-S4 obtingut en el procés de lixiviació un cop filtrat.
m: pes de mostra (en g) pres per fer la lixiviació.
b: volum en ml de lixiviat pres per realitzar la determinació de la fracció soluble.
R: fracció soluble en % (sobre mostra tal qual).

-2 Determinació d'incremats

Fonaments:
Determinació del contingut d'incremats presents en una escòria mitjançant calcinació a 500ºC.

Procediment:
Es col·loquen dins d'una estufa a 105ºC durant 2 hores un gresol i un paper de filtre sense cendres.
Es deixen refredar en el dessecador i es pesa el gresol sol (G), i el gresol amb el paper de filtre a dins (F).
Es pesen 2 g de mostra (P) prèviament triturada i homogeneïtzada, dins d'un tub roscat de 50 ml.
S'hi afegeixen 25 ml d'HCl al 10% (v/v), es tanca el tub i es col·loca a l'estufa durant 10 minuts a 90ºC.
Es filtra la mostra mitjançant bomba de buit, utilitzant el paper de filtre tarat anteriorment, es renta dues vegades amb 25 ml d'HCl al 3% (v/v), escalfat aproximadament a 40ºC (escalfar en placa calefactora, sota campana extractora de fums).
Seguidament es renta amb aigua destil·lada fins a eliminar l'àcid (comprovant-ho en les aigües de rentat mitjançant paper de pH).
Totes les aigües de rentat es poden llençar.
Es col·loca el paper de filtre que conté el residu no solubilitzat en el gresol, s'asseca durant 2 hores a l'estufa a 105ºC i, després de deixar refredar en dessecador, es pesa (D).
Es col·loca el gresol amb filtre a dins de la mufla a 500ºC durant 6 hores i, després de deixar refredar en el dessecador, es pesa (C).
Es calcula el contingut d'incremats, procedents d'un procés d'incineració, referit a la mostra tal qual, d'acord amb la fórmula:

(D-F) - (C-G)
Percentatge d'incremats = ------------- x 1.000
 P

(Nota: D, F, C, G i P han d'expressar-se en les mateixes unitats, usualment grams.)

Annex 4

Documentació a presentar a la Junta de Residus:

a) Ús a què han estat destinades les escòries valoritzables.
b) Receptor de la partida d'escòries valoritzables.
c) En cas que la utilització sigui tant l'anivellament de terrenys com rebliments o restauració d'àrees degradades per activitats extractives, cal aportar la informació gràfica i escrita suficient per localitzar i situar geogràficament l'indret a recuperar, així com les dades del propietari dels terrenys en qüestió.
d) Manifestació expressa del receptor de la partida d'escòries conforme en la valorització prevista es compleixen tots els requisits de l'article 8 d'aquesta Ordre.

DOSRIUS, PROHIBIR L'INCINERACIÓ A CATALUNYA

http://www.pangea.org/cepa/docspcrr/memoILP.html

martes, 10 de febrero de 2009

DOSRIUS, La Llei i una noticia de Greenpace

Departament de Medi Ambient, valorització d'escories...aquesta es la Llei, per que tothom la llegeixi i sàpiga el que diu i en quina mesura podem protestar...
També hi posso un article de Greenpace sobre les incineradores, es refereix a una incineradora que hi ha a Mallorca.

També hi ha un estudi que ha fet la GAIA : Alianza Global para Alternativas a la Incineración

Alianza Global Anti-Incineración

CONCLUSIONES

A pesar de todo lo mencionado anteriormente, los promotores de la incineración todavía están activos, incansablemente alegando que la nueva generación de dispositivos ha solucionado todos los problemas de años anteriores. Para muchos, por supuesto, hay un incentivo financiero directo para apoyar la incineración, y entonces el debate científico se nubla por los intereses privados. Cada década trae una serie nueva de tecnologías para el control de emisiones al aire, tratamiento de cenizas, diseño de hornos, etc.; que tratan de aplicar tecnologías mal dirigidas. El problema de la incineración no es sólo la tecnología: el problema está en el propósito de la misma y los objetivos que tiene.

Mientras los residuos sean considerados una consecuencia inevitable de la actividad humana, tendremos que seguir lidiando con el problema de su disposición: deshacernos de ellos. La disposición de residuos nunca va a ser una práctica sustentable. En un planeta abrumado por tóxicos y escaso en recursos para la mayoría de sus habitantes, se necesita una re-evaluación fundamental de la generación de residuos y el uso de materiales. Los humanos están continuamente extrayendo recursos del medio ambiente y devolviendo sólo residuos. Muchos de los residuos no se pueden absorber ni intercambiar útilmente debido a su volumen o su naturaleza sintética y peligrosa. En un planeta finito este tipo de actividad claramente puede continuar sólo por tiempo limitado antes de que nos sofoquemos con nuestros propios residuos. Ningún nuevo diseño de hornos ni sistema de filtración va a cambiar este tema fundamental: la generación y disposición de residuos sacan materiales de un circuito útil, y esto empobrece más al planeta.

Sólo cambiando los sistemas de producción, transporte y consumo puede la sociedad cambiar esta dinámica. Las soluciones indicadas en la segunda sección de este informe intentan resolver este tema. A través de la minimización de residuos, reducción de toxinas, reutilización, reciclaje, compostaje y una multitud de otras estrategias podemos cortar tajantemente la pérdida de materiales de la economía. Estas estrategias reducen simultáneamente nuestras demandas por recursos de la tierra y nuestras descargas de residuos finalmente, podrían conducirnos a una economía estable y sustentable.

La incineración es una tecnología muriendo.

Ha fallado en todo lo que se puede imaginar:

􀂃

Como tecnología de tratamiento de residuos no es confiable y produce una corriente de residuos secundarios más peligrosos que los originales.

􀂃

Como método de producción de energía es ineficiente y derrocha recursos.

􀂃

Como herramienta de desarrollo económico es una catástrofe.

􀂃

Sus problemas ambientales todavía están siendo identificados.

􀂃

Es profundamente impopular y poco democrática.

En términos de políticas, el camino a seguir por los gobiernos es clara. Necesitan poner un fin a los incineradores existentes y a los propuestos e implementar alternativas. Aunque los problemas de la incineración son universales, no hay soluciones universales. Cada país, cada ciudad, cada industria y cada institución tendrá que desarrollar sus propios sistemas para el manejo sustentable de materiales. En muchos casos serán locales, incluso extremadamente locales: compostaje a nivel domiciliario, por ejemplo. En otros casos – la aplicación de Extensión de la Responsabilidad del Productor a los artículos del mercado internacional – los cambios deberán llegar a todo el mundo. No habrá un modelo de "solución para todos los problemas"; no obstante, hemos presentado algunos principios generales que se pueden aplicar para sistemas exitosos y algunos ejemplos que muestran programas modelos.

Para individuos y activistas hay al menos dos posturas claramente marcadas desde las cuales comprometerse con el problema. Continuar cerrando incineradores, rellenos sanitarios y otras tecnologías de "final de tubería" mientras presionan cada vez más a toda la economía a producir menos basura y menos tóxica. Al mismo tiempo, son necesarias alternativas viables. Aunque, generalmente, son del dominio del gobierno, pocos gobiernos o industrias han mostrado la creatividad y el compromiso necesarios para involucrar activamente al público y crear sistemas apropiados de manejo de materiales locales. Por lo tanto, será importante por algún tiempo en lo sucesivo para individuos y organizaciones de interés público describir y obtener soluciones alternativas prácticas. Fundamentalmente, por supuesto, los gobiernos deben sensibilizarse con el pueblo al que sirven; pero, mientras tanto, los ciudadanos comunes seguirán marcando el camino.

domingo, 8 de febrero de 2009

DOSRIUS, UN ENLACE A FAVOR




Casi nadie está a favor:

http://www.kwira.org/ambiente/antecedentescosydac.htm

http://noalaincineracion.org/wp-content/uploads/inciysaluhumanaresumen.pdf

http://www.caata.org/index.php?option=com_content&task=view&id=71&Itemid=89

Los que lo consideran una ventaja ( casi siempre la Administración y basandose en questiones economicas)

http://www.gencat.net/mediamb/revista/rev29-4-c.htm

sábado, 7 de febrero de 2009

DOSRIUS, RIESGOS DE LA INCINERACION

En Nombre de la Coalición Ciudadana Anti-Incineración nos dirigimos a usted, para informarle de los riesgos que generan la incineración de residuos y de la responsabilidad de quienes proveen residuos a estos incineradores.Responsabilidad de los Generadores de Residuos Patológicos
Capítulo IV de la Ley 24.051.Art. 22.- Todo generador de residuos peligrosos es responsable, en calidad de dueño de los mismos, de todos los daños producidos por estos, en los términos del cap. VII de la presente Ley.Capitulo VII: DE LAS RESPONSABILIDADESArt. 47.- El dueño o guardián de los residuos peligrosos no se exime de responsabilidad por demostrar la culpa de un tercero de quien no debe responder, cuya acción pudo ser evitada con el empleo del debido cuidado y atendiendo a las circunstancias del caso.Art. 48.- La responsabilidad del generador por los daños ocasionados por los residuos peligrosos no desaparece por la transformación, especificación, desarrollo, evolución o tratamientos de éstos, a excepción de aquellos daños causados por la mayor peligrosidad que un determinado residuo adquiere como consecuencia de un tratamiento defectuoso realizado en la planta de tratamiento o disposición final.
Qué implica la incineración de residuos tóxicos?
La incineración, como tecnología de tratamiento y disposición final de residuos peligrosos, está siendo cuestionada cada vez más por la creciente evidencia científica que vincula algunas de sus emisiones con graves efectos sobre la salud humana: defectos en el sistema inmunológico, malformaciones congénitas, distintos tipos de cáncer, problemas en el sistema nervioso, etcétera.Las incertidumbres sobre la tecnología de la incineración, así como la creciente evidencia sobre los efectos de sus emisiones sobre la salud deben servir para que se tomen medidas inmediatas tendientes a impedir la migración masiva de esta tecnología a la Argentina.
Emisiones y residuos de las incineradoras
La incineración de residuos peligrosos a altas temperaturas libera al medio ambiente residuos sin quemar, metales pesados, y productos de combustión incompleta (PICs) - compuestos que se forman durante el proceso de incineración-. Estos contaminantes se distribuyen en el medio ambiente por los siguientes caminos:- emisiones de la chimenea;- emisiones fugitivas;- cenizas de fondo y volantes;- efluentes provenientes de los dispositivos de control de la contaminación (torre lavadora de gases, filtros, quench);- derrames que puedan ocurrir en el lugar o durante el transporte de los residuos.Si además existen filtraciones, pérdidas, o accidentes durante el transporte habrá más emisiones de compuestos tóxicos al ambiente.Además de quemar residuos, los incineradores los producen: cenizas de fondo que quedan en el incinerador, cenizas volantes que son capturadas por los dispositivos de control de la contaminación y efluentes líquidos provenientes de la planta de lavado de gases.Cuanto más efectivos son estos dispositivos en evitar que los compuestos tóxicos salgan por la chimenea, más contaminados serán los residuos del incinerador (cenizas y efluentes). Las cenizas deben ser entonces enterradas en rellenos, donde sus componentes tóxicos pueden filtrarse al suelo y a las napas de agua subterráneas. Los efluentes (líquidos) son en algunos casos tratados y luego descargados en lagos, arroyos, ríos y hasta en el sistema cloacal.En general, si se queman residuos peligrosos líquidos, las cenizas pueden alcanzar el 9% del volumen inicial de los residuos originales. Cuando los residuos son sólidos, las cenizas pueden ocupar un 29% del volumen inicial (Trenholm, 1984).Emisiones de la incineracióna) Residuos sin quemarLos residuos sin quemar son parte de los residuos originales y pueden liberarse al medio ambiente a través de la chimenea (como vapores o depositados sobre pequeñas partículas), por emisiones fugitivas, por derrames accidentales, como constituyentes de las cenizas de fondo o volantes y a través de los efluentes de los dispositivos de control de la contaminación.A pesar de su amplia distribución, sólo aquellos residuos sin quemar que se detectan a la salida de la chimenea son los que se consideran al momento de calcular la eficiencia de destrucción y eliminación de un incinerador (DRE) -el criterio más ampliamente utilizado para determinar y aceptar o rechazar la operación de un incinerador.b) Productos de Combustión IncompletaUn Producto de Combustión Incompleta (PIC) es cualquier compuesto que no haya sido identificado a través de los análisis de los residuos que alimentan el incinerador, pero que se encuentra en los gases de salida (Tessitore, 1990).Estos PICs, algunos de los cuales pueden ser más complejos que los residuos originales, son a veces más tóxicos y difíciles de destruir que los compuestos que les dieron origen. Las cantidades de PICs que se forman dependen de la composición de los residuos que se queman, las condiciones de combustión y -potencialmente- hasta de las condiciones meteorológicas.Los PICs formados durante las condiciones normales de operación y los volúmenes aún mayores formados durante desajustes del funcionamiento, son liberados al medio ambiente a través de la chimenea, en las cenizas y en los efluentes de los dispositivos de control de la contaminación. Los desajustes en la operación de los incineradores de residuos peligrosos ocurren frecuentemente aún en los más modernos y mejor manejados, y pueden provocar la formación de dioxinas y furanos policlorados.Las dioxinas y furanos policlorados (PCDDs y PCDFs) representan tal vez los PICs más preocupantes y existen altas probabilidades de que se produzcan en los procesos de combustión a altas temperaturas de prácticamente cualquier combustible con una base de carbono y en presencia de cualquier fuente de cloro.Las dioxinas y furanos merecen especial atención debido a su extremada toxicidad, persistencia en el ambiente y tendencia a bioacumularse.c) Metales PesadosLos metales pesados no pueden ser destruidos por el proceso de incineración. La misma cantidad de metales presente en los residuos a quemar es liberada al medio ambiente a través de la chimenea (en la forma de emisiones gaseosas o pequeñas partículas), en las cenizas volantes y de fondo o en los efluentes de los dispositivos de control de la contaminación.En algunos casos los incineradores cambian la forma física o química de los metales de su forma elemental a óxidos metálicos o complejos organometálicos; o de estado sólido a la forma de vapor o finas partículas. Estos cambios pueden resultar en un incremento de la toxicidad. Por ejemplo, los óxidos de cromo, hierro y zinc y ciertas formas organometálicas de mercurio, manganeso o níquel son más tóxicas que los metales en su forma elemental (Dreisbach, 1987).La distribución de los metales entre las emisiones aéreas de los incineradores, las cenizas de fondo y los residuos de los dispositivos de control de la contaminación está determinada por factores tales como temperatura, contenido de cloro en los residuos a incinerar y la eficiencia de los dispositivos de control de la contaminación.¿Qué daños produce la incineración en la salud?Las emisiones de los incineradores contienen muchos contaminantes que son tóxicos, persistentes y bioacumulativos. Luego de meses o años, aún trazas de estos compuestos pueden alcanzar concentraciones dañinas en los ecosistemas locales desde el punto de vista agudo o crónico para los seres humanos o para otras especies.Tanto a concentraciones altas como bajas, las sustancias contenidas en las emisiones de las incineradoras pueden afectar la salud pública y ambiental. Ciertos productos contaminantes emitidos por las incineradoras, tales como las dibenzodioxinas y dibenzofuranos policlorados ejercen efectos transmisibles por herencia sobre los sistemas fisiológicos de las especies, aún a dosis extraordinariamente bajas. Por ejemplo, no se ha podido establecer la existencia de niveles de exposición a determinados productos por debajo de los que no se vean efectos sobre el organismo (niveles conocidos como umbrales de seguridad).Es el caso del impacto de la 2,3,7,8 tetraclorodibenzodioxina (TCDD) sobre el sistema reproductor y el desarrollo (Streisinger, 1980 y Kimmel, 1987) así como sobre el sistema inmunológico (Sonawane, 1987). Otro ejemplo es el efecto que sobre el sistema nervioso y el desarrollo tiene el plomo (Needleman, 1989 y Needleman, 1980), y para cuya exposición tampoco ha podido establecerse el umbral de seguridad.Se cree que el efecto cancerígeno y mutagénico de un producto químico sigue una pauta de comportamiento que no contempla un umbral de seguridad, de manera que incluso una molécula del producto cancerígeno o mutagénico puede iniciar un proceso de mutación o multiplicación celular que degenere en enfermedad (Kamrin, 1988 y Epstein, 1989). Algunos investigadores han sugerido este tipo de impacto sin umbral de seguridad en el caso de efectos neurotóxicos (USOTA, 1990), de alteración del desarrollo (Shane, 1989) y del sistema reproductor (Shane, 1989), asociados a la exposición a cualquier producto químico sintético.
Leandro ALTOLAGUIRRE
Suscribirse a: Entradas (Atom)